Castelló el 1870 superava en poc els 25.000 habitants i malgrat que a les
nits, els veïns a casa seguien il·luminant-se amb ciris i diferents tipus de
làmpades, on l'oli i el petroli eren els elements de combustió més emprats, els
carrers i les places en caure la nit restaven quasi en la foscor, ja que ni
l'enllumenat públic d'oli implantat el 1832 , ni els fanals de reverber del
1842, ni la substitució de l'oli pel petroli el 1863 aconseguien evitar, per
mor de la foscor, els mals que lladres i delinqüents produïen.
La tecnologia gasista, el descobriment que escalfant el carbó dins d'un
forn a a alta temperatura en un recipient tancat anomenat retorta acabava
generant gas, malgrat haver iniciat el seu camí a la Gran Bretanya i França a
finals del segle XVIII, no va començar a tenir aplicacions per a enllumenat a
Espanya fins a la meitat del segle XIX, essent la primera fàbrica instal·lada
el 1842 a Barcelona, estenent-se la tecnologia i materials amb rapidesa a
altres poblacions, perquè oferia avantatges en detriment dels sistemes d'il·luminació
tradicionals, de manera que, a la fi del segle, hi havia ja en funcionament a
tot el territori 80 fàbriques, 8 d'elles al País Valencià.
I com deia al començament per allò que a la ciutat sempre hi ha hagut
capdavanters, no va caler esperar massa perquè "l'invent" arribara a
Castelló; gràcies a l'esforç de l'empresari el senyor Antonio Sanz Gual i
contractant com a director a l'enginyer Victor Rosich, va aixecar-se a Castelló
"la fàbrica de gas i electricitat", entrant en funcionament l'1 de
gener de 1871 i restant activa vora 50 anys, fins a tal dia com hui, 30 de
juny, de l'any 1919, complint-se tot just hui 100 anys del seu tancament, quan
ja feia 20 anys que la ciutat disposava, del primer enllumenament elèctric molt
més net i modern que el de gas. Anys després l’edifici va passar a ser magatzem
de la hidroeléctrica.
L'adjudicació del subministrament va fer-se mitjançant una subhasta pública
i els adjudicataris, en considerar-se la seua activitat com a estratègica per a
la ciutat, tenien el dret exclusiu per a il·luminar els carrers per un període
comprés entre 15 i 50 anys, aquesta situació legal comportava el monopoli,
implicant que cap altra empresa poguera actuar sobre la mateixa ciutat.
No sé quants diners degueren guanyar "amb la fàbrica" mentre va
estar en producció, però el preu mitjà per enllumenat públic va taxar-se en
0,17 reals per fanal / hora., tot i que sembla proporcionava menys llum que una
bombeta actual de 2,5 watts. El gas havia de ser el més pur possible, sense
olor, ni fum, perquè fera una flama blanca i clara.
La fàbrica va instal·lar-se al cantó de la plaça de Maria Agustina i el
carrer Governador, espai ocupat en l'actualitat per un modern edifici
d'habitatges, estenent-se amb el pas dels anys per la part del darrere del
Govern Civil, ja que va ampliar-se amb les oficines i la vivenda del propietari.
Com a curiositats cal ressaltar que a l'estiu de 1881 el magatzem de la
fàbrica va ser cedit per a la companyia de teatre de Ramón Banquells que va
improvisar-lo com a escenari d'estiu i que l'any 1886 la producció va
possibilitar l'arribada de la llum de gas al parc de Ribalta.
Han passat 100 anys del seu tancament i més de 100 de l'arribada de la llum
elèctrica, certament les nostres infraestructures són ara molt més modernes,
però són més eficients?, aquí ho deixe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada