Tot i això, compta des de
ben antic amb la seua pròpia llegenda i amb un halo de devoció i de misteri
seculars. Dels segles XVI o XVII i atribuït a l'escultor Alonso Cano o a Joan
Muñoz, el debat sobre el seu origen resta al segle XXI encara obert.
La imatge forma part dels
signes d'identitat de la fe al nostre poble, de manera que, al llarg de la seua
dilatada història podem comprovar com en diferents ocasions i per motius
diversos, el Crist és portat en processó pels carrers de la ciutat.
Tot just hui, 27 d'octubre
es compleixen 210 anys d'una d'aquelles processons, la celebrada l'any 1808,
tal vegada una de les vegades més curioses en què la imatge va eixir del seu
temple.
Acabaments dels sofriments
de la pesta, rogatives per implorar el cessament de les pluges o a l'inrevés
per l'acabament de la forta sequera, han estat els motius principals pels quals
el Crist era portat en processó per la Vila, tanmateix en aquest cas, el motiu
va ser totalment diferent. La imatge va recórrer els carrers de Castelló per
implorar de l'Altíssim el triomf de l'exèrcit espanyol contra els francesos...
Però sembla que aquesta
vegada l'Altíssim va deixar de banda als castellonencs, a mesura que anaven
passant els mesos les tropes franceses de Catalunya i Aragó descalabraven les
tropes al Maestrat, la invasió es preveia imminent i els civils de Castelló, en
nombre de 295 van haver-hi de prendre part en partides guerrilleres.
Va caure Morella, Sant
Mateu, Cabanes i Borriol, la capital va negar-se a satisfer les exigències del
mariscal francés fent front a les tropes napoleòniques al "pont de
Vila-real". De poc va servir-los el valor i la resistència, la derrota va
ser total i els francesos van entrar a Castelló el 9 de març de 1810.
Ni misses ni rogatives van
servir en aquella ocasió, més encara, un any després, el 21 de setembre de 1811
el mariscal Suchet entra en Castelló i són molts ja els afrancesats que el
reben amb víctors i aclamacions, fins i tot el clergat, faltant només que,
casualitats de la vida, fora també un 27 d'octubre però de 1811 quan Suchet de
camí cap a València pren Sagunt i a Castelló se celebra com una gran victòria,
i l'escassa resistència d'alguns agosarats castellonencs va desembocar en una
sèrie d'afusellaments. Suchet va ser amo i senyor de Castelló...
En aquesta ocasió, en la
coneguda popularment com "guerra del francés", la imponent imatge del
Crist Jacent, carregada d'història i d'un profund i humanitzador simbolisme,
avançant lentament sobre el seu llit ancestral, de poc va servir al poble
malgrat la seua gran veneració.
Tot i això la fe envers la
sagrada imatge dels veïns de Castelló no va decaure gens ni mica, i encara al
llarg del segle i del posterior XX, van continuar les processons, tot i que
majoritàriament eren per demanar l'acabament de pluges o del temps de sequera.
La intervenció divina a favor d'uns o altres en la guerra, sobre els lents i
difícils camins humans, deixa de ser motiu de processó del Sepulcre...
La guerra havia servit per a
bastir un nou estat liberal, preparat per a Ferran VII. Un cop acabada
definitivament l'any 1814, l'arribada de Ferran VII, "el Desitjat",
va resultar clau.
L'Antic Règim va continuar
dempeus, però s'havia fet evident que un sector de la població estaria disposat
a tot per tal d'imposar el liberalisme a Espanya. Començava llavors una època
d'enfrontament entre absolutistes i liberals i els Crist Jacent de la Sang continuava la seua història...
