Hui és el dia...

Han transcorregut exactament 14606 dies, o cosa que és el mateix 39 anys 11 mesos i 26 dies, des d'aquell dimarts 23 de desembre de 1980, data de l'estrena del retaule nadalenc "El Betlem de la Pigà" al teatre principal de Castelló.

Al llarg d'aquest quasi 40 anys hi ha hagut de tot, des de pèrdues humanes importantíssimes entre els comboiants, començant pels mateixos autors de text i música, canvis de gerents, directors i actors, corals i escenaris, fins supressions forçoses de la representació per reformes del mateix coliseu.

Però mai, el col·lectiu del Betlem havíem hagut de fer front a una pandèmia. La crisi del coronavirus que ha impactat en les nostres vides anant més enllà de la salut pública, del sistema laboral, de la interacció social, del debat polític, de l'ús de l'espai públic, de l'economia o del medi ambient, també ha incidit a la vida cultural més propera. Mai havíem imaginat que un virus arribaria a tenir un efecte tan disruptiu que ens obligaria a fer grans restriccions, o com ha passat, a reinventar-nos.

A mesura que passaven els mesos el tancament d'institucions cultural i la cancel·lació d'esdeveniments ens mostraven un panorama desolador. El Betlem de Castelló perillava en el Nadal del 2020 i el col·lectiu es debatia entre cancel·lar o reinventar-se.

I amb molta dificultat, esforç i il·lusió, i amb una normalitat que havia de basar-se en la limitació d'aforaments, en el manteniment de la distància de seguretat en l'ús de la mascareta, en el màxim control i respecte per tot i tots, va decidir-se tirar endavant un projecte renovat que, aquesta vesprada i nit tornarà a omplir d'història i costumisme el teatre principal.

Serà un Betlem diferent, únic, un espectacle transmèdia, on mitjançant la combinació entre un audiovisual i intervencions en directe tindrem novament un muntatge innovador i més especial que mai. A més de poder conéixer els orígens del Betlem, s'escoltaran les tendres nadales a la vegada que alguns dels personatges més representatius prendran l'escenari.

L'esperit del Betlem que tan bé coneix Castelló de segur que tornarà a estar ben present i, novament per damunt de totes les restriccions aquesta vesprada-nit podrem dir, en escoltar la veu del poeta, que ja és Nadal a Castelló.

Així que ja ho sabeu, esteu avisats, encara sou a temps, acudiu a contemplar i participar de l'espectacle transmèdia que, combinant l'estrena del documental amb música en directe, danses i teatre en viu, constituirà, sens dubte, una interpretació mai vista tant de l'obra com de les persones que hi ha al darrere.

És veritat que no tindrem cercavila, ni 200 persones sobre l'escenari, ni el teatre de gom a gom, ni carabassa a l'eixida, però, vet per on, la maleïda pandèmia ens dóna l'oportunitat en aquest Nadal del 2020 d'integrar nous llenguatges actuals amb la tradició de sempre. El betlem es reinventa i s'adapta a aquests temps d'alerta sanitària amb un espectacle ben diferent.

Diu la Pigà en un moment de l'obra "açò només passarà...", jo voldria hui canviar o completar la frase amb aquella altra que estem acostumant-nos a sentir massa sovint, "açò també passarà...", perquè amics, ens en sortirem, tal vegada amb dolor, però de segur que amb fraternitat, il·lusió i empatia, i el col·lectiu tornarà a reinventar un nou Betlem el Nadal del 2021 quan, de segur, l'emergència actual ja ens permeta respirar.

En som conscients, i amb aquesta reinvenció del Betlem, busquem la manera de fer més suportable aquests dies d'incertesa. Per això és necessari el suport de les persones com tu, com ella, com el teu veí, com el nouvingut, com el de les institucions que estan per la tasca... tots som Castelló, tots hui estem representants dalt o baix de l'escenari del principal. Us esperem...

Velocitat/Responsabilitat...

No m'agraden les presses, crec que no són bones per ningú, i tampoc "encantar-me". Crec que les coses que cal fer s'han de fer sense dilació, sense pausa, però sense córrer. Així quan se m'encarrega alguna tasca, del tipus que siga, faig el possible perquè no s'endarrerisca, per això m'agrada que també quan encomane alguna cosa a algú, hi haja responsabilitat, compromís i eficàcia. M'esforce per "portar al dia" totes les meues obligacions i no m'agrada deure res a ningú, però tampoc que em donen llargues i excuses quan és a l'inrevés.

Vivim en un temps de velocitat, sembla que tot s'ha de fer de pressa, que "no s'ha de perdre ni un minut", que cal guanyar temps al temps i la velocitat és considerada per la generació actual de consumidors com la magnitud fonamental per al futur immediat.

Per això i des dels inicis del ferrocarril, en plena revolució industrial, la velocitat ha estat el factor clau no tan sols per competir amb altres formes de transport, si més no per endinsar-nos en allò que genèricament anomenem "modernor".

Els mitjans de comunicació em recorden que tot just hui fa 10 anys, el dissabte 18 de desembre de 2010, va ser un dia que va passar a la història, per ser el dia de la inauguració de l'alta velocitat ferroviària entre Madrid-Atocha i València- Sorolla, passant a ocupar la tercera posició en relació amb el nombre de viatgers transportats darrere de les línies Madrid-Barcelona i Madrid-Sevilla.

Tot i que la mitjana supera els dos milions de viatgers anuals, he de dir-vos que jo mai he tingut la necessitat d'agafar aquest AVE, que mai he "notat" aquella sensació de la velocitat que diuen s'experimenta en el tren en sobrepassar els 300 km/hora i que, sospesant els enormes avantatges que no dubte hi ha  portat a molts ciutadans valencians la possibilitat d'acurtar i molt la durada del trajecte, crec que pels castellonencs de la capital i, també per la majoria dels de la província, l'arribada de l'AVE a València i el 2018 un "AVE de segona" a Castelló, que assoleix una velocitat màxima de 220 Km/hora, haja significat una clara millora per a la qualitat de vida i el benestar veïnal.

La gran majoria de castellonencs que agafem sovint o alguna vegada esporàdicament el tren ho fem per desplaçar-nos a València i per tant usem els trens de rodalies, per tant crec és ahí on cal invertir principalment més esforços, oferint connexions ferroviàries de qualitat en relació amb els trens, al servei i freqüències, vertebrant la província.

Està bé recordar aquella data, està bé pensar que l'arribada de l'AVE a València des de Madrid fa 10 anys va suposar una "bona notícia", però també no cal oblidar "la tortura" de les cancel·lacions i retards, la sensació d'inseguretat, de no poder planificar els dies, la por a arribar tard o no arribar que ha augmentat en aquests 10 anys entre els usuaris de rodalies Castelló-València i, sobretot, recordar els responsables de RENFE que han estat més de 10 milions els viatgers de rodalies que s'han perdut en aquests 10 anys.

No crec puguem els castellonencs a hores d'ara vanagloriar-nos; no dubte que hi haja hagut en aquests anys grans inversions destinades a la línia AVE, però la sensació a peu de carrer, o millor dit a peu de via, és que no han estat massa de profit i que malauradament han suposat "el sacrifici" massa sovint, de la línia de rodalies. Tenim si no la pitjor, una de les pitjors línies de rodalies de la Comunitat, la C-6, amb una prestació del servei inclús pitjor que fa 10 anys.

Necessitem alta velocitat si, però necessitem més un pla d'inversions que resolga els dèficits de base, que vaja més enllà d'intentar resoldre problemes puntals d'avaries d'infraestructures, d'electrificació, del sistema de senyalització, de robatoris de cable, d'intercepció de vies per avaries en unitats de mercaderies... excuses per justificar, una vegada i una altra, retards, supressions o cancel·lacions de serveis.

Aprofitant aquesta efemèride, demane des d'ací als gestors de RENFE responsabilitat i priorització en inversió en rodalies, reestructuració d'horaris i freqüència, garanties de circulació d'un servei públic de qualitat. Si ho aconseguim ens felicitarem també per tenir velocitat, rapidesa i Madrid més a prop. De moment em conformaria en tenir València més a l'abast.

"Water UJI"

No m'agrada el nom. Tot i que sembla s'ha de llegir "Uater UJI", doncs en anglés, la lletra w sempre es pronuncia com u, però per aquells que no sabem massa anglés, és freqüent que pronunciem la w com la b o v, i així el primer que llegim és "bater UJI" o "vater UJI" i, que voleu que us diga? sona malament i una mica prou lleig.

El Diccionari panhispànic de dubtes ens indica que "water" és una paraula vàlida i d'ús freqüent en alguns països d'Amèrica Llatina, per referir-se a l'inodor, o tassa de vàter proveïda de sifó, però la RAE informa i assenyala que vàter és l'única forma registrada pel castellà o espanyol, per referir-se a aquell element imprescindible a qualsevol bany, i per tant allò del "water" de l'UJI que s'assenyala al títol, res té a veure amb un inodor.

El Consell Social de la Universitat Jaume I de Castelló va proposar fa d'açò un bon grapat d'anys, la creació de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües, i amb l'informe favorable del Consell de Govern de la Universitat, la Generalitat va acceptar la seua creació a la fi de l'any 2004, com a Institut Universitari propi de l'UJI. Des d'aleshores l'IUPA ha desenvolupat una intensa tasca de recerca en les àrees de química analítica i hidrogeologia principalment, amb diversos projectes d'investigació en temes relacionats sobretot amb la problemàtica analítica, ambiental i toxicològica dels plaguicides.

Ara, sembla que per alinear les capacitats d'investigació de l'IUPA amb els reptes i necessitats de diferents sectors en relació amb un bé tant escàs i necessari com és l'aigua, juntament amb la càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua es crea sota el paraigua de l'UJI, un "hub tecnològic", un element, un terme, que tampoc forma part del diccionari de la RAE, però que podem dir és correspon a un espai de treball conjunt, un punt de connexió i intercanvi, un projecte que pretén donar resposta als reptes que ha de fer front la província de Castelló en matèria d'aigua, i que sorgeix com a resposta als reptes que haurà de fer front la província de Castelló en matèria d'aigua: escassetat, subministrament, recerca de solucions eficients i competitives, i d'altres semblants.

Val que parlem d'un "hub" tecnològic quan el que volem és referir-nos a una concentració empresarial relacionada amb la tecnologia, en aquest cas de l'aigua, localitzada en una mateixa zona geogràfica, en aquest cas Castelló i la seua àrea d'influència, però anomenar-la "water UJI" no crec haja estat massa encertat, més encara quan trobem diccionaris, cas per exemple de l'Espasa-Calpe on al seu buscador són semblants el terme vàter (referit a l'inodor o recipient) i wáter (amb referència a la cambra amb instal·lació sanitària).

Que en una coneguda revista mensual de Castelló al seu número corresponent al mes de desembre trobem un article amb títol gran i ressaltat "Nace WATER UJI", d'entrada tot i ser correcte, com a mínim fereix a la vista, semblant i posant de manifest el poc encert que des de l'IUPA, la mateixa UJI o FACSA, ha estat l'elecció del nom d'aquest nou nucli empresarial, d'aquest nou centre,  que no dubte en un futur no massa llunyà ha de donar resposta clara als reptes que se li plantegen, però que d'entrada, no crec s'haja encertat en el nom triat, en trobar-nos cert paral·lelisme i una relació indirecta entre vàter-wáter, on l'aigua és directa i indirectament la protagonista.

Per tant i entre les diferents raons per justificar el per mi no gens encertat nom per aquest nou projecte trobe que estem davant d'un estrangerisme innecessari i que pot portar a confusió per estar mal adaptat i per tant podent, arribar a escriure's i pronunciar-se incorrectament.

Ara bé, com jo no sóc ningú, si malgrat aquests arguments s'ha de seguir fent ús d'aquesta expressió, pense que almenys hauríem d'acostumar-nos a emprar-la com cal, amb la seua grafia correcta segons la RAE, que seria vàter, pronunciada "uáter".

De totes maneres, no vull que considereu aquest comentari, aquells que llegint-lo heu arribat fins ací, fruit d'un treball intel·lectual producte de la meditació; no, no ha estat aquesta la meua intenció, simplement es tracta d'una reflexió del tot prescindible, feta per fer treballar una mica la ment en aquesta vesprada de diumenge "de pont" passat a casa...

No és del tot cert...

 ... O és una veritat a mitges. L'ordenança fiscal reguladora de l'Impost de Béns Immobles, IBI, de Castelló, vigent des de l'1 de gener del 2019, diu en el seu article huit apartat tercer que s'establirà una bonificació del 50% en la quota íntegra de l'impost, per a les edificacions en què s'haja instal·lat per autoconsum sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol.

És a dir que instal·lar energia solar a Castelló, segons les ordenances fiscals municipals compta amb una bonificació en el pagament de l'IBI, tant en empreses com en habitatges particulars i comunitats de veïns, mantenint-se aquella durant els anys següents a completar la instal·lació i fins que la bonificació arribe a cobrir el cost de la inversió amb un límit temporal que varia en funció del valor cadastral de l'immoble.

A casa meua, des de fa ja molt de temps, estem conscienciats i preocupats pel canvi climàtic, la lluita pel medi ambient i l'alta importància de les energies renovables, per això des de la modèstia que significa el poc que podem fer, en l'àmbit familiar, per contribuir a la millora de l'eficiència energètica i en deixar un món menys contaminant i contaminat als nostres fills i néts, apostem per accions com la compra, fa ja més de quatre anys, d'un vehicle particular híbrid o la instal·lació, al sostre de la vivenda, prompte farà un any, de plaques solars.

Així, a hores d'ara, a casa l'autoconsum fotovoltaic és una realitat, de manera que produesc i consumisc la meua pròpia electricitat, l'energia que genere amb l'ajuda del sol gràcies a les plaques solars, controlant la producció, el consum i l'estalvi, a la vegada que seguint connectat a la xarxa seguisc comprant l'energia de més que necessite, a la vegada que compense en part les despeses amb els excedents de producció retornats a la xarxa general.

La instal·lació suposa unes despeses addicionals a les que cal fer front, mitigades d'una banda per la subvenció que, destinades a aquest tipus d'instal·lacions, atorga la Generalitat Valenciana a través de l'IVACE, consistent en una deducció fiscal de l'IRPF del 20% sobre la despesa total i, d'altra amb la bonificació de l'IBI.

Després de molts papers, moltes gestions i molts mesos, he de dir que, en el meu cas, la deducció fiscal de l'IRPF ha estat una realitat en la darrera declaració de la renda, però la sorpresa ha vingut quan iniciades les gestions per aconseguir la bonificació de l'IBI, m'he trobat que en el mateix article vuité de l'ordenança reguladora, diu: "Per tenir dret a aquesta bonificació caldrà que els sistemes d'aprofitament tèrmic instal·lats disposen d'una superfície mínima de captació solar útil o àrea d'obertura de 4 m² per cada 100 m² de superfície construïda i una potència mínima de 3 kw per cada 100 m² de superfície construïda".

Si estem parlant d'un habitatge particular, unifamiliar, de dimensió mitjana, construïda sobre un solar d'uns 100 m², amb dues o tres plantes, estem parlant d'una superfície construïda de 200, 300 o 400 m², i tot i que és factible complir amb la primera condició, instal·lant-se al sostre, 4, 8, 12, 16 o més  m² de plaques, és del tot impossible complir amb la segona condició, ja que, una instal·lació familiar d'aquest tipus no sobrepassa mai els 3-4 kW, i per imperatiu hauria de tenir 6, 12 o 18 kW, en funció dels m2 construïts.

Això significa que aquesta segona condició només pot ser aconseguida per les grans empreses que, disposant de naus industrials amb solars grans i molts  m² construïts sense alçàries, necessiten també grans potències elèctriques, de manera que aquesta bonificació de l'IBI a Castelló deixa fora a gran part de les comunitats de veïns que opten per les instal·lacions d'energia solar i a la pràctica totalitat dels particulars, que com jo, ens veiem no enganyats, però si decebuts per un ajuntament, el nostre, que diu les veritats a mitges.

Tot i que estic convençut que els beneficis ambientals per l'autoconsum energètic són grans, malauradament és una realitat que els econòmics, sobretot els incentius municipals, no són tan reals, útils i vàlids, en l'àmbit particular, com de vegades volen fer-nos creure.

I si modificàrem l'ordenança i poguera ser realitat allò de la bonificació d'IBI per autoconsum per a tots? Només és qüestió de voluntats i demostrar amb fets que, realment, l'ajuntament està al costat del veïnat en la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic, considerat la principal preocupació ciutadana a escala global.

Enfilalls de llumetes...

Hui és primer diumenge d'Advent, data d'inici de l'any litúrgic 2020-2021 donant-se inici al cicle B del leccionari dominical i festiu que centra el protagonisme en la visió evangèlica de Jesús feta per l'evangelista Sant Marc.

Encara que l'Advent marca l'inici religiós de la preparació per Nadal, quan jo era menut popularment Nadal a Castelló s'iniciava al voltant de la Puríssima, de la festa de la Immaculada, el dia 8 de desembre, amb l'eixida primer a l'horta o marjal, a la zona humida del terme, per recollir la molsa, que a continuació, juntament amb el suro i les diferents figuretes de fang que havien esperat tot un any dins una capsa, havien de conformar novament l'estampa artística del Betlem.

Més tard va venir els costums de l'arbre de Nadal, de la corona d'Advent a la porta de les llars familiars, del Pare Noel i de la il·luminació especial d'aparadors de botigues i de carrers, fruit de la modernor i amb incitació directa al consumisme. I és que diuen els que saben, que uns carrers il·luminats, ens estimulen sensorialment i incentiven a eixir al carrer, a sumar-nos a la festa compulsiva de la compra de productes que ens entren pels ulls.

Per això, a banda que les garlandes lluminoses han anat diversificant-se amb el pas dels anys, passant a decorar entrades, patis, cornises, sostres o porxos dels comerços, s'ha avançat i molt en el temps l'encesa dels enfilalls de llumetes penjades als carrers, de manera que aquest 2020 a Castelló, els nostres dirigents municipals han volgut que l'inici de Nadal coincidira amb el popular "black friday" americà, avançant-se fins i tot a l'Advent.

Deixant a banda la polèmica de si en plena crisi de la covid cal il·luminar més que mai els carrers o pel contrari cal destinar els diners municipals invertits en le llumetes a ajudes directes a aquells que més estan patint les conseqüències del virus, voldria compartir ara i ací les meues observacions en veure els llums que pengen als carrers de Castelló en aquests dies.

He vist publicat en algun mitjà local que a més de l'habitual arbre de Nadal a la Porta del Sol i unes garlandes a "la Farola" de la plaça de la Independència, aquest any s'han instal·lat un total de 510 enfilalls de llumetes en més de 80 carrers i places, il·luminació que si en el moment en què van començar a col·locar-se, fa ja unes setmanes, va semblar-me molt pobra i en alguns casos -plaça Major- repetitives, ara una vegada vistes "enceses", encara em semblen més poc atractives i gens espectaculars.

Digueu-me si voleu crític, però pense que la il·luminació que aquest 2020 s'ha muntat a Castelló, no és la que una ciutat com la nostra es mereix. Supose que tot estarà en funció dels diners que l'ajuntament hagen volgut gastar-se, i en funció d'aquells, l'empresa encarregada del muntatge, tal vegada l'andalusa de Puerto Genil, la família Ximenez, que venia fent-ho en els darrers anys, haja dissenyat o reciclat d'altres indrets els enfilalls per als nostres carrers.

Siga com siga, tot i que puc estar errat, pense que el resultat que veiem cada vesprada-nit quan s'engeguen, no ajudarà quasi gens a potenciar ni els eixos comercials ni els carrers de la ciutat, més encara en molts casos es tracta d'una il·luminació que passa més que desapercebuda i, malauradament, no constitueix cap focus d'atracció de nens ni persones grans.

M'agradaria que, passades les festes, l'ajuntament fera un estudi exhaustiu i real de l'impacte d'aquest servei en l'activitat comercial i el relacionara amb el cost energètic i econòmic dels llums, i després, fent-lo públic, traguera conclusions del seu encert o fracàs. Pense que Castelló es mereix molt més, i que aquesta no és una il·luminació a l'alçada d'una ciutat com la nostra, ja que els enfilalls instal·lats són massa fluixos en qualitat i disseny.