Som valencians, tenim tradicions, no cal importar-les. El torró de gat.

Hi ha certes èpoques a l'any en què les circumstàncies que envolten aquelles dates, aquells moments, fan que hi haga accions o elements gastronòmics que, en altres dies en cas de desenvolupar-se passen totalment desapercebudes o, simplement, no es fan, cas per exemple dels bunyols per Sant Josep, les primes per Sant Fèlix o els rotllos per Sant Antoni.

Tal vegada una d'aquestes èpoques, unes de les dates més assenyalades siguen aquelles a les que ara ens acostem, Tot Sants i el dia d'ànimes. Encara que és ben cert que des de fa uns anys hem importat alguns costums gastronòmics d'altres països, cas dels pastissos de carabassa típics dels anglosaxons, de les "soul cakes" dels irlandesos, conegudes com a galetes de l'ànima o simplement de mantega, o les típiques pomes banyades amb caramel, molt populars en aquestes dates als EUA i tradicionals llepolies "de fira" a casa nostra, també ho és de cert que, a la nostra terra, als nostres pobles, a les nostres cases, és tradicional celebrar aquests dies amb llaminadures, dolços i altres "delicatessen".

Però, al costat d'alguns productes ben nostres que amb el pas del temps continuen, els darrers dies de l'octubre i primers de novembre, tenint el seu protagonisme, cas dels bunyols, dels panellets de pinyons o dels "ossets de Sant", en homenatge als difunts, existeixen altres productes que, havent estat típics en aquests dies en altres temps, malauradament avui quasi ningú se'n recorda d'ells, cas per exemple de "l'arrop amb talladetes" o aquell altre que hi vull fer protagonista: "el torró de gat".

De segur que molts dels que açò llegiu us haureu quedat bocabadats en sentir tan sols el nom, a no ser que tingueu relació més o menys directa amb els municipis com Orpesa o Cullera, pobles on encara per Tot Sants és costum consumir aquest producte, encara que elaborat amb ingredients diferents.

Torró de gat, un torró, un dolç àrab, però que poc té a veure amb allò que mengem a Nadal, molt més senzill i barat. En el cas d'Orpesa estem parlant d'un producte elaborat amb sucre caramel·litzat mesclat amb ametles senceres posades damunt una neula, i que també és conegut com a guirlatxe, que crec ve del francés «grillage», que vol dir torrat.

Per recordar i difondre l'elaboració d'aquest producte molt conegut entre la gent més gran, però oblidat entre el jovent, en aquests dies, l'ajuntament i les escoles organitzen la festa del torró de gat amb actes dirigits a un públic familiar i on es pot degustar aquest producte.

També a Cullera, a la Ribera Baixa, anomenen torró de gat a allò que nosaltres diem "mongetes dolces", grans de dacsa fregits que esclaten quan arriben a la temperatura corresponent, i que en altres llocs són conegudes com a crispetes, bufes, esclafitons, clotxes, borles, flors, cotufes, o fins i tot palometes.

És ben sabut que el panís es cull als nostres pobles des de finals de setembre fins a les darreries d'octubre, per tant, ara és el moment de menjar-lo i una manera de fer-ho és en forma de llepolia, fent-lo esclatar dins el perolet. És veritat que si al perol amb oli li afegim juntament amb els grans de dacsa un braçalet de sal, les mongetes esclatades seran salades; si, en canvi, li afegim sucre i mel i una vegada esclatades i abans que es refreden les estrenyem unes contra les altres formant un sol cos, aleshores tindrem el torró de gat de Cullera.

Per cert, m’he assabentat que un poc més al sud, per Alcoi i voltants, existeix una tradició que compagina les dues versions del torró de gat i que anomenen “torró de novia”, adjuntant el panís esclatat, l’ametla i la mel o sucre, conformant un rosco. El seu nom sembla provenir del fet que aquesta llepolia es regalava el dia de la boda a la novia en forma de corona.

Siga amb ametlles i sucre, o siga amb "panís petador" i mel, que és com s'anomenen les mongetes dolces als pobles del Maestrat, el torró de gat o el de “novia” ha estat i tenim l'obligació de fer tot el que puguem perquè mai deixe de ser, una tradició per Tot Sants a casa nostra, no ens cal importar-les de fora.