En valencià ens prenem aquest enrenou de manera molt positiva, per això fem
servir la curiosa expressió popular «fer comboi», sinònim d'abellir, vindre de
gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S'utilitza sovint, com és lògic, en
contexts en què allò que abelleix fer és amb més gent, amb un comboi.
Del mateix mot també resulta el verb «acomboiar», que significa, entre
altres coses, unir i dirigir un comboi, una colla. És molt normal sentir aquest
mot quan diverses persones duen a terme una empresa o activitat lúdica.
En definitiva fer comboi és sentir il·lusió o plaer per alguna cosa,
esdeveniment o situació, i saps que quan sents comboi, sempre hi ha alguna cosa
bona que ve darrere, sobretot, festa.
Al Raval de Sant Fèlix en aquests dies com ve sent habitual des de temps
antics, en arribar el segon diumenge d'octubre, estem de comboi, estem de
festa, celebrem les festes del Raval per honorar la figura de Sant Fèlix de
Cantalici el nostre patró.
I és que la festa és part consubstancial de la nostra pròpia cultura, la
del raval llaurador per excel·lència de la ciutat, que malgrat el pas dels anys
i els entrebancs que el progrés comporta ha sabut conservar el sabor
tradicional de la convivència entre el veïnat, manifestant-se la seua més
genuïna expressió en aquestes senzilles festes, en aquests dies, generant-se
una festa popular amb solidaritat, fraternitat, germanor, amistat i sana
convivència, i això és, senzillament, el que fa veïnat, fa poble.
Tenim molt clar que les festes són el que són perquè les fem entre tots,
gràcies a la col·laboració del veïnat i de moltes entitats locals, en
definitiva ,si es mantenen en temps actuals, és gràcies al comboi d'uns
clavaris i majorals als quals els veïns mai hauríem de deixar de costat.
Tot un seguit d'actes lúdics i religiosos, alguns molt tradicionals, altres
innovadors, per fomentar la religiositat, l'entreteniment i la diversió s'han
preparat amb il·lusió al llarg de tot un any, ara és el moment de la
participació. La sola presència del veïnat en els mateixos ja dona sentit de
raval, de barri, de poble. Amb religiositat o sense, amb més o menys fe i
devoció, però amb sentit de col·lectivitat hem de fer o participar del comboi.
Un comboi on tots els veïns del "codony" estem cridats a
participar, un comboi en el qual cadascú pot integrar-se d'una o mil maneres,
des de la senzilla tradició popular de col·locar vànoves, cobertors de vellut,
de llana, de llenç, de seda... als balcons, costum que ha estat fins fa poques
dècades molt arrelat al raval, hui perdut quasi del tot, sinònim de festa, de
comboi, que jo reivindique si volem seguir fent barri, fins a l'assistència a
la típica o costumista missa major o la
"tirà de rotllos" en acabar la tornà.
El raval s'ha d'engarlandar en aquests dies de les celebracions patronals i
els veïns hem d'eixir al carrer, és la manera més senzilla i fàcil de no perdre
allò genuïnament nostre.
Veïns i veïnes, ho tenim tot, bon temps i moltes ganes de passar-ho bé. Som
nosaltres els vertaders protagonistes de les festes, del comboi. Perquè les festes
ens fan barri, i amb la nostra participació aconseguim fer un Raval més
colorit, unit, vital i divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada