No m'agrada

A les darreres dècades estem assistint a una preocupació creixent per la preservació del patrimoni, cosa que es tradueix en un gran increment de propostes de reconversió dels elements patrimonials en llocs visitables.

Una de les raons d’aquest interés per la preservació del patrimoni és l’increment del turisme cultural, fins al punt que del reencontre entre el turisme i el patrimoni n’ha sorgit una nova visió del patrimoni, considerat sovint com un element essencial de la captació de turisme.

Però, no tots els elements patrimonials són susceptibles de convertir-se en un recurs turístic, i, de fet, només una petita part ho són. Això depén de factors diversos com les possibilitats de compatibilitzar la seua conservació i els seus usos turístics, però sovint per la seua potencialitat, caràcter singular o estratègies de difusió que es puguen portar a terme.

L'emblemàtic "Campanar de la Vila" de Castelló de la Plana, que alguns anomenen "El Fadrí", va ser declarat BIC, figura de protecció regulada per la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyo,l en la modalitat de monument, per resolució de 6 d’agost de 1984 de la Direcció General de Patrimoni artístic, incoació publicada al DOGV del 19/09/84 i ratificat al suplement del BOE núm. 21 del dijous 24/01/08.

Va ser restaurat, a càrrec del pressupost d'urgències de la Generalitat Valenciana a començament d’aquest segle XXI, retirant-se les bastides els primers dies de febrer del 2002, inaugurant-se aquella aprofitant els actes del 750 aniversari de la fundació de la ciutat.

Després el 2004 amb motiu del 400 aniversari del final de la seua construcció l’ajuntament va realitzar una sèrie d’actes commemoratius, però, malauradament, després, el mateix ajuntament i la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana van oblidar-se una mica bastant del nostre símbol més preuat i en els darrers anys no ha rebut cap altra intervenció significativa, el que es traduïx en una manca de conservació que pot arribar a fer perillar fins i tot les seues, cada vegadada més nombroses, visites.

Darrerament, encara amb el govern municipal anterior, va aprovar-se la instal·lació avalada per la Direcció General del Patrimoni d’una il·luminació led exterior. Tanmateix la col·locació d’aplics metàl·lics a la façana va generar tota una sèrie de crítiques al tractar-se d’elements que trencaven l’estètica de la torre i finalment, amb bon criteri, el nou govern municipal va paralitzar allò que podia convertir el nostre campanar en “una tarta de cumpleaños”.

Ara, dilluns passat dia 18 el regidor d'Esports, Enric Porcar, i la regidora d'Impuls de l'Activitat Econòmica, Patrícia Puerta, van presentar la ”I Cronoescalada al Fadrí” a celebrar el dissabte 6 de febrer. Com? Pujar al campanar correns? Així, si senyors.

De la mateixa manera que en el seu dia vaig qüestionar que un edifici d’aquestes característiques no era presentable fóra usat per a projectar un espectacle de llum, també voldria qüestionar si, realment, era necessari, fer una cronoescalada, quan en realitat, com a mal menor, a l’edifici no li farà cap bé.

No dubte que hi haja molts participants, no dubte que siga un èxit popular, però no em sembla bé que un BIC i en les condicions en què es troba el Campanar ara, sense il·luminació, amb el desgast dels esglaons, amb l’estretor de l’escala i amb les presses per aconseguir un rècord, no acabe tot com el rosari de l’aurora i hàgem de lamentar cap desgràcia material o Déu no vulga humana.

Això sense parlar-ne de la poca sensibilitat que vist des de fora i, des de l’estima envers la sumptuositat de la torre, semblen tenir alguns dels nostres regidors. Definitivament, aquesta iniciativa no m’agrada, i el regidor d’esports, el benvolgut i estimat Enric Porcar, ho sap.