Un mal dia

Malgrat ser festa local, malgrat ser la festa grossa del Grau de Castelló, malgrat ser dissabte, malgrat estar a les portes de les vacances, malgrat tenir ja uns governs estables tant a l'ajuntament com a la diputació, malgrat totes aquestes circumstàncies, no ho he pensat massa a l'hora de ficar-li títol al post de hui: "un mal dia".

I és que el nostre rei fundador, Jaume I, va crear un espai de llibertat en el territori valencià i el va dotar del millor que va trobar: una legislació innovadora i capdavantera pel seu temps, els Furs. Posteriorment van anar modificant-se i millorant, adaptant-se sempre a les necessitats de la població. Eixe camí va durar prop de 500 anys.

I un mal dia, tal dia com hui, 29 de juny de 1707, fa 312 anys, un rei, que ho era de més territoris, Felip V, va decidir després de conquerir el País, destruint i sembrant la por per tot arreu, abolir la nostra constitució, les nostres fonts de dret pròpies, furs i institucions, i imposar-nos-en unes altres. I les diferències entre les noves i les que teníem eren enormes, i ja mai més podríem decidir per nosaltres com volíem ser governats.

"He jutjat convenientment (així per això com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'Univers) abolir i derogar completament, com sens dubte dono per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observades en els referits regnes d'Aragó i València; sent la meva voluntat, que aquests es redueixen a les lleis de Castella, i a l'ús, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus Tribunals sense cap ni una diferencia"

I és que la Llei I, d'En Felip V, del "Buen Retiro"i el decret de 29 de juny de 1707, la derogació dels furs i la seua reducció a les lleis i govern de Castella, va suposar de fet que els funcionaris es nomenaren des de Madrid i, la llengua pròpia, el valencià, fóra prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació, va suposar tota una pèrdua de drets, un mal dia.

És veritat que amb l'arribada de la democràcia després de la mort del dictador, amb l'aprovació de la Constitució i posterior Estatut d'Autonomia de 1982, més de 275 anys després de la desfeta, per primera vegada, des de l'abolició dels Furs, els valencians vam començar a gaudir de certa capacitat d'autogovern, però també és veritat que per garantir l'estat de benestar encara ara, necessitem recuperar la sobirania valenciana, perquè sense un finançament just, sense tenir les claus de casa i de la caixa, difícilment podrem assegurar-nos una economia productiva i un desenvolupament adient.

I malgrat ser aquest un dia festiu, també vull que siga pel record i la reivindicació; no podem ser optimistes, ens han enganyat massa vegades, ja hi ha prou d'invisibilitat i desigualtat, necessitem un finançament just i no podem ni debem renunciar a tots els nostres drets.

El govern central sembla estar funcionant en mode "pilot automàtic", voleu dir que hi ha interés a construir un bon govern i una bona administració? La diada de Sant Pere, festiu a Castelló, ha de servir per a visibilitzar els esforços que des del Govern de la Generalitat, des de la Diputació i des de l'Ajuntament s'estan fent per recuperar el País, els pobles i la ciutat, però si volem que en dates no llunyanes aquest siga un bon dia, un dia rodó, s'ha d'aconseguir una rectificació des de Madrid acompanyat d'una petició de perdó de la monarquia per tot el mal fet al llarg de tants anys i això, no s'han de cansar de demanar i exigir els nostres representants, també aquesta és la seua feina.