Com molts dels veïns de la
ciutat passe els estius al terme veí de Benicàssim. La proximitat a casa fa que
no siga talment un estiueig perquè són continus els dies en què per un motiu o
altre torne al domicili habitual.
Aquest trafeg, que per
altra banda realitzen moltes més persones cada dia, fa que per moments, anar i
tornar a Castelló siga tota una odissea per les llargues cues que es formen,
traduint-se en una recerca alternativa de carrers i camins per tal d'evitar-les
al màxim. D'altra banda també ara a l'estiu isc més a caminar per la qual cosa
són molts els llocs per on passe i que no solen ser habituals la resta de
l'any.
Els dos motius associats
porten com a conseqüència que cada dia, en algun dels carrers o camins dels
meus trajectes, trobe al voltant dels contenidors que l'ajuntament hi col·loca
per dipositar-hi el fem, tota classe d'objectes, deixalles, majoritàriament de
voluminosos, que van des de cadires i sofàs, fins armaris, taules, portes,
vidres i finestres, passant per tota mena d'electrodomèstics des de frigorífics
a termos o televisors.
Açò fa que cada vegada
siguen més les persones que amb bicicleta i lligada a aquesta un carret més o
menys gran, recórreguen els diferents contenidors, com si es tractara d'una
ruta turística, per recollir la totalitat o part d'aquells voluminosos que, o
bé els poden fer servei, o bé poden treure-li profit en vendre "al ferro
vell" alguns dels seus components.
Malgrat que tant
l'ajuntament de Castelló com el de Benicàssim disposen d'un servei de recollida
urbana i a domicili de voluminosos, com dic, cada dia són més, sobretot en els
primers i darrers dies dels mesos estiuencs per excel·lència, juliol i agost,
ara, els objectes que de manera incívica "s'amollen" als carrers i
camins, creant-se en alguns llocs, veritables "femers".
Vaig observant darrerament
amb detall alguns d'aquests objectes i crec, que en alguns casos, els atuells
que s'hi llancen perquè algú ja no els fa servir, podrien tenir una segona
vida, ja que, de vegades, són coses, pot ser antigues o passades de moda, però
en bon estat.
Açò em fa pensar amb la
possibilitat que els ajuntaments podrien habilitar, si més no a l'estiu, alguns
punts que jo anomenaria "d'intercanvi d'objectes", de manera que allò
que uns llancen puga ser aprofitat per uns altres, per exemple seria molt fàcil
fer-ho amb els llibres. Açò sembla ja està en marxa en algunes ciutats
anomenant-se "ECONOMIA CIRCULAR".
Clar algú pot pensar que
si necessita alguna cosa, fustes, ferros, xapes, cartons..., pot passar per
l'ecoparc i agafar-la, però no, allí el que entra particularment ja no ix,
passa a ser propietat municipal qui s'encarrega de la seua selecció i gestió.
Em pregunte si no seria
interessant tenir un lloc on, durant un temps, no cal que siga etern, unes
poques setmanes, aquells objectes que a criteri de qui els llança poden tenir
encara un ús, o els recollits pel servei de neteja que consideren poden
continuar tenint alguna utilitat, estigueren exposats i a l'abast de la
ciutadania perquè poguera anar a mirar mobles o eines que li puguen fer servei,
abans de portar-los definitivament al desguàs.
I és que estem entrant en
una dinàmica d'usar i llançar tan extrema que els ecoparcs sembla que qualsevol
dia no donaran abast, apareixent abocadors il·legals, amb contenidors que es
queden xicotets i d'altra banda que ningú vol al costat de casa. Què li farem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada