La ciutat

La ciutat

divendres, 22 de setembre del 2023

La llengua: Voulgaris i Schreuder.

Quan Vicente Montesinos allà pel juliol del 2022 va decidir finalment vendre la seua majoria accionarial del Club Esportiu Castelló, ho va fer a una persona totalment desconeguda en qualsevol àmbit de la ciutat. Es tractava d'Haralabos Voulgaris un empresari grec-canadenc que, després de fer fortuna en el món de la NBA amb apostes professionals i treballant amb els Dallas de Texas, va apostar pel Castelló invertint 2,5 milions d'euros.

Amb el repte de reflotar el club el senyor Voulgaris està demostrant, en aquest poc més d'un any al capdavant de l'entitat, ser un president únic i peculiar, realitzant un profund canvi en l'estructura del club, començant pels màxims responsables de la direcció, amb la intenció inicial de retornar en un termini de sis anys el club a primera divisió.

Canvis que van començar a fer-se realitat el juny passat amb la incorporació de l'exfutbolista neerlandès Dick Schreuder com a entrenador, avalat per l'èxit d'haver portat a l'equip PEC Zwolle a l'Eredivisie, la divisió d'honor dels Països Baixos.


Si Voulgaris va ser en el seu moment un gran desconegut per l'aficionat castellonenc, més encara ho era la figura del nou entrenador el senyor Schreuder.
Tanmateix, les declaracions d'un, el president, i de l'altre, l'entrenador, van ser des de l'inici esperançadores, ja que el president afirmava de l'entrenador que el seu estil de jugar era agressiu, ofensiu i intel·ligent, alineat amb l'estil que el mandatari vol que tinga l'equip, mentre que l'entrenador declarava estar molt il·lusionat amb el projecte i agraït a la confiança del president.

I així, amb aquestes premisses, va començar la lliga. Fins al dia d'avui, 4 jornades disputades i un inici més que esperançador, tres victòries i un empat, 10 punts de 12 possibles i líder en solitari de la competició.

No obstant això, implantar en l'equip, en els jugadors, d'una banda, i, connectar amb els mitjans de comunicació i l'afició per l'altra, no és tan sols una qüestió física, mental i de resultats, que també; va una mica més lluny i requereix una fluïdesa en la comunicació, element que, malauradament a hores d'ara, després d'un any en el cas del president i uns quants mesos en el cas de l'entrenador, no es produeix, ja que, ni un, ni l'altre, es defenen en la llengua dels jugadors, aficionats, premsa i altres mitjans, siga el castellà o el valencià.


Aquest, pot arribar a ser un hàndicap, un mur de separació, i fins i tot de malentesos.
A hores d'ara no sabem quina és la intenció del senyor Voulgaris, que en totes les rodes de premsa efectuades fins ara, ha hagut d'emprar el servei de traducció.

Un cas diferent trobem en l'entrenador, és veritat que l'home no parla cap de les nostres dues llengües oficials, que fins aquest moment en totes les seues comparecences, també ha necessitat la traducció, però, tal vegada per haver de necessitar aconseguir una major fluïdesa en la relació amb els jugadors, no només als moments dels partits, si més no també en els entrenaments diaris, acaba de fer pública la seua predisposició a iniciar la setmana vinent les classes per aprendre castellà, justificant no haver-ho fet abans en el fet que a l'estiu les acadèmies d'idioma de la ciutat romanien tancades.

Serà així o no, tant es val, el fet és que hi ha una bona predisposició de la qual no hem de dubtar. La llàstima és que el senyor Schreuder no s'haja decantat a l'hora de prioritzar els seus esforços per la llengua del poble, d'una gran part dels aficionats, el valencià. Haguera estat , emprant termes futbolístics, "un gol per tot l'escaire".


Ara, a la vista de les declaracions de l'entrenador, seria un bon moment per què el president, també "pujara al carro"
, fera l'esforç d'aprendre i sorprendre, periodistes i aficionats, en properes declaracions, fetes en castellà o millor encara en valencià, demostrant que no tan sols vol un equip de primera, si més no que, ell mateix, vol ser part d'aquesta ciutat que tots ja considerem de primera, integrant-se culturalment aprenent la nostra llengua.

L'esforç que haurien de fer tant l'un com l'altre no és vanadí, però les nostres llengües no poden ser ignorades per aquells que volen integrar-se en la nostra societat; aprendre la llengua local és molt important pels aficionats, ja que ho veurem com un signe d'esforç, interés, respecte i perseverança.

Senyor president, senyor entrenador parlar les nostres llengües va molt més enllà de la simple comunicació. Gràcies de bestreta senyor Schreuder, esperem poder veure prompte els seus avanços.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada