Cap de setmana de récord en els termòmetres valencians. Més de 20 graus ahir i també hui; s'anuncien baixades sobtades de temperatura per als dies vinents, en concret poden ser de més de 10 graus.
Resulta impossible elaborar qualsevol predicció meteorològica davant tant i
tan sobtat canvi. O potser és possible? El dos de febrer, hui, en ple equador
de l'hivern, se celebra el dia de la Candelera, data en què a l'antiga Roma se
celebrava una festa de la llum en record del rapte de Proserpina per Plutó
En la tradició catòlica aquest dia s'evoquen dos fets associats a un
passatge bíblic, la presentació de l'Infant Jesús al Temple de Jerusalem i la
purificació de la Mare de Déu després del part,. A banda, encara que la seua fiabilitat no estiga ni
molt menys comprovada,també és una data que gaudeix d'enorme tradició pel tema
de l'oratge. El refranyer valencià i el d'altres llengües romàniques donen
compte de les previsions climàtiques a mig termini.
L'assumpte pot ser que en els temps actuals, al segle XXI, ens parega poc
seriós, però encara alguns vells llauradors del poble de Castelló i del meu
raval en particular, atenen a refranys del tipus: 'Si la Candelera plora,
l'hivern ja és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu" molt
semblant a aquell que sembla és molt popular a Itàlia i que diu: "Per la
santa Candelora se nevica o se plora dell'inverno siamo fora; ma se è sole o
solicello siamo sempre a mezzo inverno". Tots dos coincideixen que si el
dos de febrer plou o neva, el final de l'hivern s'acosta; per contra quan la
Candelera llueix el sol, es pot témer que l'hivern augmente el seu rigor.
Però anem a pams, cal discernir dos aspectes, el primer la festa religiosa,
estretament connectada amb el periple vital de Crist i molt arrelada a les
nostres terres des de temps immemorials, almenys des del segle XV, documenta
com el dos de febrer: "'fa hom huy festa per la processió, car,
primerament, se beneexen les candeles, e puys les encén hom e les donen en les
mans dels fels, e puys entrem en la sglésia ab cant". Sense anar més lluny
avui a les esglésies de la nostra ciutat s'han evocat aquells fets mitjançant
la benedicció de candeles.
I el segon, la justificada inquietud humana per predir el clima, fixant-se
majoritàriament per fer les prediccions en diferents indicadors com les formes dels
núvols, la direcció de vent, les característiques del Sol, de la Lluna, dels
estels, de la boira, de la rosada del matí, de l'arc de Sant Martí o de la
calamarsa, i, el que resulta més estrany, inquietud que es torna més intensa en
dies assenyalats com el d'avui 2 de febrer en què més d'un s'aventura advertir
quan queda de l'hivern
.
I és que l'estratègica ubicació en el calendari d'aquesta festivitat a
mitjan estació ha generat que, aliens a la primitiva referència religiosa,
diferents cultures, creen, inventen o desenvolupen mètodes populars per
pronosticar el temps. Un dels més reconeixibles sens dubte és el conegut com a
dia de la marmota, en els darrers anys popularitzat pels mitjans de comunicació
del nostre país que cobreixen amb cert interés un esdeveniment de bojos,
observar com surt del seu cau una marmota i, en funció de la projecció o no de
la seua ombra, el pitjor de l'hivern estarà per arribar o ja haurà passat.
Però que ens està passant? Per aportar calidesa a un 2 de febrer, més o
menys fred segons anys, res millor que amb els ulls de la fe "encomanar-se
a la LLum" i com el clima és salvatge, extremadament complex i en constant
fluctuació, per predir-lo res millor que les complexes observacions dels
meteoròlegs.
Cada cosa al seu temps, cal manternir creences i tradicions però com allò
que són suposicions i mites en els quals un creu o no, sense anar més lluny,
sense imposicions ni altres bogeries, la certesa i la veritat tés una línea molt
fina…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada