Dos-cents deu...

El Crist Jacent de la Confraria de la Sang, a Castelló de la Plana, conegut popularment com el Sant Sepulcre, és sens dubte una de les joies del patrimoni escultòric castellonenc i la imatge més notable de quantes són venerades en les processons de Setmana Santa de la província, una obra artística de primer ordre de la que encara avui no es coneix ni l'autoria ni la data de realització, ni l'arribada a la nostra ciutat.

Tot i això, compta des de ben antic amb la seua pròpia llegenda i amb un halo de devoció i de misteri seculars. Dels segles XVI o XVII i atribuït a l'escultor Alonso Cano o a Joan Muñoz, el debat sobre el seu origen resta al segle XXI encara obert.

La imatge forma part dels signes d'identitat de la fe al nostre poble, de manera que, al llarg de la seua dilatada història podem comprovar com en diferents ocasions i per motius diversos, el Crist és portat en processó pels carrers de la ciutat.

Tot just hui, 27 d'octubre es compleixen 210 anys d'una d'aquelles processons, la celebrada l'any 1808, tal vegada una de les vegades més curioses en què la imatge va eixir del seu temple.

Acabaments dels sofriments de la pesta, rogatives per implorar el cessament de les pluges o a l'inrevés per l'acabament de la forta sequera, han estat els motius principals pels quals el Crist era portat en processó per la Vila, tanmateix en aquest cas, el motiu va ser totalment diferent. La imatge va recórrer els carrers de Castelló per implorar de l'Altíssim el triomf de l'exèrcit espanyol contra els francesos...

Però sembla que aquesta vegada l'Altíssim va deixar de banda als castellonencs, a mesura que anaven passant els mesos les tropes franceses de Catalunya i Aragó descalabraven les tropes al Maestrat, la invasió es preveia imminent i els civils de Castelló, en nombre de 295 van haver-hi de prendre part en partides guerrilleres.

Va caure Morella, Sant Mateu, Cabanes i Borriol, la capital va negar-se a satisfer les exigències del mariscal francés fent front a les tropes napoleòniques al "pont de Vila-real". De poc va servir-los el valor i la resistència, la derrota va ser total i els francesos van entrar a Castelló el 9 de març de 1810.

Ni misses ni rogatives van servir en aquella ocasió, més encara, un any després, el 21 de setembre de 1811 el mariscal Suchet entra en Castelló i són molts ja els afrancesats que el reben amb víctors i aclamacions, fins i tot el clergat, faltant només que, casualitats de la vida, fora també un 27 d'octubre però de 1811 quan Suchet de camí cap a València pren Sagunt i a Castelló se celebra com una gran victòria, i l'escassa resistència d'alguns agosarats castellonencs va desembocar en una sèrie d'afusellaments. Suchet va ser amo i senyor de Castelló...

En aquesta ocasió, en la coneguda popularment com "guerra del francés", la imponent imatge del Crist Jacent, carregada d'història i d'un profund i humanitzador simbolisme, avançant lentament sobre el seu llit ancestral, de poc va servir al poble malgrat la seua gran veneració.

Tot i això la fe envers la sagrada imatge dels veïns de Castelló no va decaure gens ni mica, i encara al llarg del segle i del posterior XX, van continuar les processons, tot i que majoritàriament eren per demanar l'acabament de pluges o del temps de sequera. La intervenció divina a favor d'uns o altres en la guerra, sobre els lents i difícils camins humans, deixa de ser motiu de processó del Sepulcre...

La guerra havia servit per a bastir un nou estat liberal, preparat per a Ferran VII. Un cop acabada definitivament l'any 1814, l'arribada de Ferran VII, "el Desitjat", va resultar clau.

L'Antic Règim va continuar dempeus, però s'havia fet evident que un sector de la població estaria disposat a tot per tal d'imposar el liberalisme a Espanya. Començava llavors una època d'enfrontament entre absolutistes i liberals i els Crist Jacent de la Sang continuava la seua història...