No m'agraden les presses, crec que no són bones per ningú, i tampoc "encantar-me". Crec que les coses que cal fer s'han de fer sense dilació, sense pausa, però sense córrer. Així quan se m'encarrega alguna tasca, del tipus que siga, faig el possible perquè no s'endarrerisca, per això m'agrada que també quan encomane alguna cosa a algú, hi haja responsabilitat, compromís i eficàcia. M'esforce per "portar al dia" totes les meues obligacions i no m'agrada deure res a ningú, però tampoc que em donen llargues i excuses quan és a l'inrevés.
Vivim en un temps de velocitat, sembla que tot s'ha de fer de pressa, que "no s'ha de perdre ni un minut", que cal guanyar temps al temps i la velocitat és considerada per la generació actual de consumidors com la magnitud fonamental per al futur immediat.
Per això i des dels inicis del ferrocarril, en plena revolució industrial, la velocitat ha estat el factor clau no tan sols per competir amb altres formes de transport, si més no per endinsar-nos en allò que genèricament anomenem "modernor".
Els mitjans de comunicació em recorden que tot just hui fa 10 anys, el dissabte 18 de desembre de 2010, va ser un dia que va passar a la història, per ser el dia de la inauguració de l'alta velocitat ferroviària entre Madrid-Atocha i València- Sorolla, passant a ocupar la tercera posició en relació amb el nombre de viatgers transportats darrere de les línies Madrid-Barcelona i Madrid-Sevilla.
Tot i que la mitjana supera els dos milions de viatgers anuals, he de dir-vos que jo mai he tingut la necessitat d'agafar aquest AVE, que mai he "notat" aquella sensació de la velocitat que diuen s'experimenta en el tren en sobrepassar els 300 km/hora i que, sospesant els enormes avantatges que no dubte hi ha portat a molts ciutadans valencians la possibilitat d'acurtar i molt la durada del trajecte, crec que pels castellonencs de la capital i, també per la majoria dels de la província, l'arribada de l'AVE a València i el 2018 un "AVE de segona" a Castelló, que assoleix una velocitat màxima de 220 Km/hora, haja significat una clara millora per a la qualitat de vida i el benestar veïnal.
La gran majoria de castellonencs que agafem sovint o alguna vegada esporàdicament el tren ho fem per desplaçar-nos a València i per tant usem els trens de rodalies, per tant crec és ahí on cal invertir principalment més esforços, oferint connexions ferroviàries de qualitat en relació amb els trens, al servei i freqüències, vertebrant la província.
Està bé recordar aquella data, està bé pensar que l'arribada de l'AVE a València des de Madrid fa 10 anys va suposar una "bona notícia", però també no cal oblidar "la tortura" de les cancel·lacions i retards, la sensació d'inseguretat, de no poder planificar els dies, la por a arribar tard o no arribar que ha augmentat en aquests 10 anys entre els usuaris de rodalies Castelló-València i, sobretot, recordar els responsables de RENFE que han estat més de 10 milions els viatgers de rodalies que s'han perdut en aquests 10 anys.
No crec puguem els castellonencs a hores d'ara vanagloriar-nos; no dubte que hi haja hagut en aquests anys grans inversions destinades a la línia AVE, però la sensació a peu de carrer, o millor dit a peu de via, és que no han estat massa de profit i que malauradament han suposat "el sacrifici" massa sovint, de la línia de rodalies. Tenim si no la pitjor, una de les pitjors línies de rodalies de la Comunitat, la C-6, amb una prestació del servei inclús pitjor que fa 10 anys.
Necessitem alta velocitat si, però necessitem més un pla d'inversions que resolga els dèficits de base, que vaja més enllà d'intentar resoldre problemes puntals d'avaries d'infraestructures, d'electrificació, del sistema de senyalització, de robatoris de cable, d'intercepció de vies per avaries en unitats de mercaderies... excuses per justificar, una vegada i una altra, retards, supressions o cancel·lacions de serveis.
Aprofitant aquesta efemèride, demane des d'ací als gestors de RENFE responsabilitat i priorització en inversió en rodalies, reestructuració d'horaris i freqüència, garanties de circulació d'un servei públic de qualitat. Si ho aconseguim ens felicitarem també per tenir velocitat, rapidesa i Madrid més a prop. De moment em conformaria en tenir València més a l'abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada