Sous municipals

Estic convençut que cap dels veïns o veïnes que a Castelló es presenten com a candidats cada quatre anys per poder ser triats regidors o regidores, ho fan pel sou que comporta la dedicació al càrrec, tots, estic segur tenen altres motivacions.

Tot i això el sou d'alcalde, regidor de l'equip de govern, cap o regidor de l'oposició a Castelló i, d'acord amb el que marca la llei, no és gens menyspreable, més encara és molt abellidor. Uns sous que, a l'inici de cada legislatura, han de ser "pactat" entre els mateixos elegits, en funció de la seua dedicació, fet que, a vista dels mateixos electors, resulta poc ètic i mai està exempt de polèmica.

També en aquest 2019 i una vegada constituït el nou ajuntament, en una de les primeres reunions i sota la premissa de dignificar la tasca política, l'equip de govern hi ha inclòs el tema de l'aprovació dels nous sous que, segons el portaveu municipal, pot comportar una pujada salarial del 50% en relació als sous de l'etapa anterior 2015-2019.

I és que la llei i el codi de bon govern de l'ajuntament, permet que el sou més alt del màxim representant municipal siga 3,5 vegades el sou del funcionari municipal que menys cobra, fet que pot arribar a suposar un sou, en aquest cas per l'alcaldessa de més de 74.000 euros bruts anuals, pels diferents portaveus i regidors amb dedicació exclusiva 41.000 euros, i una franja que va entre els 12.300 i els 20500 euros per aquells regidors que no formen part de l'equip de govern i tinguen una dedicació a les tasques municipals entre el 30% i el 50% de les seues jornades laborals, uns sous que, segons el portaveu del PSOE, "dignifiquen la política, respecten la llei i els acords".

I si hui porte el tema dels sous a aquesta finestra, no és ni per defensar-los ni per criticar-los, és per demostrar que els sous dels representants municipals, si són massa elevats o no o si fan justícia al treball realitzat, des de sempre, ha estat motiu de comentari, encertat o no, entre el veïnat.

Més encara, la casualitat ha volgut que, tal dia com avui, un 10 de juliol de 1804 fa tot just 215 anys, i en relació a aquest tema, el rei Carles IV de Borbó, concedira a l'alcalde de la ciutat, el senyor Juan Mateo Fernández Moros, un augment  de 200 ducats per ocupar el càrrec, sobre els 500 que ja tenia assignats.

A la vista d'aquesta informació podem preguntar-nos: cobrava molt o poc l'alcalde de Castelló als inicis del segle XIX? Estava ben pagat el càrrec? Partim de la base que el ducat no era una moneda en si, només era una equivalència. 1 Ducat equivalia a 11 reals de plata i 1 Real de plata 34 maravedís, que eren les monedes oficials circulants. De manera que l'alcalde Mateo va passar de cobrar 5500 reals de plata a 7700, però, era molt o poc?

Considerant que 1 maravedí era 34 vegades un real, es pot considerar quin és el cost estimat de la vida prenent com a dada el cost de productes bàsics de la nostra alimentació.

Dotzena d'ous 63 maravedís --->; cost mitjà 1,5 € --->; 0,02 / Dotzena de taronges 54 maravedis --->; cost mitjà 4 € --->; 0,07 / Pollastre 55 maravedís --->; cost mitjà de 9 € --->; 0,16 / Gallina 127 maravedís --->; cost mitjà 13,5 € --->; 0,10 / 1/2 kg de moltó 28 maravedís --->; cost mitjà 6 € --->; 0,21 / Raima de paper d'escriure 28 maravedís --->; cost mitjà 3,95 € --->; 0,14

Coneixent el valor d'un producte al segle XVIII i al segle XXI, podem fer una estimació mitjana del valor del maravedi, obtenint en aquest cas una taxa de canvi de 0,11. És a dir, segons els resultats anteriors, podem considerar que la variació entre 1 maravedí i 1 euro és de 0,11.

Multiplicant aquesta quantitat pel valor del real (34 vegades una maravedí) es pot estimar la taxa de canvi entre un Reial de plata i un euro, sent aquesta de 3,74, i per tant un ducat 41,14 euros (3,74x11)

Vistes aquestes comparacions i, per estimació, l'alcalde va passar de cobrar l'equivalent de 20.570 euros (500x41,14) a cobrar-ne 28.798 (700x41,14), quasi un 30% més. Tenint en consideració que un jornaler del camp guanyava 250 reals de plata a l'any, menys de 23 ducats, no arribant a 950 euros (41'14x23) podem concloure que l'alcalde aleshores era un senyor molt ben pagat en cobrar 30 vegades més que un jornaler! Ara, ja podeu comparar vosaltres els sous dels nostres regidors i traure les vostres pròpies conclusions...

Velocípedes i aerostàtics...

Dues paraules les que encapçalen aquest escrit que malgrat haver caigut en desús, coincidireu amb mi aquells que açò llegiu que en l'actualitat són mots que s'empren molt poc, però que en realitat tenen un significat molt actual, paraules que sense haver-hi canviat de sentit han estat substituïdes per altres més "modernes", com bicicleta o globus i que, ara, com abans, en arribar l'època de l'estiu continuen prenent fort protagonisme.

D'una banda, les bicicletes en aquestes primeres setmanes del juliol són les regines de les vesprades a la televisió, on la volta a França, "le Tour" ens manté expectants, entre cabotada i cabotada, per veure qui serà el guanyador del "maillot jaune", distintiu del líder, que en aquest 2019 té l'al·licient de complir 100 anys des que va començar a emprar-se en la competició.

D'altra banda, també en aquest juliol, concretament els dies 19, 20 i 21 el globus aerostàtic en aquest cas a la localitat de Segòvia serà el gran protagonista, amb la celebració del 2n Festival de Globus Accessible, una iniciativa única al món, una cita ineludible per als amants de l'aerostació i un espectacle inoblidable per als passatgers i públic assistent.

I si hui parle de velocípedes i aerostàtics és perquè també ací, al meu estimat Castelló, fa ja un bon grapat d'anys, el 1891, bicicletes i globus, tal dia com ahir van ser els grans protagonistes de les festes que la ciutat dedicava per rememorar l'heròica defensa enfront de les tropes de Cabrera del 1837.

I és que a més a més de la processó cívica, vetllades en Ribalta, il·luminacions, dianes, el certamen musical per a bandes civils o el repartiment de premis als alumnes de les escoles públiques que més s'havien distingit en els exàmens i altres demostracions de costum, també hi va haver fira a la plaça del Rei En Jaume, anunciant-se com diversions i entreteniments especials les carreres de velocípedes i l'elevació d'aerostàtics.

Amb el pas dels anys comprovem com l'afició a les carreres de bicicletes no ha fet més que augmentar, així La Volta a Castelló, la Ronda del Maestrat, la Volta del Llagostí, la Volta a la Plana Baixa o la Vila-real-Morella-Vila-real són proves que demostren en les seues diferents edicions, la gran afició que a la ciutat i província hi ha hagut sempre per la bicicleta, per no parlar de l'especiació que comporta l'eixida, el pas o l'arribada de la volta a Espanya les nostres terres.

I pel que fa a l'afició a enlairar-se amb globus, encara resta en el record de molts castellonencs el dissabte 15 de setembre del passat any 2018, quan després d'un ajornament per motius climatològics va poder efectuar-se un dels actes més esperats i programats des de l'ajuntament per commemorar el 767 aniversari de la ciutat, previst pel dia 8, i que no era altre que el vol en globus, un recorregut inoblidable sobrevolant el terme, i les sensacions i emocions indescriptibles que un bon grapat de castellonencs van descobrir viatjant en globus.

Som una terra de mar i muntanya, de pla i de desnivells, des de terra o des del cel, sempre hi ha hagut moments i ocasions per gaudir-la, abans i ara, com a participants actius o com a simples espectadors, només cal buscar el moment.

De monges i convents

Tot i ser un poble profundament religiós, Castelló mai ha estat una ciutat de grans convents i menys encara si parlem de religioses, de monges. Les dues ordes més conegudes a la ciutat al l llarg de la historia, sens dubte han estat les Clarisses, germanes pobres de Santa Clara, segona orde de Sant Francesc, fundada el 1212 a Itàlia, adoptant l'ideal franciscà de pobresa, vida contemplativa i clausura d'una banda, i les Caputxines, nascudes de la reforma clarissa el 1535, on la pobresa, austeritat i clausura eren els seus ideals de vida contemplativa.

Castelló al segle XVI era un poble que de poc arribava als 5.000 habitants. Tot i això disposava de dos hospitals, un vell a tocar de l'ermita de Sant Sebastià, al costat de l'actual plaça de Santa De Clara i el del final de carrer Major, o de Trullols, més modern.

Abandonat l'hospital antic i comprades algunes cases de propietat municipal, arriben, tal dia com avui de 1540, unes monges clarisses procedents del convent de València, per fundar el nou monestir, Sor Úrsula Montero, Sor Isabel Hanyr, Francisca Pérez, Angelica Andreu i Rafaela Pérez de Vallterra que serà la primera abadesa.

Aquesta orde de monges enclaustrades creixerà a tot el territori espanyol de manera ràpida i a la fi del segle existeixen ja 566 monestirs amb vora 9000 monges. El convent de Castelló amb església, claustre i amples dependències, serà al llarg dels segles far i guia de la religiositat castellonera, fins a l'any 1836 en què conseqüència directa de la desamortització de Mendizábal, les monges han d'abandonar el convent i traslladar-se a Vila-real, convertint-se l'edifici l'any 1846 en seu del primer institut de la ciutat, mantenint-se l'església fins a l'any 1936, enderrocant-se la mateixa i construint-se un refugi antiaeri. Posteriors reformes van anar modificant la fesomia de la plaça fins a arribar a la situació actual.

Vora 150 anys després de l'arribada de les Clarisses a Castelló, un altre 4 de juliol, en aquest cas de 1687, fa tot just 332 anys, el Consell de Castelló faculta al prior de la congregació de Sant Felip Neri de València, Enrique Rabaza de Perellós, per fundar el convent de les monges caputxines, al carrer de la Illeta, en la casa de la saboneria que era propietat de Vicent Gozalbo, amb el manament que el nombre de monges foren 18, 12 filles de Castelló (dues parts) i 6 (la tercera part) forasteres, creant-se el Convent de la Sang de Crist, que anys després obtindria la categoria de "Reial". Hi ha constància que les 4 primeres monges foren forasteres, provinents del Convent caputxí de Santa Clara d'Alzira. El 1847 el convent estava "complet" amb les 18 monges.

A les darreries del segle XX i inicis del XXI i com a conseqüència de la falta de vocacions i de l'avançada edat de les germanes, el nombre d'aquestes va minvar considerablement, fent el maig del 2012 impossible mantenir la comunitat, traslladant-se les tres darreres al convent de Barbastre.

Clarisses i Caputxines mai han tornat a Castelló. Dels convents, el de les caputxines va tenir millor sort que el de les clarisses, i hui, el convent del carreró de les monges, està novament ocupat per la comunitat de "Dominicas Esclavas del Santísimo Sacaramento", una orde també contemplativa, germanes procedents del Convent de la Sagrada Família de Borriana.

Dues casualitats en un mateix dia, coincidències que ens ajuden a conéixer una mica més la nostra història en un dia calorós d'estiu...

Érem moderns!

 Castelló mai ha estat una gran ciutat, més encara a hores d'ara per molts contínua sent un poble, gran, però un poble; tota i això tenim de tot i en algunes innovacions, en alguns avanços, hem estat capdavanters en la seua aplicació al llarg de la nostra història.

Castelló el 1870 superava en poc els 25.000 habitants i malgrat que a les nits, els veïns a casa seguien il·luminant-se amb ciris i diferents tipus de làmpades, on l'oli i el petroli eren els elements de combustió més emprats, els carrers i les places en caure la nit restaven quasi en la foscor, ja que ni l'enllumenat públic d'oli implantat el 1832 , ni els fanals de reverber del 1842, ni la substitució de l'oli pel petroli el 1863 aconseguien evitar, per mor de la foscor, els mals que lladres i delinqüents produïen.

La tecnologia gasista, el descobriment que escalfant el carbó dins d'un forn a a alta temperatura en un recipient tancat anomenat retorta acabava generant gas, malgrat haver iniciat el seu camí a la Gran Bretanya i França a finals del segle XVIII, no va començar a tenir aplicacions per a enllumenat a Espanya fins a la meitat del segle XIX, essent la primera fàbrica instal·lada el 1842 a Barcelona, estenent-se la tecnologia i materials amb rapidesa a altres poblacions, perquè oferia avantatges en detriment dels sistemes d'il·luminació tradicionals, de manera que, a la fi del segle, hi havia ja en funcionament a tot el territori 80 fàbriques, 8 d'elles al País Valencià.

I com deia al començament per allò que a la ciutat sempre hi ha hagut capdavanters, no va caler esperar massa perquè "l'invent" arribara a Castelló; gràcies a l'esforç de l'empresari el senyor Antonio Sanz Gual i contractant com a director a l'enginyer Victor Rosich, va aixecar-se a Castelló "la fàbrica de gas i electricitat", entrant en funcionament l'1 de gener de 1871 i restant activa vora 50 anys, fins a tal dia com hui, 30 de juny, de l'any 1919, complint-se tot just hui 100 anys del seu tancament, quan ja feia 20 anys que la ciutat disposava, del primer enllumenament elèctric molt més net i modern que el de gas. Anys després l’edifici va passar a ser magatzem de la hidroeléctrica.

L'adjudicació del subministrament va fer-se mitjançant una subhasta pública i els adjudicataris, en considerar-se la seua activitat com a estratègica per a la ciutat, tenien el dret exclusiu per a il·luminar els carrers per un període comprés entre 15 i 50 anys, aquesta situació legal comportava el monopoli, implicant que cap altra empresa poguera actuar sobre la mateixa ciutat.

No sé quants diners degueren guanyar "amb la fàbrica" mentre va estar en producció, però el preu mitjà per enllumenat públic va taxar-se en 0,17 reals per fanal / hora., tot i que sembla proporcionava menys llum que una bombeta actual de 2,5 watts. El gas havia de ser el més pur possible, sense olor, ni fum, perquè fera una flama blanca i clara.

La fàbrica va instal·lar-se al cantó de la plaça de Maria Agustina i el carrer Governador, espai ocupat en l'actualitat per un modern edifici d'habitatges, estenent-se amb el pas dels anys per la part del darrere del Govern Civil, ja que va ampliar-se amb les oficines i la vivenda del propietari.

Com a curiositats cal ressaltar que a l'estiu de 1881 el magatzem de la fàbrica va ser cedit per a la companyia de teatre de Ramón Banquells que va improvisar-lo com a escenari d'estiu i que l'any 1886 la producció va possibilitar l'arribada de la llum de gas al parc de Ribalta.

Han passat 100 anys del seu tancament i més de 100 de l'arribada de la llum elèctrica, certament les nostres infraestructures són ara molt més modernes, però són més eficients?, aquí ho deixe...

Un mal dia

Malgrat ser festa local, malgrat ser la festa grossa del Grau de Castelló, malgrat ser dissabte, malgrat estar a les portes de les vacances, malgrat tenir ja uns governs estables tant a l'ajuntament com a la diputació, malgrat totes aquestes circumstàncies, no ho he pensat massa a l'hora de ficar-li títol al post de hui: "un mal dia".

I és que el nostre rei fundador, Jaume I, va crear un espai de llibertat en el territori valencià i el va dotar del millor que va trobar: una legislació innovadora i capdavantera pel seu temps, els Furs. Posteriorment van anar modificant-se i millorant, adaptant-se sempre a les necessitats de la població. Eixe camí va durar prop de 500 anys.

I un mal dia, tal dia com hui, 29 de juny de 1707, fa 312 anys, un rei, que ho era de més territoris, Felip V, va decidir després de conquerir el País, destruint i sembrant la por per tot arreu, abolir la nostra constitució, les nostres fonts de dret pròpies, furs i institucions, i imposar-nos-en unes altres. I les diferències entre les noves i les que teníem eren enormes, i ja mai més podríem decidir per nosaltres com volíem ser governats.

"He jutjat convenientment (així per això com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'Univers) abolir i derogar completament, com sens dubte dono per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observades en els referits regnes d'Aragó i València; sent la meva voluntat, que aquests es redueixen a les lleis de Castella, i a l'ús, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus Tribunals sense cap ni una diferencia"

I és que la Llei I, d'En Felip V, del "Buen Retiro"i el decret de 29 de juny de 1707, la derogació dels furs i la seua reducció a les lleis i govern de Castella, va suposar de fet que els funcionaris es nomenaren des de Madrid i, la llengua pròpia, el valencià, fóra prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació, va suposar tota una pèrdua de drets, un mal dia.

És veritat que amb l'arribada de la democràcia després de la mort del dictador, amb l'aprovació de la Constitució i posterior Estatut d'Autonomia de 1982, més de 275 anys després de la desfeta, per primera vegada, des de l'abolició dels Furs, els valencians vam començar a gaudir de certa capacitat d'autogovern, però també és veritat que per garantir l'estat de benestar encara ara, necessitem recuperar la sobirania valenciana, perquè sense un finançament just, sense tenir les claus de casa i de la caixa, difícilment podrem assegurar-nos una economia productiva i un desenvolupament adient.

I malgrat ser aquest un dia festiu, també vull que siga pel record i la reivindicació; no podem ser optimistes, ens han enganyat massa vegades, ja hi ha prou d'invisibilitat i desigualtat, necessitem un finançament just i no podem ni debem renunciar a tots els nostres drets.

El govern central sembla estar funcionant en mode "pilot automàtic", voleu dir que hi ha interés a construir un bon govern i una bona administració? La diada de Sant Pere, festiu a Castelló, ha de servir per a visibilitzar els esforços que des del Govern de la Generalitat, des de la Diputació i des de l'Ajuntament s'estan fent per recuperar el País, els pobles i la ciutat, però si volem que en dates no llunyanes aquest siga un bon dia, un dia rodó, s'ha d'aconseguir una rectificació des de Madrid acompanyat d'una petició de perdó de la monarquia per tot el mal fet al llarg de tants anys i això, no s'han de cansar de demanar i exigir els nostres representants, també aquesta és la seua feina.