Malgrat ser fonamentalment a
Valencià una celebració amb llarga tradició des del segle XIV, introduïda pel
rei Jaume II d'Aragó, en l'àmbit de tot el territori de la Comunitat
Valenciana, el 9 d'octubre es tracta d'una celebració institucional
contemporània que té el seu origen en l'any 1976, quan en el Plenari de
Parlamentaris es proclama per a aquesta data una jornada d'afirmació
autonòmica, el Dia Nacional del País Valencià, que va celebrar-se per primera
vegada l'any 1977 i que finalment va adoptar, aprovat l'Estatut d'Autonomia
l'any 1982, la denominació de Dia de la Comunitat Valenciana.
Va ser a partir del 1979,
amb el govern preautonòmic, quan es va començar a commemorar el 9 d'octubre amb
una celebració doble: una municipal, amb el format iniciat el 1977, i una
autonòmica al Palau de la Generalitat.
Per això, no és d'estranyar
que el número 9614 del periòdic local Mediterraneo, editat el dijous 9
d'octubre de 1969, tot just hui fa 50 anys, i que podia comprar-se al preu de 3
pessetes, i el de l'endemà divendres, no digueren absolutament res, no feren
cap referència a aquesta celebració tradicional... a València; "nada
extraordinario en la vida local, Castellón va viviendo apaciblemente, según es
su habito y su tradición, sin señalar novedades relevantes".
Tot i això capten la meua
atenció tres notícies publicades aquell 9 d'octubre i que en certa manera
defineixen el que era Castelló en aquell moment i jo voldria hui recordar.
La primera fa referència a
urbanisme, a tota pàgina tres i amb el següent titular: "La nueva
urbanización de la plaza Fadrell y calles guitarrista Tárrega i
Gobernador" explicant que a través de tres fases es crearà un nou eix urbà
fonamental. Un projecte il·lusionant que, com molts altres, va desenvolupar-se
d'aquella manera, remodelant-se la plaça però sense arribar a fer-se realitat
les altres dues fases següents, un nou aspecte per guitarrista Tàrrega
"desde la plaza Fadrell hasta hermanos Bou, dos calzadas de 9 metros , con
tres bandes de circulación en cada una, y un seto central", i el projecte
futurista del carrer Governador "dos calzadas de siete metros para
direcciones opuestas, a distinto nivel...", una clara aposta de futur que
va quedar... en no res!
Las segona apareix publicada
amb fotografies il·lustratives a la pàgina 5, i fa referència a la presentació
als concessionaris Michavila-Marzà del nou model d'automòbil "SEAT
124-L", presentat com a cotxe de l'any i amb el reclam de tenir millores
substancials a l'interior, sense alterar el preu, el mateix que el seu
antecessor el "124-especial", al voltant de les 150.000 pessetes, uns
900 euros.
I la tercera apareixia en un
xicotet rectangle publicitari, a la pàgina 4 del diari del 9 i tornava a
repetir-se a la 3 del 10 i que deia així: "Tombatossals Raimón, únic
recital , dissabte 11, 7:30 vesprada". També a la pàgina 6 del dissabte
11, trobem una ressenya del que podia resultar l'actuació i, vet per on, està
escrita, l'única notícia en tot el diari, en valencià. Tot i això, a cap de les
24 pàgines del diari del diumenge 12, ni a cap de les 16 pàgines del dimarts
14, ni tampoc a la resta d'exemplars de la setmana, trobem cap referència a com
va anar el recital.
Curioses les notícies d'un 9
d'Octubre de fa 50 anys, no us semblen així? Certament eren altres temps,
llunyans, però no tan diferents. O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada