De reines i dames

 Per aquells que no sigueu de Castelló, tal vegada us cause sorpresa que la totalitat dels mitjans de comunicació local, premsa, ràdio o televisió, òbriguen els seus informatius amb una notícia referent a " reines i dames".

Sembla que a la fi de la segona dècada del segle XXI, en parlar de" reines" només pot fer referència a qualsevol acte cultural, social o personal, qualsevol o esdeveniment, protagonitzat per alguna de les velles monarquies que, sobretot a Europa, encara és resisteixen a desaparéixer, i en parlar de "dames" s'haja de fer referència a alguna senyora distingida, d'exquisida educació i, generalment de classe social alta, respectable i considerada.

Però no, res tenen a veure ara i ací, a Castelló, els conceptes de "reines i dames" amb el que he assenyalat anteriorment. Com tots els castellonencs sabem els conceptes a la nostra terra estan associats al món de la festa; de manera que d'acord amb els estatuts oficials festers, s'anomena "reina" a la persona nomenada per l'alcaldia per ser la màxima representació de les festes de la ciutat arreu del món i al llarg de tot un any, i aquesta té com a acompanyant a les "dames", tota una cort d'honor, concepte propi del renaixement i del barroc directament relacionat amb el grup de persones que han de girar al voltant de la persona rellevant.

Dins el món fester de les capitals valencianes, mentre a València parlem de Fallera Major i a Alacant de Bellea del Foc, deixant de banda de si al segle XXI i després de 75 anys, cal mantenir el costum iniciat l'any 1945 d'atorgar aquestes distincions figurades i honorífiques, a Castelló tenim "reina i dames", més encara, en plural, doncs des del 1969, també reina i cort infantil.

El sistema d'elecció i malgrat que la societat actual no és la mateixa de fa 5, 10 o 20 anys, sense massa canvis apreciables ni en l'organització ni en el funcionament, d'una banda sobreviu als diferents règims polítics municipals, i d'altra, el sistema sembla obsolet, immobilista i fins i tot tal vegada antidemocràtic, doncs tanca la porta a ser candidata a qualsevol dóna que no haja passat anteriorment per ser la màxima representació del col·lectiu fester "gaiata".

Vaja per davant la meua felicitació a aquelles senyoretes i xiquetes que ahir van "ser triades", l'enhorabona a totes elles i les seues famílies, de segur s'ho mereixien, però de segur que qualsevol de les altres candidates també presentaven un gran currículum fester, i més encara, per què tancar la porta a altres possibles candidates que lliurement podien aspirar a aquest títol honorífic?

A parer meu seria molt millor, la ciutat i la festa guanyaria, si qualsevol dona o xiqueta poguera inscriure's i després, en funció no de si s'ha format part d'una gaiata o no, sinó en funció de la seua formació, del seu nivell cultural, de les seues habilitats, fins i tot si voleu de la seua popularitat, de la seua implicació en la ciutat i la festa, que es fera la selecció.

Sé que el tema suscitarà polèmica, només vol ser una reflexió personal en veu alta, que ve al cas perquè pense s'han d'abordar mesures d'acord amb els temps que corren i també ha arribat el moment de posar en pràctica normes de lògica coherència en l'elecció per no ferir massa susceptibilitats.