No hi ha negoci sense enemics.

Després de dos-cents quaranta-tres dies, no es notícia la guerra que mantenen directament Ucraïna i Rússia i indirectament la Unió Europa, i els Estats Units d'Amèrica des del moment en què va produir-se la, segons diuen, agressió militar injustificada de Rússia contra Ucraïna.

I és que els 27 països que componen la Unió Europea i els Americans, amb la finalitat de preservar els drets humans i la democràcia entre ells, vetllant els uns per la seguretat del continent, i els altres mirant-nos de reüll, 4 mesos després d'iniciat el conflicte entre russos i ucraïnesos, el 23 de juny del 2022, els dirigents de la UE van concedir a Ucraïna la condició de país candidat a l'adhesió, adoptant-se mesures concretes per recolzar Ucraïna i els països veïns que estan oferint protecció a les persones que fugen de la guerra.

Entre les mesures adoptades cal destacar l'acollida de refugiats, l'ajuda humanitària dins el país, l'ajuda financera per fomentar l'estabilitat i un bon grapat de milions d'euros per sostenir les forces armades amb la finalitat de millorar la capacitat militar d'aquell país i que puga defensar la seua integritat territorial i sobirania.

He llegit en algun lloc que els estats membres de la UE van acordar mobilitzar un total de 2500 milions d'euros del fons europeu de suport a la Pau, per l'equipament militar, armament, per les forces ucranianes. Un fons que se sustenta amb aportacions dels països de la UE, mitjançant un repartiment basat en la Renda nacional bruta.

Això significa, segons diu "El Mundo" hui mateix que a Espanya, li ha tocat ficar 56 milions d'euros per pagar la part proporcional de la nostra contribució a la guerra, el que significa el 0,1% del total. Se suposa que estem parlant de diners "en efectiu" que s'han d'afegir a la bateria antimíssils, els vehicles cuirassats, la munició, els uniformes i la resta de material per fer front a l'hivern que, ha estat enviat directament des del ministeri de defensa.

Uns diners en efectiu que, semblen no ser res al costat del que s'ha publicat ha fet els EUA, país que, en diferència, és el que més assistència militar ha proporcionat a Ucraïna, en termes absoluts, l'equivalent a 25.000 milions d'euros.

Això em fa pensar que aquella guerra, com passa en totes, té els seus costos, però que paral·lelament, amb total seguretat, també aportarà beneficis, i aquest, seran majors com major haja estat la inversió. A la fi, ningú donar res per res i tenir enemics és un negoci.

Els beneficis econòmics proporcionats pel conflicte són variats, tal vegada el del mercat d'armament siga el més cridaner però no l'únic. Els països productors de petroli també ixen guanyant. A més a més, quan la guerra acabe, esperem que prompte, Ucraïna malauradament serà un país destruït i necessitarà finançament per la reconstrucció; de segur que els EUA i altres països de l'OTAN es veuran beneficiats amb el possible deute.

I no perguem de vista que l'orient d'Ucraïna té una de les majors indústries metal·lúrgiques del continent. En conseqüència, la Casa Blanca, que malgrat totes les bones paraules dels seus dirigents, no fa res sense traure profit, busca amb el suport a la guerra obtenir posteriors rèdits en termes d'explotació de recursos.

I nosaltres els espanyols? Diuen que serem els grans beneficiaris en el moment de la reconstrucció per l'aportació de rajola i ceràmica, afegint-se la participació en la reconstrucció i equipament de les instal·lacions nuclears afectades per la guerra. Ho creueu?

A la vista de tot açò, cada dia estic més convençut que tristament les guerres són necessàries, que no hi ha negoci sense enemics. Encara que tots sapiguem que és l'estupidesa més salvatge, i digueu-me negatiu, però a hores d'ara no veig possible que la humanitat avance sense guerres cap a un món més just i s'aconseguisquen permanents jornades de pau, per què? simplement perquè no interessa.