La cova de les meravelles...

Ahir i com ve sent costum, amb un grup d'amics vaig tornar a la muntanya. En aquesta ocasió ho vam fer a prop de casa, quasi sense eixir del terme, per la part nord-occidental, pels voltants de les urbanitzacions del racó de Muntaner i les Galeres, en una zona compresa entre la carretera CV-16, la de Ribesalbes o "camí dels palos" i la rambla.

Una zona que allà per la dècada dels anys 70 i 80 va començar a poblar-se de masets i segones residències estiuenques de castellonencs, optant molts d'ells, amb el pas dels anys, en fer d'aquells masets l'habitatge habitual, compartint espai físic amb les grans propietats aleshores ja existents, hui en dia moltes d'elles transformades en espais de festa, llocs per celebrar bodes, convencions o banquets de tota classe, cas del mas del Pi, o de les Casotes.

Una zona on, geogràficament parlant, trobem tres elements característics i diferenciadors, l'embassament de Maria Cristina, al llit de la rambla de la Vídua, el tossalet de la Galera i, tal vegada el menys conegut però un dels més especials i a la vegada estimats pels amants de la cultura popular, la cova de les meravelles.

És ben coneguda la mitologia de Castelló, fruit de la imaginació de l'immortal "Pepe Mirona" plasmada en la seua obra "Tombatossals", el gegant nascut a la partida de Bovalar durant una forta tempesta produïda per en Bufanúvols, fruit de l'amor entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros, i que amb el temps arreplegà una bona colla d'amics, ficant la seua llar a la Cova de les Meravelles, a la partida de Benadressa, fins que els fills del Rei Barbut van sol·licitar el seu ajut per arreglar els assumptes agraris del regne.

Una cova estimada i a la vegada que enigmàtica pels castellonencs, com he assenyalat abans, poc coneguda. Fins i tot el mateix Pasqual Tirado a la fi del seu "Tombatossals" diu: "Si qualsevol pretén saber moltíssimes més coses del ja esmentat gran Tombatossals, de la seua colla i del rei Barbut, que cerque paciençós per ahí un home vell de bona memòria, i si no, que se vallga de tees de bon melis i de llargues tresseres i que se fique dins la cova de les Maravelles, cap al fons davalle sense esglai, torbes ni entabuixament, que regire racons i raconets, i de ben cert que allí topetarà dins l'arxiu de l'antiquíssima ordre de Sant Cristòfol, ab alguna pintura rupestre que semblarà la panxa de Tragapinyols, o la cara de mònica del senyor Cagueme, ab atuells de cuina i fins ab les màscares de les bones paelletes que allí adobaren la colla del galifant i la cort del rei Barbut".

Amb aquest misteri i coneixent que avui en dia, la cova es troba dins una propietat particular amb una tanca que envolta tota la finca, en passar molt a prop, no vam deixar d'acostar-nos fins al límit, fins a la mateixa porta d'entrada de la propietat, per veure si, amb una mica de sort, podríem gaudir, per uns moments, de la imatge de la bocana de la cova.

Però no, no vam tenir sort; tot i que "el mas" tenia vida, la propietària o tal vegada la masovera, a qui vam saludar des de la distància, va indicar-nos clarament amb un gest més que expressiu que no podíem passar, per la qual cosa vam haver de revacular i seguir el nostre camí. Tot i que no vam manifestar-ho, és ben cert que en aquell moment, tant els meus companys com jo ens vam sentir més que decebuts.

Hui, vint-i-quatre hores després em pregunte: no seria factible que l'ajuntament a través de l'àrea de patrimoni establira un conveni amb el propietari del mas que facilitara, amb totes les mesures de control necessàries, l'apropament a aquell indret tan significatiu pels castellonencs? Ja no dic l'accés a l'interior del forat que, és possible tinga certa dificultat, però, tant costaria fer un passadís que ens apropara fins a l'entrada? I més encara, tan difícil seria ficar allí algun panel informatiu, com hi ha en altres llocs, sobre la importància de l'indret?

Tan costaria fer de la cova i dels seus voltants més propers un espai natural municipal, amb unes tauletes i unes papereres, pel gaudi dels veïns que volgueren acostar-se? No sé si el nou Pla General de Castelló, el famós i controvertit PGOU, haurà previst alguna cosa en analitzar el sol rural de la zona de Benadresa i en concret d'aquest racó, però, en cas de no ser així, s'haurà perdut una bona oportunitat.

De moment jo només puc assabentar-me del que i de com és la cova, per la poca informació que les xarxes socials i algun llibre posa al meu abast, tal vegada, algú dels que açò llegiu hàgeu tingut més sort i, d'una manera o altra, la coneixeu. Jo no, i m'agradaria!