La plaça del llibre

Amb l'objectiu de reivindicar-se com la gran cita urbana de la literatura en valencià i defensant la necessitat de seguir creixent com a agent vertebrador del territori, i de consolidar-se com la gran trobada literària i urbana de la tardor i l'hivern, per primera vegada a la nostra ciutat, s'està celebrant des del passat dijous 24 i fins demà diumenge 27, la 1a plaça del Llibre.

Un esdeveniment que ja venia celebrant-se en els darrers anys tant a la plaça de l'ajuntament de València, que en la seua 7a edició és celebrarà entre el 30 d'octubre i el 3 de novembre, com a la plaça del port d'Alacant, que arribarà a la seua quarta edició entre els dies 20 i 23 de febrer del 2020 i que, com dic, a Castelló arriba per primera vegada en aquestes darreries d'octubre.

Una fira on les editorials valencianes són les protagonistes, i que al llarg dels 4 dies, durant les diferents cites de la Plaça, els visitants poden descobrir nous títols per a omplir les seues prestatgeries, així com gaudir d'activitats complementàries com a presentacions, actuacions musicals, taules redones, trobades amb autors i espectacles infantils.

Malgrat la seua aposta per l'entorn urbà com a escenari de desenvolupament, malgrat l'esforç d'arribar a Castelló amb un festival literari i més de 40 activitats programades, aquest aparador de la literatura en la nostra llengua, a parer meu, no sembla estiga complint les expectatives.

I si faig aquesta afirmació, és perquè per mitjà de l'editorial castellonenca Unària vaig tenir la sort de ser convidat a la presentació conjunta de les obres que l'editorial ha editat en valencià, entre elles la meua novel·la curta Eduard "Macameu", temps de postguerra.

L'acte, tal com estava anunciat al programa, va celebrar-se el primer dia de la fira, la vesprada del passat dijous 24 i va comptar a més a més de la meua presència la d'altres quatre escriptors Pasqual Mas, Joan Montañés Xipell, Rosa Miró i Salva Belenguer, tots havíem "de vendre" les nostres obres a partir de les 17.30 hores, comptant amb poc més de 5 minuts cadascú.

La sorpresa per tots cinc va ser que, arribat el moment, érem més els qui anàvem a presentar les nostres obres que el públic interessat en aquestes, podent-se comptar amb els dits d'una mà els assistents i encara en sobrava algun (de dit, naturalment).

És veritat que l'hora no era la més adient, és veritat que l'espai tot i estar condicionat amb llocs per seure i megafonia, estava separat de la gran carpa on 6 llibreries (Noviembre, Babel, Plácido Gómez, Rincon de duendes i llig) tenien els seus aparadors, però el cas fou que allò va semblar una mica desangelat i un quasi sense sentit.

Tampoc la mitja hora que vam tenir a continuació per signar, ara si dins la carpa central, va tenir èxit doncs cap dels presents vam signar cap ni un llibre. Entenc que, tal vegada, alguna de les altres activitats programades, poguera tenir més renom, o fins i tot tenir, com diuen al teatre, la seua clac, i aconseguira omplir l'espai de presentació, però el que jo vaig poder veure, tant abans com després de la nostra intervenció, no va fer-me massa bona impressió.

No sé quin serà el balanç final, si haurà pagat la pena a les llibreries l'esforç realitzat, i quants llibres "en valenci'à" s'aconseguiran vendre, però dubte que aquesta primera edició a Castelló aconseguisca una de les seues finalitats, tal vegada la principal, posar en valor la vitalitat de la literatura en valencià. Alguna o moltes coses hauran de canviar si volem que aquesta "plaça del llibre" arrele a Castelló.