Vint, vint, vint...

 

Va ser al mes de maig quan la figura de Tombatossals va eixir al carrer i mostrar-se als veïns. El colós de ferro d'una alçada de més de 20 metres i un pes de 20 tones, una estructura treballada a cop de martell, un veritable gegant que, sostenint una pedra, aixeca els braços sobre el cap; una particular visió de l'artista, va ser col·locada a l'encreuament entre l'avinguda de Lledó i el carrer Rosa Maria Molas, havent d'esperar uns mesos per ser inaugurada, en concret el 27 de setembre del 2003, tot just hui fa vint anys.

Des d'aquell moment, la considerada escultura en ferro més alta d'Europa, que per la seua mida permet que els vianants passen per sota les cames, s'ha convertit en un veí més de la ciutat i, des de la seua talaia, des dels seus vint metres d'alçària, un altre vint, ha contemplat els canvis que la ciutat i la mateixa avinguda han sofert en aquests anys.

Una escultura a la qual van seguir-la unes altres tot i que d'un mida menor. Arrancapins va ser la segona emplaçada al carrer Carlos Fabra Andrés, i amb un pes de tres tones i unes dimensions de quatre metres d'alçada per tres d'amplada, Bufanúvols va unir-se a l'encara a hores d'ara, vint anys després, no acabat conjunt, restant els bons de Tragapinyols i Cagueme per ocupar un lloc entre els seus companys. Tindrà continuïtat algun dia el projecte? S'acabarà? Només el temps ens ho dirà...

Però tornem a la història lligada a la primera figura, la del gegant, de l'heroi. Va ser l'any 2016, i en concret el dissabte 27 de febrer, dissabte del Pregó, quan per iniciativa de la colla "La Canalla" i amb el suport de la Federació de Colles,

per primera vegada va donar-se especial protagonisme a la figura, imposant-se-li un gran mocador de color verd, insígnia de la setmana festera. Tombatossals s'acostava encara una mica més al poble.

I només uns pocs anys després, el juliol del 2020, novament i en aquesta ocasió amb motiu del desitjat possible ascens de l'equip de futbol de la ciutat a la segona divisió, en aquest cas impulsat per la Federació de Penyes, Fedpecas, va vestir l'estàtua amb una capa albinegra, repetint-se, el 2022, ara amb motiu de l'any del centenari de la fundació del CD Castelló, amb la col·locació d'una bufanda de grans dimensions, amb dotze metres de longitud, unint-se dos símbols de la ciutat, l'estàtua i el club de futbol.

Vint d'anys han estat prou per a fer d'aquesta estàtua un símbol modern de la ciutat, a l'alçada del Fadrí, del rellotge de la Porta del Sol o de l'estàtua del rei Jaume I a l'avinguda del seu nom. Tot un encert dels amics "Barbuts" i de l'ajuntament i l'equip de govern amb José Luís Gimeno al capdavant que va saber recollir el guant i acceptar el repte, i com no, de l'artista creador, del mestre Zapata.

Per tot el que ha significat per la cultura i la tradició la figura del gegant i per tot el que suposa l'obra escultòrica per la ciutat, el passat 17 de març, la mateixa colla impulsora de la creació de la figura, va concedir-li la seua màxima distinció, "el volaoret d'or", plasmat en un símbol de dos metres d'alçada i de llautó obra del mateix Melcior Zapata, i col·locat als peus del gegant de Castelló. Un voladoret que quedarà per sempre en aquest lloc com a homenatge a aquest personatge mitològic de la ciutat, a les persones defensores de la nostra cultura i de les festes.

Com diu el tango, però sense nostàlgia, vint anys no són res en la història d'un poble, a la nostra història, però la figura gegantina de Zapata, en les seues vint tones i els seus vint metres, en aquests vint anys s'ha convertit en tot un símbol per la ciutat i roman capdavantera de la generació actual com a homenatge a la generació anterior i disposada a mantenir-se per molts més envers el futur. Alegrem-nos!