Gaiates de mà... No anem bé.

 La Gaiata és l'element diferenciador de les festes de la Magdalena. Això ningú ho discuteix, raó per la qual cal potenciar-la des de tots els àmbits. Com a monument és l'element representatiu i aglutinador de les Comissions de Sector, veïns que dediquen molts esforços i s'identifiquen amb les obres artístiques anuals i representatives: Gaiata de Sector i Gaiata Infantil.

També des de l'oficialitat es potencia aquest element diferenciador, la Gaiata de la Ciutat, convertint-lo en l'eix central identificatiu de la setmana festera, ocupant un lloc preeminent, un espai al centre de la ciutat, pel gaudi i satisfacció de tot el veïnat i visitants forasters.

Monuments grandiosos, espectaculars, cridaners fruit de la imaginació dels artistes gaiaters en recrear la llum, l'element bàsic de l'evolució festera d'un record més modest, les "antigues lluminàries" que acompanyaven els romeus a l'entrada de la ciutat en el retorn de la romeria, després de la processó i desfilada de penitents; gaiates individuals, portades a mà, que a poc a poc i amb el pas del temps van anar arraconant-se i desapareixent a favor de les noves creacions.

Després d'un intent de recuperació d'aquestes gaiates de mà, individuals realitzat fa uns anys, amb la creació per part de l'ajuntament de noves gaiates individuals, realitzades amb uns materials que les feien més lleugeres que les antigues, però que per diferents circumstàncies no va arribar a "prendre cos", va tornar només uns anys després a fer-se un nou intent, ara en forma de concurs, que comptant amb el suport del Patronat de Festes, arriba ara ja a la seua novena edició.

Un concurs que busca incitar al veïnat, siga de manera individual o mitjançant els diferents col·lectius culturals, festers o de qualsevol classe, a crear i presentar les seues propostes. Sens dubte una bona idea per fomentar la gaiata individual. Però per aconseguir un nombre significatiu d'obres presentades i una qualitat digna, calen unes bases que "conviden" a fer l'esforç i, malauradament, a parer meu, les hui aprovades pel Consell Rector de Festes, estan molt lluny de ser les millors.

Unes bases discriminatòries, diferenciant entre grups; d'una banda, una categoria assignada a les comissions de sector, d'altra la resta, associacions, ens vinculats i persones individuals. Per què aquesta diferenciació? Amb l'agreujant dels premis, que independentment que els considere insuficients si es vol obtenir un bon treball, amb bones idees, materials i dedicació, 1200 euros en total, distribuïts en 400, 300 i 200 euros pels tres primers en el cas de les comissions i un únic premi de 300 euros per l'altra categoria, són unes quantitats ridícules. I si no vols caldo dues tasses, els guanyadors es comprometen no només a cedir-les temporalment, si més no també a aportar portador ben abillat en aquells actes en què les gaiates hagen de desfilar.

A més a més, amb uns terminis curts, massa curts per la presentació de les obres, menys de 15 dies. El termini acaba l'1 de setembre. O una de dues, o les gaiates individuals ja han d'estar enllestides o difícilment qualsevol persona o entitat que vulga participar ho podrà fer; ho té més que difícil, jo diria quasi impossible. Per què aquesta pressa? Sembla que des del Patronat Fester volen lluir-les ja als actes festers del mes de setembre... Les presses no són bones per ningú.

Molt em tem que el concurs quedarà reduït a l'única participació de les Comissions de Sector, per a qui destinar per al nou disseny alguna part modificada dels materials ja emprats tal vegada en monuments anteriors, no supose massa entrebancs i si una manera d'aconseguir alguns euros més, amb la qual cosa, el concurs i la seua darrera finalitat, la participació, quedarà coix, massa coix.

Per a acabar-ho d'arrodonir cal fixar-se en el que diuen les bases sobre el jurat que, naturalment, ha de resoldre el concurs. Crida l'atenció el nombre de membres, 20 en total, la presidenta del Patronat i 19 "experts". Independentment que em semble excessiu el nombre de persones per un concurs tan simple, dinou són el nombre de comissions de sector, no serà massa coincidència?

Llàstima, tant de bo estiga errat, però crec que aquest concurs, tot i estar obert a tota la ciutadania, està fet a mida només de les comissions, i això, ni és bo per la festa ni per ningú. No, no anem bé.

No m’agrada…

No m’agrada la política del meu país, i amb aquesta afirmació no vull que s’entega que no m’agrade el sistema polític, la democracia, que a parer meu és la millor manera de governar, però no m’agrada gens ni mica, el que aquest sistema comporta a efectes de governabilitat en referencia als partits polítics i les persones elegides per, com diría el meu avi, “ portar els ramals del carro”.

Tant en l’àmbit local, com autonomic i nacional, des de fa uns mesos, des del passat més de maig en concret i fins el dia d’avui, no hi ha dia en què “els uns i els altres”, els que manaven abans i els  que manen ara, no estiguen  "a la grenya".

No m’agrada que aquells que ara manen,  siga a Castelló, a València o a Madrid, consideren que tot el que fins ara s’ha fet ha estat malament, que s’ha perdut temps, diners i ocasions i que ells, seran els qui, a partir  d’ara, ho faran tot bé, ho encertaran tot, no s’equivocaran mai, que “han vingut” per a fer-ho tot “de categoría”.

Tampoc m’agrada que els qui manaven fins ara, i per raons de les urnes o de diferents pactes polítics, ara ja no manen, consideren que tot el que s’ha fet, des que han començat a manar els nous, ha estat malament, que no n’han encertat cap ni una i que no hi ha govern de cap tipus ni a la ciutat, ni a la Comunitat, ni podrà haver-lo al país, que anem a un caos, a un retrocés o fins i tot, alguns diuen a un desastre.

Ni de bon tros tot el que a la nostra ciutat va fer-se en els darrers huit anys, va estar desacertat, ni molt menys; la ciutat, la vida, els  veïns vam millorar molt en aquesta etapa. És veritat que en alguns casos les decisions preses no van estar del tot encertades, fins i tot diría que van ser greus errades les que van arribar a cometre’s, però que a l’oposició en aquesta etapa res del que es feia pel govern li semblara encertat, diu molt poc al seu favor.

Ara estem a les tornes i veiem més del mateix, qualsevol iniciativa presa pel nou govern és immediatament criticada i desqualificada des de l’oposició. El nou ajuntament porta menys de tres mesos governant i, en aquest temps, ha hagut de prendre alguna decisió. Per part de l’oposició tot ho han fet malament, i dic jo, alguna cosa hauran encertat, no? També a l’inrevés, alguna de les propostes llançades des de l’oposició poden ser positives per la ciutat, aleshores perquè no són acceptades?, simplement perquè “no ho propose jo”. Anem malalment.

I si parlem de “cadires”, de personal de confiança, són necessaris tants canvis? No ho estaven fent bé algunes de les persones que fins ara ocupaven els segons o tercer glaons del govern? Vist des de fora sembla que “cal agrair a més d’un i d’una els serveis prestats” a costa de caure en desgracia uns altres.`Això és la política? Doncs com deia a l’inici, a mi no o m’agrada.

No m’agrada que el govern autonòmic actue amb prepotencia pensant i actuant com si foren els millors, que alguns dels qui manaven i ara ja no ho fan es busquen “acomodo” on siga, que el nou govern vulga trencar amb tots els avanços aconseguits abans, simplement perquè ho van aconseguir “uns altres”, que per manar haja de “tragar i consentir” accions que, d’haver aconseguit una majoria absoluta mai haguera acceptat.. seguim?

Traslladem-ho a nivell general, a govern nacional. Els nous Diputats, tot i no haver-se encara cosntituit el Congrés, estan buscant “manar” a costa de fer concessions, i des de la dreta és veu com “una traïció” el possible pacte de l’esquerra, i des d’aquesta el possible govern de la dreta com l’arribada “del dimoni”. Algú ha pensat que és  el que interessa al país, als ciutadans, per poder avançar i tenir cada dia una vida millor? Sembla que no.

Definitivament, veient el que estem veient tot em fa pensar que cadascú va a la seua, que en són molts, majoria, els qui busquen, d’una o altra manera, el seu propi benefici i pocs, crec sempre se’n salva algú, que creu que estar el política és estar al servei dels ciutadans, dels veïns, de la ciutat, del país.  Mentre no aconseguim que aquests darrers siguen majoria, i mira que ho intente, la política del meu país seguirà, malauradament, tot i que com a demócrata convençut, no agradant-me.

 

Estem salvats!!!

És ben cert que els diaris anomenats locals, tot i que també publiquen notícies d'abast internacional i nacional, "viuen" en nodrir-se i fer-se ressò, principalment, d'allò que passa, d'allò que es notícia, a l'àmbit més proper seu, la mateixa ciutat, la comarca o la província.

D'altra banda, i des de sempre, en arribar l'estiu, sobretot el mes d'agost, per allò del descens de qualsevol classe d'activitat, ja siga política, social, econòmica, cultural o fins i tot esportiva, les notícies que es publiquen en són menys, i en moltes ocasions, repetitives any rere any, festes, bous, incendis, ofegaments, accidents..., només cal tirar mà d'hemeroteca per comprovar aquesta situació.

En algun cas cal fins i tot buscar el fet més estrany, aquella notícia que, tal vegada en un altre moment de l'any, no mereixeria la publicació o, si més no, l'extensió que ara se li dedica, tot per aconseguir reomplir les pàgines i, sobretot mantenir o reduir el menys possible les vendes.

Portem només sis dies d'agost i ja hem pogut llegir com una dona a Almeria, acaba de viure una situació insòlita en trobar una serp de dos metres que s'havia colat pel vàter, o com per a conscienciar sobre el canvi climàtic i com l'Àrtic es fon, es porta de Groenlàndia un iceberg de quinze mil quilos per exposar-lo al centre de Màlaga, o la sorpresa d'una turista japonesa de viatge per Espanya i descobrir en arribar a Bilbao que als hotels no hi ha pijames.

També, el nostre diari local, el Mediterraneo, ha de publicar notícies d'aquesta mena, i d'ací el meu comentari de hui. Tot just ahir el diari castellonenc publicava aquesta notícia:" La població d'arpella llacuna (aguilucho lagunero) creix a Castelló, detectant-se darrerament 6 parelles en cria i 15 nous polls". En llegir-la, immediatament vaig pensar... estem salvats!!!

No soc expert en ornitologia, a dures penes sé distingir un paixarell d'una cadernera, i menys encara entre els pardalots més grans, cas del voltor, del falcó, l'astor o de l'esparver; entenc que puga haver-hi castellonencs interessats en conéixer l'evolució de la població de l'arpella llacuna i com aquesta presenta a hores d'ara una evolució positiva al nostre territori, però de segur que seran els menys.

Ara bé, la notícia "ompli paper" que, no oblidem, és també objectiu sobretot a l'estiu, i el redactor no es limita a constatar aquest augment, si més no, podríem dir estira del fil i "es recrea" donant tot luxe de detalls respecte a la ubicació dels nius, des de la desembocadura del riu Millars fins al nord de Sagunt, arribant a l'extrem d'identificar les marjals de cria, la finca Pou de Nules, la marjal de la Llosa, la de Moncofa i d'Almenara, i al nord de Sagunt.

Penseu que si la notícia, que tot i ser curiosa, no gosaria dir de gran interés general, s'haguera produït en un altre mes que no fora agost, hauria tingut aquest ressò?

No només tinc els meus dubtes, si més no, crec que en cas de publicar-se, haguera ocupat un xicotet espai. Ara supose que, el redactor o redactora, en conéixer la informació proporcionada pel grup naturalista i ecologista GER, Grup d'Estudi i protecció de Rapinyaires, va pensar... estic salvat!

Amics, l'arribada de l'estiu no només comporta dies més llargs, temperatures que freguen el que és humanament suportable, també una sequera de temes per omplir els diaris. Per combatre-la, s'utilitza l'enginy, convertint, com passa en aquesta ocasió, el que en un altre moment hagués estat una anècdota, en notícia. No ho oblideu, la població d'arpella llacuna creix a Castelló, estem salvats!!!

Hui és el dia...

Les passades eleccions municipals van portar un canvi de govern a la ciutat. El PP ha començat a governar, ara amb coalició amb VOX; la primera de les conseqüències en l'àmbit fester va ser un canvi en la regidoria corresponent. Noelia Selma va ser nomenada pel càrrec per la nova alcaldessa la senyora Carrasco i la maquinària festera va començar a rodar amb tot el que la manca de temps hi comportava.

Han passat poc més de dos mesos i un nou cicle fester està a punt de començar. En aquestes setmanes intenses s'ha anat configurant un equip de col·laboradors directes que, des del primer moment, van començar a treballar amb un nou organigrama. A la vegada, van fer-se les oportunes reunions amb l'anomenat "món de la festa" que va traduir-se en un calendari de "presentacions", una proposta de "junta de festes" i un "reglament" d'elecció de regines i dames que incloïa unes condicions i uns terminis; finalment ahir va conformar-se el nou Consell Rector, màxim òrgan de decisió fester.

El nou Consell Rector va conèixer, abans de ser nomenat, per mitjà de la premsa i altres mitjans de comunicació, el nom de les 9 xiquetes i les 15 senyoretes que amb il·lusió, amb molta il·lusió, són candidates a regines i dames de la ciutat per l'any fester 2023-2024. Hui, aquesta vesprada, a partir de les 18 hores es farà la democràtica tria.

Si, heu llegit bé, "la democràtica tria" perquè seran els membres del Consell Rector, al costat dels de la Junta de Festes els qui, en votació nominal i secreta, decidiran, quines de totes elles, són mereixedores de representar la ciutat. Unes candidates, elles o les seues famílies, que havent donat el pas, ja són dignes d'agraïment per tot el poble, però unes representants que, a parer meu, no són representatives del món fester, són representatives i, amb molt de mèrit per la seua part, del món "gaiater".

Molt fàcil hauria segut fer la tria en representació del "món fester" si una de les condicions per presentar-se no hi haguera estat obligatòria, haver format part l'any anterior d'una comissió de Gaiata, haver estat Madrina. No dic que, en cas de poder fer-ho, s'haguera presentat alguna candidata d'algun altre element fester, Colles o Ens vinculat, possiblement no, però democràticament haguera tingut la possibilitat, i l'elegida com a Regina o Dames, ho hagueren estat de tota la ciutat.

És aquesta una reivindicació que "ha variat" la nova regidora, supose que amb el vistiplau de l'alcaldessa i que, res ha pogut dir al respecte el Consell Rector perquè, en el moment de consensuar les condicions, per raons temporals, aquell encara no estava conformat.

Malgrat aquesta disconformitat, espere i desitge que tant les xiquetes com les senyoretes que resulten elegides ho siguen per mèrits festers i personals, pel seu donaire, per la seua simpatia, pel seu saber estar, per la seua generositat, i mai per la càrrega social, familiar, gaiatera o política que, vulguem o no, tots portem, elles també al seu darrere.

Estic convençut que totes s'ho mereixen, que totes coneixen ben bé i estimen aquest món setmanal del Palau, de dormir poc, d'hores de perruqueria, de treball a l'escorxador veient créixer els monuments, de canvis continuats d'indumentària, de mantenir somriures no forçats, d'anar d'ací cap allà sense cap queixa..., i des d'ací, i sense conèixer-les massa vull expressar públicament el meu agraïment seu compromís, i tant si tenen la sort de ser elegides com si no, animar-les a seguir portant Castelló al seu cor i demostrar amb la seua vida l'estima per la seua, la nostra estimada ciutat. Només em resta una paraula... sort!

Forofo

Segons el diccionari de la RAE s'anomena amb l'adjectiu forofo aquella persona partidària o entusiasta d'algú o alguna cosa, en especial d'un equip esportiu, es a dir, aquell individu a qui, agradant-li molt una activitat determinada, o bé la practica amb passió o, més encara, anima "amb tot el lleu" el seu equip o esportista favorit.

Així hi ha forofos de pràcticament tot, des dels bous a la boxa, passant pel tenis, bàsquet, bàdminton o esports minoritaris com la pilota valenciana, amb ídols com els Puchol, Rovellet o el Genovés; tot i això, en l'actualitat el futbol, sens dubte, és l'esport que més "forofos" manté al nostre territori.

Deixant de banda la rivalitat de les aficions, per allò de la proximitat geogràfica, dos equips sembla que mantenen una lluita no declarada per emportar-se "la palma" en allò que anomenaríem "forofisme", d'una banda, el Villareal CF i d'altra el CD Castelló.

La ciutat i la província senten aquests dos clubs com propis. I és que és tan fort el sentiment de pertinença dels habitants d'aquesta terra envers aquests colors, que malgrat les dificultats i els entrebancs de les darreres temporades, novament i lluny de ser una moda, no deixen de creure que "aquest any sí" i, tant els uns com els altres, es marquen expectatives de gran envergadura.

I ho demostren amb fets. En un estadi, el de la Ceràmica, amb un aforament d'uns 25.000 aficionats, el segon dia de noves altes de socis, l'entitat ha fet pública la superació dels 19.000 abonats, de manera que el 76% dels seients estan adjudicats abans d'iniciar-se el campionat, estant molt a prop ja d'esgotar els abonaments disponibles, i penjar definitivament el càrtel de "no hi ha abonaments".

I si ens traslladem a la capital, al Castàlia, amb un aforament de 15.500 seients, finalitzada la primera de les fases de renovació-captació de socis, més de 12.000 aficionats, havien donat ja la seua confiança i, segons s'acaba de publicar, més de 2.000 estan en llista d'espera per donar-se d'alta com a nous abonats quan ho indique el club, per això s'estima que s'acostarà a 15.000 el nombre d'abonats, fent-se impossible tramitar més abonaments per manca d'aforament.

Som o no som forofos a la nostra terra? Si és veritat allò que tantes vegades hem sentit que la passió que els forofos aporten al joc fa més forts els jugadors i els fa créixer enfront de les dificultats, aquest any, de segur que, tant en una lliga com en l'altra, els èxits estaran assegurats.

Des de l'emoció d'un gol fins a la pura alegria de l'ocasió en vèncer a qualsevol rival, el futbol, i qualsevol esport, no seria el mateix sense els forofos i és que el futbol té un gran poder i provoca tot gènere de sentiments. Mentre que uns l'adoren, són superaficionats, és veritat que altres el detesten amb totes les seues forces. Però si estic segur d'alguna cosa, és que el futbol no deixa indiferent ningú!... el futbol és tan poderós que fins i tot ens pot canviar l'estat d'ànim...

Tenint en compte que tots els clubs busquen el mateix, uns mantenint el bloc de la temporada anterior, altres fitxant noves incorporacions, siguen davanters de qualitat, defenses o porters, per reforçar "la o les línies" que estaven pitjor, i veient la resposta de les aficions, per què no pensar "aquest any sí? Després, quan comence a rodar la pilota, podrà passar qualsevol cosa. De moment ploga o faça fred els seients estan venuts...