Quaranta anys d'una decisió.... encertada?

Al segle XIX l'Estat espanyol va iniciar accions d'auxili a favor dels més necessitats. Es van constituir en diferents ciutats les anomenades Cases de Beneficència, que incloïen les cases de maternitat i trobats i les d'orfes i desemparats.

En el cas de Castelló, al principi es va pensar construir la Casa de Beneficència a l'antic convent de Sant Francesc, que havia estat cedit l'any 1822 per a aquesta finalitat; fins i tot va arribar-se a col·locar la primera pedra de les obres l'any 1832, tot i que aquest emplaçament no acabava de convéncer les autoritats. Per això, l'Ajuntament de Castelló, a la fi del 1842, va elevar una sol·licitud al Regent del Regne en Baldomero Espartero, demanant que es concedira el convent dels dominics per instal·lar-hi la Casa de Beneficència, en lloc del convent de Sant Francesc, sol·licitant-se també que aquest últim es reservara per a les urgents necessitats de la població en cas d'epidèmia, per a caserna o per al que fera falta. Així, al final, la Casa de Beneficència es va construir sobre terrenys que pertanyien al convent dels dominics, mentre que l'antic convent de Sant Francesc es va destinar a caserna militar.

Per utilitzar les antigues edificacions del convent com a Casa de Beneficència va caldre efectuar determinades obres, començant a funcionar com a "casa de misericòrdia" el 1854, sent l'any 1860 quan passa a mans de la diputació, fent-se càrrec de la mateixa les germanes de la Consolació. Als anys següents es va crear una escola d'instrucció primària i es va introduir la il·luminació de gas, obrint-se l'església del convent al servei públic.

L'any 1928 van arribar a ser més de 300 les persones acollides en aquell establiment que disposava d'un gran pati central, envoltat de galeries i claustre al costat de dos extensos patis més i en aquests últims, erigits, diversos pavellons aïllats destinats a diversos serveis, com safareigs, colador, banys, lavabos, tallers i departament d'ancians impedits.

L'edifici central comptava amb tres pisos, ocupats pels dormitoris i infermeries, habitació de les Germanes, departament de nodrisses, cuina, menjador, rober, Escoles d'ambdós sexes i de pàrvuls, vestíbul, habitacions del Capellà, Porter, Zelador, Oficines de la Direcció i Administració i un forn.

L'any 1949 la Casa Provincial de Beneficència va passar oficialment a denominar-se Llar Provincial Sant Vicent Ferrer. A la dècada dels anys 80 del segle passat la Diputació decideix el tancament de la Casa, amb la demolició de les seues instal·lacions.

A la primera pàgina del diari Mediterraneo del divendres 26 de març de 1982, just avui fa 40 anys, es publicava amb un gran titular l'aprovació pel ple de la diputació de l'enderrocament de la casa de beneficència per construir als seus solars la casa provincial de cultura. Així, i per unanimitat, sota la presidència del titular D. Joaquín Farnós es van destinar 18 milions de pessetes per, "aquella encertada? decisió", enderrocar en una primera fase, les edificacions compreses entre els carrers Mestre Ripollés i Marqués de l'Ensenada.

Finalment, només es va mantenir el claustre i l'església. Els terrenys ocupats per la Casa de Beneficència van ser destinats a altres finalitats de tipus educatiu i cultural: L'Escola d'Art i Superior de Disseny de Castelló que va iniciar els ensenyaments l'any 1984, el Conservatori Superior de Música de Castelló que va nàixer l'octubre de 1998, compartint espai amb el Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega, i L'Espai d'Art Contemporani inaugurat oficialment el 1999.

Ara, fa només unes setmanes des de la Conselleria d'Educació es va informar de la inversió d'aproximadament de 28 milions d'euros, per a la construcció d'uns nous conservatoris que, finalment, s'ubicaran a la parcel·la de Taxida i que poden estar operatius el 2025, alliberant espai per a l'Escola d'Art... Castelló del futur? I fa quaranta anys què?