Un altre que comboia al cel!

Boqueta nit d'un dels dies més assenyalats de l'any; ahir, 15 d'agost, l'Assumpció de la Verge,, festa grossa a molts i molts pobles, dia de bous, concursos, espectacles, fogueres i teatre, dia de CULTURA POPULAR, així en majúscules i dia en què el bon Déu va voler que Rafa passara a ocupar el seu lloc reservat al Regne Eternal.

La notícia va córrer per les xarxes socials. El mestre, actor, poeta, director escènic, fester, mag, viatger, guia, gestor... i tantes coses més, ens deixava per sempre, després d'una vida plena d'activitats i satisfaccions, després d'una llarga lluita contra una cruel malaltia suportada amb coratge, generositat i ànim, amb una darrera lliçó de fe i esperança.

Vaig conéixer a Rafael Lloret fa quasi 50 anys. Ell era un jove amb inquietuds religioses I culturals, jo acabava d'eixir de l'adolescència. Les nostres vides van creuar-se al centre juvenil de la parròquia de la Sagrada Família, al Raval, al "Yuvi".

Allí vam començar a compartir boniques experiències de vida que van quallar amb una gran amistat que ha perdurat per sempre. Sabíem tots dos que l'un sempre podia confiar amb l'altre.

La casualitat de la vida va voler que emparentara amb una altra gran família amb la que la meua, des de sempre, havia tingut una gran relació, els Porcar-Gómez del carrer d'Amunt. "Sim-Sam Lloret", Rafa i Virgínia la filla major dels Porcar van unir per sempre les seues vides i, les inquietuds de Rafa van trobar el costat i complement en la sempre animosa Virgínia. Una nombrosa descendència va omplir de rialles, bons moments i nous reptes la vida d'En Rafael.

L'estima per tot allò ben nostre és vivia cada dia de l'any al seu domicili quallant amb idees sostingudes per la resta "dels Porcars"... Nova Jerusalem com a manifestació del sentit religiós que va contagiar a tot un poble, Borriol, Lledó i la Confraria, la Colla Pixaví, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, les festes de carrer: Sant Fèlix i Sant Nicolau, el Betlem de la Pigà i el teatre, Tragapinyols, el primer i més reconegut grup de teatre amateur de Castelló,el Tenorio, o el món sempre difícil de l'escenografia operística, van ser fites importants en el sempre treball altruista de Rafa LLoret.

La porta de sa casa sempre estava oberta per escoltar noves idees i propostes i cada vegada que te'l trobaves, ja fora ara quan ja gaudia d'una merescuda jubilació, com abans quan el treball diari a l'escola de Borriol l'absorbia, et sorprenia amb noves inquietuds, nous reptes...

Parlar amb Rafa per telèfon era quasi missió impossible, sempre estava tan ocupat que fins i tot s'oblidava d'agafar-lo. La bústia de veu sempre estava a arrebossar, i és que Lloret sense pressa, amb reflexió i constància, no parava, anava fent, deixant una estela difícil de seguir, una estela que ha sabut transmetre als fills i néts, artistes com ell, continuadors de la nissaga familiar, sota l'aixopluc i complicitat sempre amorós de Virgínia, la mare.

Rafa, feia temps que sabies que la mort t'estava donant una treva, però tot i això vas continuar treballant fins al teu darrer alé, estaves preparat pel pitjor. Amic quina gran lliçó d'enteresa, sempre seràs un espill on mirar-nos, quina vida més plena!

Ens deixes tristos però a la vegada sabedors que a partir d'ara gaudiràs plenament en comprovar que Déu se t'ha emportat per continuar comboiant teatre al Cel, per un públic que t'esperava amb deler...

Banderoles

És ben sabut ques una banderola és un tipus de bandera. El seu origen són els estendards i penons medievals que s'utilitzaven com a decoració quan tenia lloc un fet destacat a la comunitat: un torneig o algun tipus de cerimònia.

En l'actualitat s'utilitzen molt en publicitat exterior. Són suports allargats de lona sobre els quals se serigrafien anuncis o missatges publicitaris. Les banderoles s'exhibeixen en llocs públics i es col·loquen lligades a pals o fanals.

Els missatges impresos a les banderoles sempre són breus, limitats per l’espai disponible, amb imatges simples i eslògans publicitaris directes. En definitiva es tracta d'un suport publicitari relativament barat, fàcil i ràpid de col·locar i que generalment es retira al finalitzar l’impacte o la celebració que s’anuncia.

Per a aconseguir un impacte més gran, s'acostuma a desplegar una sèrie d'elles en un entorn reduït, ja siga una via d'accés, costat de l'edifici o als voltants del lloc de celebració.

No sé si farà molts dies o algunes setmanes, però jo no les havia vistes fins avui. Un conjunt de banderoles penjades per l’ajuntament de Castelló al llarg de l’avinguda d’En Ferrandis Salvador, a tocar de la platja del gurugú, anunciant a veïns i forasters que la ciutat ha aconseguit mitjançant els Fons Europeus de Desenvolupament Regional, el Fons FEDER, més de 20 milions d’euros per finançar actuacions adreçades a promoure el creixement i l'ocupació, i com diu l’eslògan que Castelló com a ciutat que mira a Europa tinga un futur més sostenible, inclusiu, innovador i intel·ligent, aconseguint així “transformar Castelló”.

De totes les àrees temàtiques possibles per invertir aquests milions, transports, TICs, energia, recerca, innovació, rehabilitació urbana, reconversió industrial, infraestructures socials, medi ambient, desenvolupament rural, pesca, turisme, cultura, formació…, sembla que els 20 milions d’euros s’han de rebre en el període 2018-2022 i que fins ara al costat de uns pocs quilòmetres de nous carrils bici, algunes plataformes d’accessibilitat en autobusos i el nou pont del riu Sec han estat les actuacions concretes realitzades i que la remodelació del Parc de la Panderola del Grau és l’obra actual més emblemàtica.

 

Però el 2022 no està tan lluny, el temps passa de pressa i de moment les banderoles anuncien que han de seguir arribant milions des d’Europa, per fer front a projectes de gran envergadura i desconeguts majoritàriament pel veïnat com l’adequació dels 10 quilòmetres del Caminàs, des de Lledó fins a Almassora, la transformació de la Casa Municipal de Cultura en un centre de referència per a l'envelliment actiu o la reforma integral del Mercat Central.

De moment i per impactar, les banderoles serveixen perquè el govern municipal es faça propaganda, una manera d’influir en l’opinió pública per tal d’aconseguir objectius ideològics, ja que qui té la paella abraonada pel mànec pot fer anar l’oli per allà on li convinga.

Banderoles de "Transforma Castelló", una manera de fer-se de notar sense ser indecents. Ja veurem en què quedarà tot.

Usar i llançar

Com molts dels veïns de la ciutat passe els estius al terme veí de Benicàssim. La proximitat a casa fa que no siga talment un estiueig perquè són continus els dies en què per un motiu o altre torne al domicili habitual.

Aquest trafeg, que per altra banda realitzen moltes més persones cada dia, fa que per moments, anar i tornar a Castelló siga tota una odissea per les llargues cues que es formen, traduint-se en una recerca alternativa de carrers i camins per tal d'evitar-les al màxim. D'altra banda també ara a l'estiu isc més a caminar per la qual cosa són molts els llocs per on passe i que no solen ser habituals la resta de l'any.

Els dos motius associats porten com a conseqüència que cada dia, en algun dels carrers o camins dels meus trajectes, trobe al voltant dels contenidors que l'ajuntament hi col·loca per dipositar-hi el fem, tota classe d'objectes, deixalles, majoritàriament de voluminosos, que van des de cadires i sofàs, fins armaris, taules, portes, vidres i finestres, passant per tota mena d'electrodomèstics des de frigorífics a termos o televisors.

Açò fa que cada vegada siguen més les persones que amb bicicleta i lligada a aquesta un carret més o menys gran, recórreguen els diferents contenidors, com si es tractara d'una ruta turística, per recollir la totalitat o part d'aquells voluminosos que, o bé els poden fer servei, o bé poden treure-li profit en vendre "al ferro vell" alguns dels seus components.

Malgrat que tant l'ajuntament de Castelló com el de Benicàssim disposen d'un servei de recollida urbana i a domicili de voluminosos, com dic, cada dia són més, sobretot en els primers i darrers dies dels mesos estiuencs per excel·lència, juliol i agost, ara, els objectes que de manera incívica "s'amollen" als carrers i camins, creant-se en alguns llocs, veritables "femers".

Vaig observant darrerament amb detall alguns d'aquests objectes i crec, que en alguns casos, els atuells que s'hi llancen perquè algú ja no els fa servir, podrien tenir una segona vida, ja que, de vegades, són coses, pot ser antigues o passades de moda, però en bon estat.

Açò em fa pensar amb la possibilitat que els ajuntaments podrien habilitar, si més no a l'estiu, alguns punts que jo anomenaria "d'intercanvi d'objectes", de manera que allò que uns llancen puga ser aprofitat per uns altres, per exemple seria molt fàcil fer-ho amb els llibres. Açò sembla ja està en marxa en algunes ciutats anomenant-se "ECONOMIA CIRCULAR".

Clar algú pot pensar que si necessita alguna cosa, fustes, ferros, xapes, cartons..., pot passar per l'ecoparc i agafar-la, però no, allí el que entra particularment ja no ix, passa a ser propietat municipal qui s'encarrega de la seua selecció i gestió.

Em pregunte si no seria interessant tenir un lloc on, durant un temps, no cal que siga etern, unes poques setmanes, aquells objectes que a criteri de qui els llança poden tenir encara un ús, o els recollits pel servei de neteja que consideren poden continuar tenint alguna utilitat, estigueren exposats i a l'abast de la ciutadania perquè poguera anar a mirar mobles o eines que li puguen fer servei, abans de portar-los definitivament al desguàs.

I és que estem entrant en una dinàmica d'usar i llançar tan extrema que els ecoparcs sembla que qualsevol dia no donaran abast, apareixent abocadors il·legals, amb contenidors que es queden xicotets i d'altra banda que ningú vol al costat de casa. Què li farem!!!

De reines i dames

 Per aquells que no sigueu de Castelló, tal vegada us cause sorpresa que la totalitat dels mitjans de comunicació local, premsa, ràdio o televisió, òbriguen els seus informatius amb una notícia referent a " reines i dames".

Sembla que a la fi de la segona dècada del segle XXI, en parlar de" reines" només pot fer referència a qualsevol acte cultural, social o personal, qualsevol o esdeveniment, protagonitzat per alguna de les velles monarquies que, sobretot a Europa, encara és resisteixen a desaparéixer, i en parlar de "dames" s'haja de fer referència a alguna senyora distingida, d'exquisida educació i, generalment de classe social alta, respectable i considerada.

Però no, res tenen a veure ara i ací, a Castelló, els conceptes de "reines i dames" amb el que he assenyalat anteriorment. Com tots els castellonencs sabem els conceptes a la nostra terra estan associats al món de la festa; de manera que d'acord amb els estatuts oficials festers, s'anomena "reina" a la persona nomenada per l'alcaldia per ser la màxima representació de les festes de la ciutat arreu del món i al llarg de tot un any, i aquesta té com a acompanyant a les "dames", tota una cort d'honor, concepte propi del renaixement i del barroc directament relacionat amb el grup de persones que han de girar al voltant de la persona rellevant.

Dins el món fester de les capitals valencianes, mentre a València parlem de Fallera Major i a Alacant de Bellea del Foc, deixant de banda de si al segle XXI i després de 75 anys, cal mantenir el costum iniciat l'any 1945 d'atorgar aquestes distincions figurades i honorífiques, a Castelló tenim "reina i dames", més encara, en plural, doncs des del 1969, també reina i cort infantil.

El sistema d'elecció i malgrat que la societat actual no és la mateixa de fa 5, 10 o 20 anys, sense massa canvis apreciables ni en l'organització ni en el funcionament, d'una banda sobreviu als diferents règims polítics municipals, i d'altra, el sistema sembla obsolet, immobilista i fins i tot tal vegada antidemocràtic, doncs tanca la porta a ser candidata a qualsevol dóna que no haja passat anteriorment per ser la màxima representació del col·lectiu fester "gaiata".

Vaja per davant la meua felicitació a aquelles senyoretes i xiquetes que ahir van "ser triades", l'enhorabona a totes elles i les seues famílies, de segur s'ho mereixien, però de segur que qualsevol de les altres candidates també presentaven un gran currículum fester, i més encara, per què tancar la porta a altres possibles candidates que lliurement podien aspirar a aquest títol honorífic?

A parer meu seria molt millor, la ciutat i la festa guanyaria, si qualsevol dona o xiqueta poguera inscriure's i després, en funció no de si s'ha format part d'una gaiata o no, sinó en funció de la seua formació, del seu nivell cultural, de les seues habilitats, fins i tot si voleu de la seua popularitat, de la seua implicació en la ciutat i la festa, que es fera la selecció.

Sé que el tema suscitarà polèmica, només vol ser una reflexió personal en veu alta, que ve al cas perquè pense s'han d'abordar mesures d'acord amb els temps que corren i també ha arribat el moment de posar en pràctica normes de lògica coherència en l'elecció per no ferir massa susceptibilitats.