L'oli nou... quasi una medicina.

Els llauradors dels diferents pobles de les comarques del Maestrat, Plana Alta-Alcalatén i Serra d'Espadà principalment i alguns també de la Plana Baixa, des de temps immemorials o no tant, per evolució dels seus cultius, van fer de l'olivera, aquell arbre considerat símbol de la pau, l'honor i la immortalitat, una de les principals fonts de suport per diferents motius, ja que a més a més de ser la seua fusta molt preuada per la fabricació de mobles i utensilis diversos, els seus fruits, les olives, des de temps prehistòrics han estat preuats pel seu sabor i, sobretot, pel suc que s'extreu, l'oli.

L'olivera a la nostra terra ha estat un cultiu agraït; amb un cicle anual que s'inicia amb la floració, generalment a la primavera, i l'aparició del fruit a l'estiu, es tanca a la tardor i inici de l'hivern amb la recollida i posterior premsat per produir l'anomenat, per les seues qualitats i per considerar-se tot un tresor per les seues propietats, "l'or líquid".

Els llauradors al llarg de tot el cicle treballen per aconseguir tenir les olives a punt, amb feines com l'esporgat, l'adobat, el reg, el control de malalties i plagues, i per finalitzar, la recol·lecció, sens dubte una cursa de llarga durada.

Però, a més a més, per obtenir una bona collita i producció exquisida d'oli, és necessària la conjunció de dos factors complementaris, la climatologia i un procés rigorós d'extracció per obtenir un producte fresc, aromàtic i de qualitat.

És obligació i normatiu supervisar amb cura tot el procés d'extracció de l'oli pels moliners, per la qual cosa, el producte final, l'oli, presenta diferents matisos segons la varietat d'olives, diferenciant-se per l'amargor, picor, color i aromes. Així, per exemple mentre l'oli de la varietat "borriolenca" sol tenir aromes de poma verda, ametlla i tomata, el de "l'arbequina" sol ser més dolç i amb matisos d'anou i avellana.

Però, sens dubte, la climatologia és l'element decisiu en el resultat final, ja que del temps depén la collita i, per tant, la producció. Des del passat mes de març, quan va coincidir la floració amb les pluges quasi torrencials al nostre territori, amb la consegüent caiguda de la flor, van començar a fer-se les pitjors previsions, confirmades aquestes setmanes de collita. Als efectes negatius d'aquelles pluges, van venir a sumar-se el vent i la falta de pluja a les zones de l'interior provincial. Aquest canvi climàtic ha portat com a resultat un descens de la producció xifrat globalment a les nostres comarques en una quantitat superior al 70% respecte de la temporada anterior.

No sóc olivarer, no sóc gran productor, però tinc un xicotet terreny d'arbequines que, en els darrers anys, ha tingut prou producció per a cobrir les necessitats familiars de l'any, i inclús per fer "alguna garrafeta" als amics i coneguts propers; ara, en aquesta campanya la producció d'oli nou a dures penes arribarà pel consum propi.

Tal vegada podem parlar d'un cúmul de casualitats que han fet d'aquesta una campanya atípica, voldria creure-ho, però cada dia que passa tinc per més cert que, allò que ens està passant ara amb les olives i l'oli, no és nou a l'agricultura. Els cultius necessiten terra, aigua, llum solar i calor adequats per créixer. L'escalfament atmosfèric està alterant la durada de l'estació de creixement de l'oliva i és previsible que aquests canvis es continuen produint.

De moment l'oli nou serà aquest any més "or líquid" i caldrà mesurar-lo i consumir-lo com si es tractara d'una medicina, no tan sols per prevenir el càncer i l'infart, si més no també perquè, segons he pogut llegir, prendre set grams diaris d'oli d'oliva verge redueix també el risc de morir per patologies neurodegeneratives i respiratòries.

Si teniu la sort de poder aconseguir oli nou de qualitat i voleu que us dure, ací us deixe un consell que funciona, guardeu-lo lluny de fonts de llum i calor i sempre ben tapat, això si, no us amoïneu pel preu, penseu que esteu comprant una medicina, us faran pagar el que vulguen, és la llei de l'oferta i la demanda.