Carta als Reis...

Quan de menuts volíem amb insistència alguna cosa que era del tot quasi impossible d'aconseguir, per fer-nos callar se'ns deia "demana-ho als reis, escriu-ho a la carta", i és que quan s'acostava l'arribada de ses majestats d'orient, estàvem convençuts que la cosa esperada arribaria.

Fa poc més de mig any va presentar-se a la societat castellonenca una nova formació política "Som Castelló", encapçalada per l'empresari i fester Fernando Sos, amb idees, projectes i propostes per assolir arribar a governar o si més no a formar part de la municipalitat en la legislatura vinent. Des del novembre passat la formació té cap de llista municipal, el professor Javier Mas qui no va tardar a fer públic que si arriba a governar reduirà el 50% el sou dels regidors o que demanarà a la UNESCO la declaració de reserva natural de la biosfera per les Illes Columbretes.

Ara, en aquestes dades, quan els mags d'orient estan preparant la vinguda a la nostra ciutat, és el moment aprofitat per aquest col·lectiu per anar una mica més enllà i escriure la carta amb el desig que els mags els hi tiren una maneta per arribar tot just d'ací a 161 dies a ocupar algun seient al nou consistori, llançant i fent pública una nova proposta, una petició.

En realitat es tracta quasi d'una promesa o compromís que s'ha de fer ara perquè si no és amb l'ajuda dels "Reis Mags", ningú pot creure puga mai arribar a ser realitat, mai es podrà realitzar, per això ho demanen ara, aprofitant les dades i el moment per intentar captar la voluntat i, de passada, el que els és més important el futur vot dels veïns.

I que direu que demanen? Tot un projecte nou "Ciudad del Mar", que suposa el creixement de la ciutat en una nova unitat urbana, un nou espai geogràfic ubicat entre Carrefour i el districte marítim destinat a convertir-se en una superfície empresarial, comercial i zona esportiva professional.

I com el paper és molt sofrit, també a la carta demanen en aquella zona la construcció d'un nou Estadi Castàlia, un nou camp de futbol adequat legalment a la màxima competició de la Lliga espanyola i als requisits obligatoris emanats des d'Europa, complementat amb unes instal·lacions esportives sostenibles, amb plaques solars i zona verda trepitjable en alçada. I envoltant l'estadi un nou centre comercial, amb zones d’oci i restaurants que siguen un formiguer d'ambient ciutadà cada dia de l'any.

Des de "Som Castelló" estan convençuts que la màgia de ses Majestats d'Orient serà més que suficient per a aconseguir el finançament per tot el projecte del nou estadi i més encara, demanant als Mags que ens porten també a la zona un nou pavelló Esportiu multifuncional apte per al desenvolupament del bàsquet, i un camp de rugbi i pistes per a atletisme i una nova zona de desenvolupament empresarial i de gestió, amb edificacions en altura i amb amplis espais enjardinats entre edificis per a oficines i empreses de gestió econòmica i laboral, i de segur que encara haurien demanat molt més si no fos que se'ls ha acabat el paper de la carta.

Una carta que qualsevol veí signaria i que suposaria una idea de nova ciutat ideal, idíl·lica, però totalment impossible i irrealitzable fins i tot pels mateixos Mags. No s'ha descobert encara la màgia necessària per a estirar tant com es vulga el pressupost municipal, base de qualsevol actuació urbanística.

No senyors i senyores de "Som" no vulguen aprofitar el moment i l'ocasió per enganyar el veïnat amb oferiments que pretenen captivar-nos. Siguen sincers i realistes admetent que la proposta és realment improbable que es complisca.

No som els votants tan innocents com alguns de vostés creuen i, tot i que tot Castelló en aquestes dates estem immersos en "escriure les cartes a ses majestats" ho fem demanant allò que creem poden portar-nos, i per demanar alguns podem fins i tot esperar que ens porten al mes de maig un canvi de govern, amb dirigents més realistes i menys oportunistes que xafen de peus en terra.

Cal reciclar-ho... tot!

L'acció de processar residus de productes al final de la vida útil per reutilitzar-ne els components o extraure'n primeres matèries s'anomena reciclatge. En els darrers anys estem escoltant dia sí, dia també que el reciclatge contribueix a reduir el malbaratament de primeres matèries, l'ús d'energia, la contaminació atmosfèrica per la incineració salvatge i contaminació de l'aigua, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i que cal una separació dels residus en categories, és a dir cal fer una recollida selectiva.

Per facilitar-nos aquesta recollida s'han anat instaurant al nostre poble i de manera progressiva diferents tipus de contenidors. Així al costat dels grocs, blaus, marrons o verds, apareixen els de residus electrònics, olis, bateries o piles. Cada dia que passa en són més per, en definitiva, tractar de donar solució al problema de la contaminació.

En aquest procés continu, ara, al nostre poble i mitjançant una campanya amb l'eslògan "Si ja no et fa vibrar, el plaer és reciclar", l'ajuntament a través del regidor de residus i reciclatge, senyor García, convida el veïnat a fer un pas més, reciclant allò que els entesos anomenen "satisfayers" i que no són altra cosa que joguines eròtiques.

Desconec quin és el volum d'aquests residus que poden produir-se a la nostra ciutat; és veritat que ja fa temps que hi ha diferents establiments dedicats a la venda d'aquest tipus de productes, però no sé quin pot ser el seu volum de negoci i si realment la venda de productes "reciclables" siga tanta que hi haja com per a establir tot un pla específic que incloga el repartiment i recollida de contenidors per dipositar aquests productes a les mateixes botigues de venda.

He vist en algun lloc que aquestes joguines íntimes, no puc assegurar-ho amb certesa, que estan fabricades majoritàriament amb silicona mèdica, plàstic ABS, gelatina o cautxú termoplàstic que, en molts casos porten piles o bateries incorporades, per la qual cosa són elements que han de ser tractats com a electrodomèstics menuts i, per tant, mai poden considerar-se "brossa normal", ni deuen llançar-se al contenidor groc.

Aleshores cal per al seu bon reciclatge, portar-los a un ecoparc o a un punt net, però això pot arribar a suposar un cert problema o compromís a la intimitat personal, de manera que amb aquesta iniciativa el que es pretén és estalviar als usuaris de joguines eròtiques la potencial vergonya de llençar les seues joguines a les escombraries.

Així que encara que a alguns els pot sonar a broma, les joguines eròtiques també es reciclen, i vet per on a partir d'ara i gràcies al nostre ajuntament, també serà possible desfer-se de les joguines d'ús íntim d'una manera racional.

Als potencials usuaris ja no els hi valen excuses i, ara públicament des de la municipalitat es demana que quan jubilen o substituïsquen les seues joguines cal que s'impliquen responsablement en el seu reciclatge portant-los nets i separats en materials, piles, cables o plàstics, embolicats en una bosseta transparent a la botiga més propera, i que si no els hi va fer mandra ni pudor comprar-los, tampoc ara els hi faça dipositar-los per ser reciclats. Prou de llançar-los a qualsevol lloc i en qualsevol moment...

Supose que de cap joguina eròtica se'n fabricarà una altra, però tal vegada, si es van separant correctament les diferents parts, podrem trobar-nos amb telèfons, planxes o televisors, per què no?, que porten una mica d'aquella joguina...

Som o no som moderns a Castelló? Tenim un equip de govern conformat per persones amb idees avançades i mentalitat oberta, sense prejudicis ni falses idees, que, en matèria de reciclatge, dóna un nou pas endavant.

De "TBO"

Entenem de manera molt simple per lleis el conjunt de regles establertes perquè una societat funcione sense caos. El compliment normatiu consisteix a establir polítiques, procediments i instruments adequats per garantir la reducció al mínim de la violació de les regles acceptades i, així, disminuir la desobediència social.

És sabut per tots que el fenomen del trànsit afecta diàriament la majoria dels ciutadans i, per tant, es pot considerar com un element totalment integrat a la nostra societat, i per la seua regularització i amb l'objectiu de garantir la seguretat viària, cal establir, per part dels poders públics, dins un marc legal, unes "normes" d'obligat compliment.

El passat estiu van col·locar-se en diferents punts de la nostra ciutat, Ronda Nord a l'eixida del túnel de l'avinguda de Lledó, Ronda Sud a l'entrada del túnel direcció València i a l'avinguda de València, direcció centre, abans de la rotonda CS-2, uns nous elements de control de velocitat del trànsit, uns radars, amb la finalitat de millorar la seguretat viària i la protecció dels usuaris de les vies. Després d'una campanya informativa, als inicis del passat mes d'octubre van activar-se.

Han passat tres mesos i les dades conegudes diuen que, tan sols en el primer mes de funcionament, van ser al voltant de 6.500 les sancions imposades per excés de velocitat, el que suposa 1% dels vehicles que circulen per aquells indrets.

Crec que aquesta mesura, independentment de les crítiques rebudes per part de l'oposició municipal, és un encert de l'equip de govern, ja que a més de "frenar" els desitjos de velocitat d'alguns irresponsables, a la vegada els diners recaptats, 200 euros per sanció, poden ser de gran ajuda si reverteixen en millores per la pròpia ciutat.

Però, tal vegada l'excés de cel municipal, o també l'afany recaptatori, haja fet que des del primer dia, es produïren situacions inversemblants, quasi còmiques, de "TBO" diríem popularment...

És de suposar que aquests radars, com passa en altres, puguen reconéixer als vehicles inclosos en les anomenades "llistes blanques", aquells que, fonamentalment per raons de mobilitat, han d'estar exempts de complir la norma en determinades situacions, generalment pel seu servei, cas per exemple dels vehicles d'emergència o de policia local, autonòmica, nacional o guàrdia civil.

Però sembla que no, fa quinze dies el periòdic "Mediterraneo" publicava que els nous radars estaven multant als vehicles de la Policia Local, Nacional i Guàrdia Civil. Aquest matí, he escoltat en una emissora local que són sis els vehicles de Policia Local caçats pels seus propis radars a les rondes i almenys quatre les imposades a la Policia Nacional i 4 més a la Guàrdia Civil; és o no aquesta una notícia de TBO?

Ara resulta que l'ajuntament es multa a si mateix. Hauran de pagar la multa? Situació contradictòria, tal qual de còmic, ja que aquesta situació obliga que els cossos afectats hagen d'acreditar que "estaven de servei", que per això excedien la velocitat permesa i, per tant, forçosament caçats pels radars i posteriorment, multats.

S'hauran imposat també multes als bombers i les ambulàncies? De segur, puix aquests també, per raons totalment comprensibles, en moltes ocasions "s'han de saltar" la norma...

Senyora alcaldessa, senyor Traver regidor de Seguretat Ciutadana, crec que amb aquesta acció dels nous radars al costat d'un benefici general pels ciutadans, també s'ha produït una acció "còmica" en sobrepassar, per excés de cel i compliment del deure, els límits que es consideren raonables. Ser massa exigents o estrictes en el compliment de la norma els hi ha fet caure en allò que diem "més papista que el papa" i, en cas de no ficar remei amb rapidesa, prompte serem portada no desitjada de més mitjans de comunicació i, tal vegada motiu central d'algun TBO. Déu no ho permeta.

Efímers... i amb poca projecció.

Segons el diccionari de la nostra llengua, l'adjectiu que cal emprar per a fer referència a allò que presenta una curta durada, és efímer. Així podem parlar de plaers efímers, il·lusions efímeres o febre efímera, per citar només uns exemples prou usats.

D'altra banda, el mot fet servir per a definir un espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que es destina a esbarjo o contemplació, és jardí. Aquests poden ser de molts tipus, sent els més coneguts els anomenats àrabs, on l'aigua és l'element principal, francés on l'harmonia i geometria són la seua base, mediterrani si majoritàriament fan ús de plantes aromàtiques, o aquells més curiosos com el vertical, que proporciona un espai verd a una paret, o els que hui són objecte del meu comentari, els efímers, instal·lacions consistents en el muntatge de jardins, d'espècies vegetals i flors combinats amb elements arquitectònics, amb un objectiu social, cultural, reivindicatiu o lúdic.

A Castelló, sol ser habitual en els darrers anys que, en arribar aquestes dades, l'època nadalenca, l'ajuntament mitjançant el servei de manteniment de la ciutat instal·le diferents "jardins efímers", espais sostenibles, elaborats amb elements i materials reutilitzats, troncs, fusta de palets o branques triturades de podes, al costat de plantes de vivers que, passat un temps, són plantades en diversos punts de la ciutat.

Com aquesta iniciativa des dels seus inicis ha tingut una bona acollida entre el veïnat, també aquest any, per dinamitzar Nadal, i en diferents districtes de Castelló, s'han creat un total de set jardins d'aquest tipus, de manera que, a partir de demà mateix, amb coincidència amb la inauguració de l'enllumenat nadalenc, podrem els veïns i forasters, realitzar un recorregut urbà per aquests jardins.

Però, com saber on estan? Sembla que aquest detall, com ha ocorregut en els altres anys, també li ha passat per alt per alt a l'equip de govern municipal, a l'alcaldessa com a màxima representant veïnal i a la regidora senyora Granero, responsable del servei d'infraestructura verda, i els "possibles visitants" no puguem tenir ni un senzill plànol indicatiu d'ubicació amb un itinerari suggerit de visita. Llàstima...

És veritat que resultarà fàcil veure aquestes instal·lacions pels veïns que tenen els seus domicilis propers a aquestes, als mateixos barris, i que, el jardí de la plaça Major, que és el de majors dimensions de tots i, dels darrers anys el més complet, amb un recorregut de vianants per gaudir de diferents punts del jardí i que compta així mateix amb una zona concreta de jocs, per la seua ubicació, al centre de la Vila, és fàcil de localitzar però, i els altres?

S'ha publicat als mitjans de comunicació que, a més a més de la plaça Major podem trobar-los al primer Molí, al carrer Rafalafena, a la plaça de les Llacunes de Ruidera, a la del Riu Albentosa, a la Porta del Sol i al Casal Jove del Grau, d'acord, però tant haguera costat editar un "paperet" amb el plànol? Amb un itinerari amb eixida i tornada a la plaça Major? Tampoc aquest any temim sentit de projecció...

Castelló es fa gran, la ciutat creix, resulta quasi impossible ubicar tots els carrers i places. Pregunteu a un veí del primer Molí on està i com arribar a la plaça del Riu Albentosa, o la de les Llacunes de Ruidera,  i a algú d'aquells districtes que ubiquen el carrer Rafalafena... de segur que ens trobarem en més d'una sorpresa.

Està bé, molt bé que creem per Nadal jardins efímers, que dediquem temps i diners, poc o molts, per embellir "momentàniament" els espais públics, però cal facilitar la seua visita per com més gent millor; no parle ja "d'un trenet" que recórrega tots els jardins cada cert temps, que també haguera estat una bona idea; no, no vaig tan lluny, un senzill plànol i unes poques indicacions del motiu de cada jardí seria més que suficient per a aprofitar aquests elements per  despertar l'interés dels veïns i, de passada aconseguir dinamitzar la ciutat,. És una idea, encara som a temps, no és qüestió de diners, és qüestió de voluntats.

L'oli nou... quasi una medicina.

Els llauradors dels diferents pobles de les comarques del Maestrat, Plana Alta-Alcalatén i Serra d'Espadà principalment i alguns també de la Plana Baixa, des de temps immemorials o no tant, per evolució dels seus cultius, van fer de l'olivera, aquell arbre considerat símbol de la pau, l'honor i la immortalitat, una de les principals fonts de suport per diferents motius, ja que a més a més de ser la seua fusta molt preuada per la fabricació de mobles i utensilis diversos, els seus fruits, les olives, des de temps prehistòrics han estat preuats pel seu sabor i, sobretot, pel suc que s'extreu, l'oli.

L'olivera a la nostra terra ha estat un cultiu agraït; amb un cicle anual que s'inicia amb la floració, generalment a la primavera, i l'aparició del fruit a l'estiu, es tanca a la tardor i inici de l'hivern amb la recollida i posterior premsat per produir l'anomenat, per les seues qualitats i per considerar-se tot un tresor per les seues propietats, "l'or líquid".

Els llauradors al llarg de tot el cicle treballen per aconseguir tenir les olives a punt, amb feines com l'esporgat, l'adobat, el reg, el control de malalties i plagues, i per finalitzar, la recol·lecció, sens dubte una cursa de llarga durada.

Però, a més a més, per obtenir una bona collita i producció exquisida d'oli, és necessària la conjunció de dos factors complementaris, la climatologia i un procés rigorós d'extracció per obtenir un producte fresc, aromàtic i de qualitat.

És obligació i normatiu supervisar amb cura tot el procés d'extracció de l'oli pels moliners, per la qual cosa, el producte final, l'oli, presenta diferents matisos segons la varietat d'olives, diferenciant-se per l'amargor, picor, color i aromes. Així, per exemple mentre l'oli de la varietat "borriolenca" sol tenir aromes de poma verda, ametlla i tomata, el de "l'arbequina" sol ser més dolç i amb matisos d'anou i avellana.

Però, sens dubte, la climatologia és l'element decisiu en el resultat final, ja que del temps depén la collita i, per tant, la producció. Des del passat mes de març, quan va coincidir la floració amb les pluges quasi torrencials al nostre territori, amb la consegüent caiguda de la flor, van començar a fer-se les pitjors previsions, confirmades aquestes setmanes de collita. Als efectes negatius d'aquelles pluges, van venir a sumar-se el vent i la falta de pluja a les zones de l'interior provincial. Aquest canvi climàtic ha portat com a resultat un descens de la producció xifrat globalment a les nostres comarques en una quantitat superior al 70% respecte de la temporada anterior.

No sóc olivarer, no sóc gran productor, però tinc un xicotet terreny d'arbequines que, en els darrers anys, ha tingut prou producció per a cobrir les necessitats familiars de l'any, i inclús per fer "alguna garrafeta" als amics i coneguts propers; ara, en aquesta campanya la producció d'oli nou a dures penes arribarà pel consum propi.

Tal vegada podem parlar d'un cúmul de casualitats que han fet d'aquesta una campanya atípica, voldria creure-ho, però cada dia que passa tinc per més cert que, allò que ens està passant ara amb les olives i l'oli, no és nou a l'agricultura. Els cultius necessiten terra, aigua, llum solar i calor adequats per créixer. L'escalfament atmosfèric està alterant la durada de l'estació de creixement de l'oliva i és previsible que aquests canvis es continuen produint.

De moment l'oli nou serà aquest any més "or líquid" i caldrà mesurar-lo i consumir-lo com si es tractara d'una medicina, no tan sols per prevenir el càncer i l'infart, si més no també perquè, segons he pogut llegir, prendre set grams diaris d'oli d'oliva verge redueix també el risc de morir per patologies neurodegeneratives i respiratòries.

Si teniu la sort de poder aconseguir oli nou de qualitat i voleu que us dure, ací us deixe un consell que funciona, guardeu-lo lluny de fonts de llum i calor i sempre ben tapat, això si, no us amoïneu pel preu, penseu que esteu comprant una medicina, us faran pagar el que vulguen, és la llei de l'oferta i la demanda.