Un dia més... Temps de cigrons, bacallà i bunyols.

 Hui, hauria de ser 1 de març si l'any actual no fos un any bixest o de traspàs, que ho és perquè 2020 és múltiple de quatre i no acaba en dos zeros. És un dia afegit, especial, ja que es diu que la probabilitat de néixer un 29 de febrer és d'una entre mil cinc-centes o que tan sols podem deduir que hi ha uns quatre milions de persones al planeta nascudes aquest dia tan peculiar, entre ells el nostre president del govern, el senyor Sánchez.

I també hui, és un dia especial per mi, hui 29 de febrer o 1 de març avançat, es compleixen 6 anys del naixement d'aquest blog. És veritat que des d'aquell 1 de març del 2014 fins al dia d'avui, hi ha hagut un altre any bixest, un altre 29 de febrer, concretament el de l'any 2016, i també, podeu comprovar-ho per vosaltres mateixa "buscant i punxant" en l'arxiu del mateix blog, aquell dia vaig dir la meua amb un escrit titulat: "Doblement curiós".

Les notícies d'aquell dilluns 29 de febrer, tot i haver passat 1461 dies, molt tenen a veure amb les més actuals de hui dissabte, essent semblants salvant les distàncies, fent-se realitat allò del “tot canvia per seguir igual”.

Així, en l'àmbit nacional era notícia la caiguda dels beneficis dels fons d'inversió a causa dels continus vaivens en el preu del petroli, la incertesa sobre la pèrdua de tracció de l'economia nord-americana i els dubtes que generava en el sector financer sobre la seua solvència i capacitat. Fa 4 anys era el petroli el culpable i ara ho és el coronavirus; també en aquell moment va tenir fort ressò la petició feta pel senador castellonenc per Compromís Carles Mulet demanant la reforma immediata el sistema de finançament autonòmic per a acabar amb la "finançament injust" de la Comunitat Valenciana, el reconeixement del deute històric i la dotació d'inversions "dignes" i, a hores d'ara, poc o no gens podem dir hem avançat.

Aquell dia va estar en boca de molts demòcrates espanyols el rebuig de l'Audiència Nacional a la prohibició d'homenatjar al dirigent abertzale Otegui, que estant empresonat havia de quedar lliure i eixir al carrer l'endemà i, vet per on, tot just l'any següent, el 2017, es convertiria en el coordinador general de la coalició independentista del País Basc, Esukal Herria Bildu.

A nivell local resulta del tot curiós que alguna notícia de les aparegudes a la premsa aquell 29 podrien ser titulars també per avui, cas per exemple d'aquella que deia: "les primeres liquidacions de la campanya de clementines a la província, que s'han començat a cobrar en els últims dies, tot just cobreixen les despeses de producció citrícola", o aquella que omplint l'apartat de successos, parlava de la trista i tràgica mort de dues senderistes a causa del temporal de fred i neu que va escombrar el cap de setmana la zona de la Tinença de Benifassà.

Tempus fugit, el temps s'escapa, els dies passen i tot canvia per restar igual, sembla que costa canviar, els mercats econòmics tornen a fer fallida, el finançament valencià encara està a l'aire i la crispació entre governants va en augment, com a mostra només cal revisar el video del darrer ple municipal amb acusacions no demostrades per part del PP d'amenaces vetllades per part del PSOE de retirar la productivitat als municipals que acudiren al ple.

29 de febrer de 2020, un dia més, curiós i estrany, ja que també hui es celebra el Dia Mundial de les malalties rares i fins fa poques setmanes la pneumònia de Wuhan o Covid-19, conegut popularment per coronavirus, virus del qual desconeixem encara el seu origen i que continua fent de les seues, era del tot desconegut.

S’apropen festes, en aquell 29 de febrer del 16 ja havien començat, era el dilluns dels xiquets, hui encarem el primer cap de setmana de la quaresma, temps de cigrons, bacallà i bunyols...