La tómbola de fa 50 anys

Diu el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola que una tómbola és una rifa pública d'objectes diversos, generalment com a negoci de fira o amb finalitats benèfiques. A Castelló, allà pels anys cinquanta o seixanta del segle passat i a la part central de la plaça de Santa Clara, mirant a l'Est, cap al carrer Major, per fer-se més visible i atraure els transeünts, va instal·lar-se en diferents anys el barracó de la tómbola, amb el cognom de "caritat", ja que la seua darrera finalitat era recaptar fons amb destinació a les persones més necessitades de la ciutat o les nombroses obres socials del bisbat, convertint-se en una atracció singular.

Els i sobretot les joves d'Acció Catòlica, una forma d'apostolat en la qual els laics s'associen per fer front a les necessitats de l'Església catòlica, eren els encarregats de vendre els bitllets que mostraven als possibles compradors en cistells de vímet i que podien adquirir-se els primers anys al preu d'una pesseta i amb la possibilitat que per aquesta mòdica quantitat et tocara el premí gros, una moto "Vespa" o "Guzzi" segons anys.

Tal dia com ahir, 8 de febrer, però de fa 50 anys, el periòdic "Mediterraneo", es feia ressò a la seua segona pàgina i en l'apartat "Catolicitat", de la inauguració de la Tómbola el dissabte 7, a càrrec del recordat i estimat bisbe Pont i Gol, amb assistència dels presidents de l'Audiència, la Diputació, l'Alcalde, el senyor Delegat d'Hisenda, el Coronel de la Zona, el Tinent Coronel de la Guàrdia Civil i la Delegada de la Secció Femenina, la senyora Pepita Sancho.

Sembla que en els primers anys, la Tómbola s'obria en els dies previs al Nadal, però amb el pas dels anys, va anar ocupant un espai temporal al mes de febrer, acabades les festes nadalenques i abans d'iniciar les de la Magdalena, que aquell any van desenvolupar-se entre el 28 de febrer i 8 de març.

La tómbola, preludi de les festes magdaleneres, va comportar que en aquesta ocasió foren la senyoreta Maria Teresa Dols, reina de la ciutat en aquell any, juntament amb les dames de la ciutat, les encarregades d'iniciar la venda de butlletes.

Recorde com en somni, no sé si va ser aquell any o algun abans, que vaig adquirir pel preu de 5 pessetes 3 butlletes, i que aquestes consistien en un xicotet sobre on en obrir-lo et trobaves a dins una espècie de cromo o cartolina on, com a consol si no hi havia premi, podies llegir algun refrany moral o la tradicional recomanació "sigue jugando".

No recorde haver obtingut mai cap premi, però tampoc era mai una quantitat exagerada la que jugava, i sempre podia donar per bo l'invertit en la tómbola, ja que era per una noble causa. Estic segur que aquests i altres records semblants els tindran igualment moltes persones de la meua edat, sobretot l'estampa dels nervis intentant obrir l'embolcall d'un dels bitllets de la Tómbola per la il·lusió del premi.

Castelló eixia d'uns anys difícils, però la solidaritat entre els veïns era més que manifesta. Amb l'arribada de la democràcia i els temps millors, la tómbola castellonera de caritat va desaparéixer de les places de Castelló.

Ham passat cinquanta anys i tot i que amb canvis en l'estructura i funcionament encara podem trobar "alguna tómbola de caritat" a la nostra diòcesi, malgrat que hàgem de desplaçar-nos a Borriana o Sogorb, municipi aquest darrer on Càritas Interparroquial, manté la tómbola que també va inaugurar el bisbe Pont i Gol, amb l'objectiu principal intacte, recaptar fons per ajudar a les activitats socio-caritatives de les parròquies del poble.

La Tómbola va ser per molts anys a Castelló més que butlletes i premis. Va ser una forma de col·laboració senzilla, una gran una rifa de productes que celebrada anualment, com molts altres esdeveniments, que el pas del temps ha convertit en història del poble. Altra època, mateixes necessitats...