D'arbres als carrers.

Els arbres de carrer són decididament a la nostra ciutat els parents pobres del verd. Més encara, jo diria que Castelló no ha estat mai una ciutat dissenyada per als arbres. Gairebé ni per als vianants. Dos de cada tres carrers de la ciutat tenen voreres de menys de 3 metres, l'amplada mínima que assegura l'existència digna d'arbres i compatible amb les normatives d'accessibilitat. Tanmateix, tenim molts carrers amb arbres, tot un luxe comparat amb altres ciutats.

I és que l'arbre com afirma el geògraf Martí Boada és "un indicador de qualitat, una plusvàlua, una riquesa de gran valor, un patrimoni en un context de crisis que s'està vivint al planeta", ja que netegen l'aire, redueixen els contaminants transportats i la temperatura ambiental actuant a la vegada com a ponts ecològics, a més a més de tenir un paper estètic important en el paisatge urbà.

Però els arbres, com a éssers vius, necessiten després de plantats, si volem que siguen aliats del veïnat, una atenció constant que, en el cas d'aquells ubicats en espais públics municipals, carrers, avingudes i places, correspon a l'ajuntament.

Així conéixer i analitzar l'estat de l'arbrat d'un municipi, de Castelló en aquest cas, és primordial a l'hora de planificar el seu futur i la seua millora. Sembla que l'ajuntament així ho ha entés i, aquests dies, s'ha fet públic que per mitigar els efectes del canvi climàtic i maximitzar els beneficis ecosistèmics de la superfície arbòria de la ciutat, des de la regidoria d'Infraestructura Verda, s'està impulsant l'elaboració d'un Pla Director de l'Arbrat de Castelló, un document en el qual a través de diferents fases es proposarà la recollida, anàlisi i avaluació dels més de 43.000 arbres que diu la municipalitat tenim a la ciutat.

Està bé que ens gastem uns diners públics en aquest menester, però de ser cert el que he llegit crec que comencem malament, ja que 32.680 euros públics només per redactar el pla, sense cap actuació, només per fer l'anàlisi, la radiografia de la infraestructura verda de la ciutat i alguna proposta futura d'actuació mediambiental, crec són massa diners.

No fa falta ser massa espavilat per fer aquesta anàlisi, només cal passejar i observar amb detall com algunes espècies no són gens adequades per l'entorn on estan plantades, al costat d'altres que, per la manca d'atenció o els anys que tenen, presenten malalties irrecuperables, per no parlar d'aquells altres que per la seua inadequada elecció presenten sovint conflictes per un elevat cost de manteniment.

No sé quin serà el rànquing d'exemplars per espècie, però de no ser aquest, possiblement no està massa lluny. Crec que el plàtan és l'espècie més nombrosa, seguida del lledoner i tal vegada el taronger bord, arbres que en alguns casos presenten a més a més de plantacions inadequades, impedint que a la nit la llum projectada pels fanals arribe a terra, en altres, fins i tot impedeixen el pas dels vianants o donen una estètica gens agradable, cas per exemple dels lledoners del carrer de Sant Roc, que fan de la foscor a la nit la protagonista, les palmeres de l'avinguda del Lledó, tot just enmig de la vorera, els esquifts tarongers dels cantons del carrer de l'alcalde Tàrrega que es reguen quan plou i poc més, i presenten un escocell tan xicotet que els impedeix el seu normal creixement, o els plàtans del passeig de Lledó que després de tanta poda severa i continua estan plens de podridures i infeccions.

Sembla que aquest Pla director de l'arbrat a Castelló era un dels compromisos de l'Acord de Fadrell i que allà pel 2019 la regidora Granero ja va tractar d'impulsar-lo, però poc més que la renovació en alguns llocs del sistema de reg va realitzar-se. Ara, quasi a la fi del període 2019-23 sembla que vol donar-se el tret de partida. Sensació particular... s'ha perdut molt de temps!

Cal pensar i repensar amb encert l'arbrat necessari, útil i bàsic castellonenc en uns moments molt arriscats, amb uns referents clars, cercant per cada carrer l'arbre més idoni i deixant-se de modes o interessos partidistes.

És difícil imaginar un espai urbà sense arbres al carrer, però no només criteris econòmics o estètics han de ser els qui marquen el nou Pla. Es farà aquest amb encert? D'ací a uns anys farem la comprovació i com deia el poeta Martí i Pol "Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la". Cuidem-lo i estimem-lo que és el nostre.