Com està el trànsit!

Si la memòria i les dades no em fallen, diria que des de l'any 1945 fins ara, tal dia com hui, 17 de març, va ser dia de "romeria a la Magdalena" en tres ocasions, 1963, 1968 i 1974. I en les tres ocasions, no com hui, el dia va ser magnífic, esplèndid, calorós i assolejat.

Dels tres anys podem recordar algun esdeveniment "curiós" relacionat amb el trànsit, d'aquella jornada. Del 1963, a les imatges filmades per al NO-DO, el noticier propagandístic setmanal del règim franquista que es projectava als cinemes espanyols abans de la pel·lícula en si, que va desplaçar fins a l'ermitori al documentalista cap de l'equip central de filmacions, el senyor Ismael Palacio acompanyat pels ajudants de càmera Fernando Martín i Jerónimo Ruano, i que si us ve de gust podeu veure punxant ací damunt NO-DO, podem veure com ja hi eren molts els vehicles motoritzats que arribaven fins a l'ermitori propiciant els primers "embussos".

De la romeria del 1974, onze anys després, les cròniques del moment xifren en més de 50.000 les persones assistents, i que, una gran part d'aquestes van fer el trajecte en cotxe, iniciant el retorn a la ciutat majoritàriament a primeres hores de la vesprada, ja que la correguda de bous, cada any que passava restava hores a l'estada dels romeus al turó, propiciant novament llargues cues per avançar en el camí de retorn. Malgrat que ja hi havia establert un servei d'autobusos, per desplaçar els veïns d'una manera més efectiva a l'ermitori, i els guàrdies no paraven "de controlar els moviments, aquell servei era lent i les cues que es formaven a l'hora de tornar feia desistir a molts romeus.

Tot i el nombre de cotxes desplaçats sembla que no va haver-hi cap incident de trànsit destacable, cosa rara, i que la premsa afí al moviment, va aprofitar per a fer propaganda dient que "aunque el movimiento y el tráfico eran extraordinarios, la entrada de la caravana de vehículos, se realizó con amplitud por el ensanchado puente sobre el rio Seco, cuya modernización añadió ya a este acceso una vistosidad muy digna de ser puesta de relieve".

I entre una romeria i l'altra, la del 17 de març de 1968, la més accidentada de les tres pel què respecta als vehicles motoritzats. Fins a huit turismes van sofrir desperfectes en dos accidents ocorreguts quasi simultàniament i en pocs hectòmetres de diferència, amb el resultat de quatre persones traslladades a l'hospital provincial per ser ateses pels metges.

En el primer ocorregut al quilòmetre 69 de la carretera València-Barcelona, es van veure implicats els vehicles CS-37024, CS-31088, CS-45655, V- 99954, PM-80725 i B-473975, conduïts pels senyors Archilés Pascual, Garcés Flor, Asensi Miralles, Del Campo Aragón, Ahicar Roca i Vidal Peris. La causa la brusca detenció per imperatius de la marxa del vehicle conduït pel senyor Archilés, i la immediata cadena de xocs en caravana. La conseqüència pitjor, les ferides que va sofrir la senyora Elena Gonell Llopis, copilot del cotxe del senyor Vidal i esposa d'aquell, que va haver de ser trasllada a l'hospital i atesa pel doctor Vilar d'una ferida al cavallet nasal.

Molt a prop d'aquell primer accident, un segon. Al quilòmetre 70 un nou xoc de dos turismes, el M-324278 i el CS-43761, conduïts per Àngel Martínez i Juan B. Sanjuan, resultant lesionats els ocupants del turisme de Madrid, Àngel Martínez i Vicenta Escorihuela amb lesions al front i Manuel Ruiz amb lesions al cap, emportant-se tots un gran ensurt tot i que els pronòstics en tots els casos va ser de lleu o menys greu.

I és que Castelló es feia gran, de poc més de 60.000 habitants l'any 1960, vam passar a quasi 100.000 l'any 1974 i, el bon temps del qual vam gaudir en els tres anys analitzats van fer la resta.

Esperem que el diumenge vinent el temps també acompanye i la prudència al volant siga la norma general. De moment tots mirant el cel...