Vides paral•leles.

Aquest és el títol d'una col·lecció clàssica biogràfica de l'escriptor Plutarco. Conté 21 parelles de biografies oposades d'un personatge grec i un altre romà, 2 que oposen dos grecs a dos romans i 4 vides desemparellades, constituint un total de 54 biografies, amb l'objectiu d'extraure i donar a conèixer el caràcter moral de cada personatge.

També amb aquest títol va crear-se per part de la productora Claqueta un curtmetratge en el que es mostra a l'espectador la rutina escolar de dues xiquetes, una colombiana i una espanyola, servint de marc per fer una reflexió sobre el nostre sistema educatiu i un altre curt, en aquest cas dirigit per Laura Rodríguez, el fil conductor del qual és una conversa entre dues dones diferents d'aspecte físic i nacionalitat però que compartixen un mateix problema, la mort d'un ser proper i estimat.

I aquest títol és el que m'ha vingut a la memòria hui en llegir la notícia a un diari local: “l'emblemàtic edifici conegut popularment com la Casa Gran acaba de complir 60 anys” vet per on, tota una vida paral·lela a la meua.

Jo vaig nàixer el 16 de juliol de 1954, i l'edifici de la plaça del Rei, que va iniciar la seua construcció a començament de la dècada dels 50, va inaugurar-se justament el 18 de juliol de 1954. Aquell edifici per uns anys va ser la seu de l'Institut Nacional de Previsió, primera institució oficial encarregada de la Seguretat Social i assistència sanitària a l'estat espanyol i que va estar actiu fins el 1978.

A la façana que dona a la plaça de l'hort dels corders va obrir-se a l'inaugurar-se l'edifici, el primer ambulatori de la seguretat social, “falangista Miró” germen de l'actual centre d'especialitats Jaume I i que no ha deixat de modernitzar-se des d'aquell llunyà dia. També des de fa uns anys funciona en l'edifici, en aquest cas amb entrada des del carrer Trullols un PAC, un centre d'atenció continuada, centre que dona assistència sanitària d'atenció primària i urgències a través de diferents àrees funcionals i les oficines de la Direcció Territorial de la Conselleria de Sanitat i la unitat de detecció precoç de càncer de mama.

Un edifici molt ben construït i que està resistint molt bé el pas del temps. Una construcció ben feta i que, després de 60 anys, en que jo m'he anat fent gran, passant i traspassant pels voltants de la casa gran, he pogut comprovar, tot i que gràcies a Déu en contades ocasions, que aquesta i els professionals que la poblen, seguixen donant tranquil·litat els veïns. Vides paral·leles, per molts anys !!!