I de les persones que fan
les crides, d'aquells que anaven per carrers i places amb trompeta o tambor que
en castellà anomenem "pregonero" hauríem de dir que és un
"cridador", tot i que també estaria bé anomenar-lo nunci, per ser
aquesta una paraula relacionada amb anunciar. Cridador pot sorprendre'ns, amb
el cervell tan avesat com tenim a pregoner, però ben pensat no hauria de ser
xocant de cap manera, amb la ment alliberada de la dependència espanyola.
En l'àmbit fester del nostre poble, tradicionalment el pregó, la crida, és "cantat" per un fill de la vil·la o persona molt arrelada a aquesta, que des del 1945 en què es crea la cavalcada del Pregó anunciadora de les festes, el rol festiu l'exerceix el pregoner, un personatge inspirat en la tradició agrària de la ciutat, en el Sequier Major, en el coordinador dels torns de reg a la séquia major de la trama agrícola del terme de la ciutat, un dels càrrecs municipals inclòs dins dels oficis menors. Figura que, elegida anualment el dia de Sant Esteve, exercia la jurisdicció de la séquia Major, dels molins i tot el sistema de reg de l'horta i que estava facultat per dictar sentència en els litigis suscitats per raó de l'aprofitament de les aigües i podia inclús posar multes.
I és que no podem oblidar
que la ciutat de Castelló va créixer a la plana, entre els camps d'horta i
taronja, essent l'aigua i la distribució per les diferents séquies, un element
clau per al seu creixement. Les séquies són l'element bàsic que van marcar
l'estructura urbana, i per molts anys, "sequier major o el mosso" va
ser qui, per molts anys, s'ocupava d'aquells menesters.
Per això, quan va crear-se "el Pregó" anunciador de la festa, no va haver-hi cap dubte en incloure aquella figura "del mosso" com a pregoner i, tot i que els primers anys, no anava a cavall, anava a la mateixa carrossa que la reina, era una persona gran qui portava el Pregó . Quan sonaven els clarins, aquella persona que representava la societat gran, li lliurava el pergamí a un jove, que finalment llegia el bàndol. Una manera al·legòrica de passar el testimoni d'una generació a una altra.
Després va venir el costum
de "pujar a l'haca". No es tracta d'un poltre, sinó un cavall més
tranquil, d'arrossegament, el que es coneix com un perxeró. Entre altres raons,
per evitar ensurts al pregoner que no sempre és un expert genet. Una haca amb
un cap elegant que s'eixampla entre els ulls, de cua llarga i molt espessa i un
tors robust, que, malauradament, tampoc aquest any el pregoner ha pogut muntar.
Si l'any 2020 pocs dies
abans del Pregó van suspendre's les festes i l'any passat no va haver-hi cap
celebració, aquest 2022 ha estat la pluja la que no ha permés que el Pregó
eixira al carrer i, per tant, que el pregoner "Chema" Prades, que fa
només uns dies, va afirmar que "estic que em pregone damunt", amb
relació al fet de fer l'entrada solemne al llom d'un cavall després de dos anys
sense poder fer-ho, va tornar a quedar-se amb les ganes.
Això si, serà el primer pregoner que, ocupant el càrrec tres anys seguits, no pujarà al cavall, però va tenir el seu moment de glòria, dissabte passat quan va cantar el Pregó des del balcó central de l'ajuntament, i passarà a la història local com el primer en fer-ho en més de 75 anys. Mala sort que ha tingut el xicot!!!
Dos anys prorrogada "la
crida" per restriccions sanitàries i va, i ara plou. Tal vegada per
compensar la desil·lusió se li haja permés acompanyar al llarg de tota la
setmana la representació oficial femenina quan, en altres edicions festeres, el
seu protagonisme es difuminava després del primer cap de setmana: Pregó i
Romeria, i aquest any, l'hem vist en tots els actes que el temps ha deixat que
es feren, com si es tractés d'una dama de la ciutat més.
Entenc la seua desil·lusió,
jo també l'haguera tinguda, però no entenc tant de protagonisme al llarg de
tota la setmana, ni crec que el seu lloc estiga al costat de la reina i cort a
totes hores. Caldrà repensar la transcendència d'aquella figura per anys venidors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada