Al nostre país, després de
més de quaranta anys de dictadura, l'any 1977 va arribar la democràcia
realitzant-se les primeres eleccions; des d'aleshores existeix la possibilitat
de, dins el marc constitucional, que els diferents partits polítics expressen
el pluralisme polític, concorrent a la formació i manifestació de la voluntat
popular, essent els instruments fonamentals per a la participació política, ja
que la democràcia és una forma d'organització de l'Estat en la qual les
decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de
participació directa o indirecta que confereixen legitimitat als seus
representants.
L'espectre polític nacional
va configurar-se al voltant de l'eix dreta-centre-esquerra, configurant-se amb
el pas dels anys més d'una vintena de formacions polítiques. Darrerament estem
assistint a una remuntada dels anomenats moviments populistes i de dretes, que
guanyen vots i governs al voltant de el món.
L'extrema dreta o ultradreta
és una ideologia política molt conservadora. Porta a l'extrem el sentiment
nacionalista i sol recórrer a arguments autoritaris per aplicar les seves
polítiques. Democracia Nacional, Espanya 2000, Falanje Espanyola, Falanje
Autèntica i darrerament Vox, un partit fundat el 2013 per antics membres del PP
descontents amb els populars, liderat a nivell nacional per Santiago Abascal,
està "pujant com l'escuma", assolint uns resultats espectaculars a
les darreres eleccions generals, amb 52 diputats.
També en l'àmbit local, a
Castelló a les darreres eleccions del maig passat, Vox va aconseguir entrar a
formar part, per primera vegada, de l'equip municipal amb un percentatge de poc
més de 6% de vots i un regidor, l'exalcalde de Vilar de Canes i farmacèutic, el
senyor Luciano Ferrer.
Desconec el programa
electoral municipal de Vox per Castelló, però si que vaig llegir en el seu
moment que era definit per ells mateixos com: "un programa per a la
capital amb la finalitat millorar la qualitat de vida dels castellonencs amb
unes propostes de dretes, valentes i transcendentals per al futur".
Malgrat que aquesta manifesta voluntat, el pas del temps ha demostrat que Vox
Castelló és un "orgue de gats" i a la dimissió i malestar del
secretari provincial el senyor Sánchez, acusant d'autoritarimse a la presidenta
provincial la senyora Llanos, passant per interessos personals, obscurantisme i
fortes crítiques internes.
Està clar que poc pot fer
Vox a l'ajuntament amb un sol regidor, a l'oposició i en continua crisi
interna, per això i en els mesos que han transcorregut des de la incorporació
del senyor Ferrer al seu escó municipal, per "fer-se" de notar, totes
les seues intervencions han anat encaminades a ficar fre al desenvolupament
municipal, a adquirir protagonisme personal.
Ara sembla que una nova
eixida de to de Vox acaba de produir-se, el veto i negativa del senyor Ferrer a
aprovar una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de la
dona, consensuada amb la resta de grups que conformen el consistori, basada en
la utilització dels termes «violència de gènere» i «masclista», exigint, per
unir-se a la declaració, emprar «violència intrafamiliar".
Conec la proposta sobre el
8-M que Vox-Castelló no ha recolzat, i puc dir que aquella incloïa mesures per
controlar la igualtat salarial amb inspeccions de treball i seguretat social,
demanava sancions per a empreses que paguen més a homes que a dones, i
reclamava una «finançament just» a la Comunitat per a «desenvolupar polítiques
d'igualtat orientades a posar fi a les discriminacions per qüestió de gènere».
Senyor Ferrer o millor
encara senyora Llanos, presidenta de Vox, en actuacions així, de segur que no
tant sols perdran dirigents, pel desprestigi que ocasionen a la pròpia
democràcia i a la ciutat, perdran el que és pitjor, militants, simpatitzants i
vots. Però que volen que els hi diga, en una ciutat democràtica com la nostra,
jo me n'alegraria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada