La desil·lusió de l'IMSERSO

L'Institut de Majors i Serveis Socials, IMSERSO, naix el 2004 per transformació de l'Institut de Migracions i Serveis Socials, anteriorment Institut Nacional de Serveis Socials, amb competències de protecció a les persones grans, amb gestió de diferents programes, plans i serveis per garantir un envelliment dels ciutadans espanyols de manera activa i saludable.

Dins les diferents seccions en què s'estructura aquest organisme, espai de majors, envelliment actiu, innovació, prestacions..., destaca cada vegada més, per allò de l'augment any rere any de les persones jubilades, la dels programes de turisme i termalisme, creats amb un doble objectiu, proporcionar a la gent gran estades en zones de costa o interior, contribuint a la millora de la seua qualitat de vida i, contribuir al manteniment de l'ocupació i l'activitat econòmica del sector turístic en el període d'estacionalitat.

Malgrat el retard sofert pel programa en aquest any pels diferents recursos i impugnacions d'hotelers i agències comercialitzadores, degut fonamentalment a la consideració que els preus marcats per l'administració són absolutament incompatibles amb l'oferiment d'un producte de qualitat, aquesta mateixa setmana tots aquells jubilats que estàvem acreditats, hem pogut passar per les agències de viatge i intentar aconseguir alguna estança.

Dilluns passat al nostre territori van ser citats per triar viatge els jubilats preferents, aquells que van assolir aquesta categoria en funció de l'edat, la discapacitat, la situació econòmica, la participació en anys anteriors o la pertenença a família nombrosa; al dia següent la resta, els jubilats "no preferents".

Per les meues circumstàncies personals mai he tingut la possibilitat de ser "jubilat preferent" i sempre he estat en el grup dels "no preferents", però per segon any consecutiu i sense exigències de cap classe, ni de llocs ni de dates per viatjar, no he pogut accedir a cap viatge ni de zona costanera siga insular o peninsular, ni turisme d'interior, ni circuits culturals, ni turisme de natura, ni viatges a capitals de província, doncs "el cupo" era tan insignificant pel nombre de peticions que, en el millor dels casos he passat a conformar el grup "del per si de cas", esperant a tenir sort si es produeixen baixes de darrera hora.

M'he assabentat que com jo, en som molts els jubilats que, malgrat no tenir ja unes preferències, malgrat estar oberts a diferents possibilitats en temps i llocs no hem pogut fer cap reserva i, novament, un altre any, haurem, si volem viatjar, buscar altres alternatives.

Quasi puc començar a considerar el programa de turisme de l'IMSERSO com una loteria a la qual tots els anys puc jugar però que en el fons mai et toca. I és que si l'IMSERSO té èxit entre la gent gran és, sobretot, pels preus que ofereix, tot sembla prou injust que no arribe a tots.

Entenc que hi haja preferències, però ateses aquestes, hauria d'haver-hi opcions per aquells jubilats que tenim la sort de tenir circumstàncies personals per no ser considerats per l'administració com a preferents, una cosa és ser no preferents i altra acceptats per participar teòricament en el programa però exclosos en la pràctica.

Això senyora ministra de Sanitat, màxima i darrera responsable del programa és jugar amb la il·lusió d'uns jubilats que també tenim, entenem que fins i tot amb limitacions, dret al gaudi d'uns programes d'oci i salut perquè el nostre també siga un envelliment actiu.