Dels nens, d'Almalafa, Periurbà...?

En els dotze anys transcorreguts des de l'aprovació del pla general l'any 2000 fins a la seua anul·lació definitiva després del recurs de cassació per part del Tribunal Suprem, a la ciutat de Castelló hi va haver una transformació sense precedents, desenvolupant-se urbanísticament un gran nombre de zones, executant-se grans infraestructures i construint-se equipaments públics que, en bona part, van derivar de la planificació global continguda en aquest Pla General.

Conseqüències directes de l'anul·lació també van ser importants les paralitzacions, cas del PAI Censal III, que preveia una borsa de 1.269 habitatges, l'eternitzat Parc Castelló o el polígon logístic del Consell gestat molt a prop del Serrallo. A més d'aquests projectes urbanístics de gran importància, també es va veure paralitzat l'inicialment batejat com a "parc dels nens", que seria el parc urbà més gran de Castelló, un terreny de 125.000 metres quadrats situat al costat de la ronda est, entre el Palau de la Festa i el Centre de Salut Ferran el Catòlic, projectat per l'exalcalde Gimeno allà el 1993 amb un pressupost d'execució de 18,5 milions d'euros.

La seua història més recent es remunta a ja fa més de dotze anys, en concret el novembre del 2010, quan sent alcalde el senyor Fabra, es va anunciar per part del PP governant, l'inici del procés de disseny del jardí, sense ni tan sols disposar dels terrenys, justificant la seua imminent adquisició mitjançant el sistema de permuta, que mai no va arribar a realitzar-se.

Dos anys després del canvi de govern del 2015, allà pel mes de novembre del 2017, el nou regidor d'urbanisme, el senyor Simó va presentar, dins del nou pla que elaborava el nou equip, els detalls pel que feia al disseny de la Zona Verda de la Ciutat, reprenent entre d'altres el projecte del nou parc, ara amb un nom diferent, Parc d'Almalafa; va acabar la legislatura i el parc, per un problema econòmic, tampoc no va ser realitat.

A la campanya municipal del PSOE del 2019  el projecte tornava a ser prioritari, manifestant que ja es disposava de les eines per aconseguir els terrenys i poder fer realitat el parc. Van tornar a rebre la confiança dels veïns  i van tornar a governar;  el desembre del 2022 un nou Pla d'Ordenació de la Ciutat va ser realitat. Era el moment d'iniciar els contactes amb els propietaris del sòl i plantejar les diferents possibilitats; cessió anticipada de les parcel·les, compra directa,  expropiació..., però, tot i haver-se fet pública la disponibilitat de 7,4 milions d'euros, primer va acabar la legislatura que les converses van arribar a bon port.

I la història continua... Just ahir l'alcaldessa, senyora Carrasco, va manifestar que l'actual equip de govern municipal té la intenció que aquesta zona, efectivament, aculla un parc, un gran pulmó verd per a la ciutat de Castelló. Als mateixos solars on tant el PP, amb Alberto Fabra i Alfonso Bataller al capdavant, com el tripartit dels últims vuit anys presidit per la socialista Amparo Marco tenien la intenció de construir el parc, considerant-ho un objectiu prioritari per a la Ciutat.

Sembla que el nou regidor d'urbanisme, el senyor Toledo i els tècnics de l'àrea han représ les converses amb els propietaris dels 37 solars a unir a l'únic solar que actualment és municipal, projecte que des del mateix govern s'han afanyat a informar que, ara sí,  es farà realitat en el menor espai de temps possible.

I després de més de gairebé vint anys "de sainet", ens preguntem, quant de temps és el menor possible? Uns mesos? Uns pocs anys? El mateix equip de govern anuncia que possiblement podrà ser realitat durant la legislatura vinent, és a dir, mai abans del 2027 i amb l'horitzó final el 2031.

S'ompli la boca al senyor Toledo quan afirma que el parc, que serà el més gran de Castelló, atraurà el veïnat per poder-ne gaudir. Quin veïnat, senyor Toledo? Els fills dels nostres fills?, ja que, de moment, l'únic que vostés sembla tenen clar com a equip de govern és que, cal desenvolupar un lloc verd d'esbarjo, però encara s'ha d'estudiar quin tipus de parc serà...

Volen vostès que seguim somiant impossibles? Menys anuncis i més realitats, en aquests moments, veure i creure sobrepassen tota facticitat objectivable del que és des de fa massa anys i governs la crua realitat, només som imatge del que veiem...