Canvi climàtic o menjar "rajoletes"

Dues paraules que dia sí, dia també, s'escolten associades al carrer, a les converses dels veïns, als mitjans de comunicació i a tot arreu; dues paraules que semblen que en els darrers mesos i al nostre territori, s'han posat de moda.

Tal vegada conseqüència de la darrera gota freda del passat setembre, o DANA, que és com ara sembla ha d'anomenar-se aquest fenomen consistent en el xoc d'una massa d'aire fred en altura amb l'aire calent de la superfície, o de la borrasca "Glòria", el temporal històric que va deixar al seu pas grans destrosses el passat gener, amb precipitacions d'aigua i neu, acompanyades de ràfegues de fort vent, hagen estat els motius pels quals tothom parle ara i ací del canvi climàtic o, si més no, hi haja un augment de la preocupació per aquest problema.

I és que, vulguem o no, és cada dia més evident, ens trobem ja en un procés de canvi climàtic. Els fenòmens atmosfèrics són cada vegada més freqüents i intensos i durant els pròxims anys es preveu que es multipliquen si no es posa fre a l'escalfament global.

A Castelló tenim la sort d'estar en "el millor lloc del món", amb temperatures suaus tot l'any, ni massa fredes a l'hivern, ni massa càlides, amb moltes hores de sol i sense sequeres ni riuades extremes. Sembla que estem com aïllats, dins una bombolla i que totes les catàstrofes passen al nord, on el darrer temporal va fer molt de mal, o al sud, on la darrera gota freda va inundar fanecades i fanecades de terrenys de conreu.

Fa molt de temps que no hem hagut de patir cap catàstrofe natural, ni cap riuada, ni cap gelada, ni ventada de les anomenades històriques i, per això, tal vegada als castellonencs ens costa assimilar el fet evident, que el canvi climàtic ha arribat per quedar-se i que, l'escenari de futur, és preocupant, tant per les conseqüències en el medi ambient com en la societat per l'impacte que tindrà sobre la majoria dels sectors productius.

A Castelló, els veïns, en molts casos, tendim a pensar que el canvi climàtic és un problema llunyà, gairebé alié i, per tant, ens costa prendre consciència que, o actuen o la situació es farà irreversible.

És normal, a finals de febrer, que si passegem pel terme trobem els ametllers florits, però ningú consideraria normal que hui, 23 de febrer, encara en ple hivern, els tarongers estiguen ja plens de tarongina, quan aquesta és una flor típica, al nostre terme, del mes de maig.

I, si, els tarongers de Castelló ja presenten tarongina. Ho he pogut comprovar pels meus propis ulls, i no ha estat casualitat, més d'un i més de dos dels tarongers que hi ha plantats com a ornamentals al meu carrer, estan florits. Cap any des que estan plantats, i en fa ja uns quants, han florit tan aviat, per tant, la floració cal atribuir-la al canvi climàtic, influint en el ritme de la natura al nostre poble.

I si han florit els tarongers ornamentals, també ho hauran fet o faran en els dies vinents, els conreats per producció agrícola, constituint una dificultat afegida pels llauradors el fet que les flors apareguen en un moment determinat, molt abans que els insectes que han de pol·linitzar-les, influint en la producció del fruit, fent realitat la dita popular de "si no vols caldo, dues tasses".

És hora d'actuar, de posar-se les piles, de ser més sostenibles; la crisi de la societat del segle XXI no només és econòmica, cal començar a canviar d'hàbits, ja que segons els científics, l'activitat humana és la causant d'aquest fenomen, en som responsables, som part del problema però també podem ser-ho, de la solució, o és que a la fi, només menjarem "rajoletes"?