L'Impost sobre Béns Immobles (IBI) és un impost del sistema tributari local d'Espanya, d'exacció obligatòria pels ajuntaments, que grava el valor de la titularitat i altres drets reals que recauen sobre béns immobles de naturalesa rústica i urbana situats en el respectiu terme municipal que recapta el tribut. En l'actualitat i per molts municipis és el seu principal fons de finançament.
Davant les dificultats econòmiques derivades de la covid-19, des del govern municipal de Castelló, allà pel mes d'abril va fixar-se un nou calendari fiscal endarrerint-se el cobrament domiciliat de l'IBI uns tres mesos; així l'urbà i rústic corresponent a l'exercici 2020 va girar-se el 31 d'agost i, a hores d'ara, ja l'hem pagat.
Segons la normativa que regula aquest impost queden exempts d'aquesta càrrega entre d'altres els immobles que són propietat de l'Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals directament afectes a la defensa nacional, seguretat ciutadana i als serveis educatius i penitenciaris, cas dels edificis diplomàtics, monuments, presons, embassaments, casernes militars, terrenys ferroviaris o edificis i llocs de culte.
L'estiu de l'any 1975, sent alcalde de Castelló Francisco Grangel va aprovar-se pel ple municipal un conveni amb l'aleshores Ministeri de l'Exèrcit, mitjançant el qual es feia realitat la cessió gratuïta d'uns terrenys, aproximadament 14.000 metres quadrats, ubicats a l'avinguda d'en Ferrandis Salvador, per a construir un complex estiuenc de descans per a quadres de comandament de l'exèrcit. Vora cinc anys després, l'abril de 1980, fou inaugurada la "Residencia militar de la Plana" i, sent des d'aleshores el lloc ininterromput d'estiueig familiar de nombrosos comandaments militars de les forces armades espanyoles. Fins ací res a objectar.
Entre les clàusules del conveni s'estipulava que, si es complien tres condicions, el govern passaria a ser propietari del complex vacacional, a saber, iniciar les obres de la residència militar en un termini de dos anys, acabar-les abans que hagueren transcorregut cinc anys i que, a partir de la seua data d'obertura, el complex de vacances mantinguera el seu ús castrense de forma ininterrompuda durant 30 anys. Les tres condicions van complir-se i, l'any 2011, el complex va passar a ser propietat del Ministeri de Defensa.
Que aquell complex siga ara un lloc propietat de l'Estat no és discutible, però que un lloc d'esbarjo i descans dotat amb aparcament, bugaderia, jardins, terrassa, cafeteria, menjador, minigolf, pàdel, tennis, piscina, pista de futbol sala o gimnàs, fos catalogat com a afecte a la defensa nacional, i així evitar "la contribució municipal" semblava que havia de ser del tot injust. Per això, en el seu moment, l'ajuntament va sol·licitar el cobrament de l'IBI corresponent al Ministeri de Defensa, i aquest, en lloc de fer front a l'impost ,el que va fer va ser presentar una reclamació econòmic-administrativa davant el Tribunal Suprem, sabent que "tenien les de guanyar"; i és que les coses amb el pas del temps havien canviat, i segons la llei 4500/2014 l'afecció dels immobles als interessos de la Defensa Nacional ja no havia de ser de manera directa, tal com ho deia la llei 39/1988, i per tant, l'exacció de pagament, de tribut, afectava ara a tota mena de béns, siguen casernes, presons o com és el cas, residències d'esbarjo...
Em quede perplex. Em salten totes les alarmes de la ment. La meua contenció fins ara explota després de la lectura. Em pregunte si ho he entés bé. Rellegeix i me n'adone que efectivament he entés la lectura, no el fons. Si, serà legal, però, estareu d'acord amb mi, totalment imparcial, injustificat, inacceptable i abusiu.
Per això m'indigna i molt que, tal com s'acaba de fer públic en aquests darrers dies, a la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Castelló, no li haja quedat més eixida que aprovar dur a efecte la sentència dictada pel Tribunal Suprem que eximeix el Ministeri de Defensa d'abonar al consistori, al poble, al voltant de 274.000 euros sol:licitats en concepte de l'IBI per la Residència militar la Plana, anul·lant les liquidacions girades per aquest impost corresponent als anys 2014, 2015, 2016, 2018, 2019 i 2020.
Disconformitat plena, amb serenitat però considerant que accions com aquesta són un "caldo de cultiu" perquè considerem que a l'estat espanyol la llei no és igual per a tothom. Els veïns de Castelló no mereixem una presa de pèl com aquesta. O tots moros o tots cristians, o tots frares o tots canonges, i més encara, que no se us oblide, aneu preparant la butxaca que el 31 de novembre haurem de fer front a l'impost de vehicles, residus urbans i guals. Tots? Alguns no, clar..., legal però de vergonya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada