50 anys d'un fet i 5 d'un altre...

No vaig arribar a conéixer-lo personalment, però m'haguera agradat. Mantinc una estreta amistat des de fa un bon grapat d'anys amb els seus nebots i nebodes, i he llegit molt sobre la seua extensa i llarga vida, he gaudit de la contemplació de moltes de les seues obres, pintures, dibuixos i calcografies. Sempre m'ha fascinat la seua vida, des dels seus humils orígens de "llauradoret" del Raval que dibuixava a les parets de l'alqueria, amb les referències familiars del treball en l'agricultura i les fonts contextuals de la geografia castellonenca, fins a l'èxit nacional i internacional aconseguit no només amb els seus quadres únics del cel, la mar, els xiquets o el pinar de Castelló, si més no també pels seus descobriments en els barrancs de la Gasulla i la Valltorta; sí, parle de Joan Baptista Porcar Ripollés.

Fill predilecte de Castelló des de l'any 1952 i que va faltar tal dia com ahir, tres d'octubre de 1974, tot just fa ara 50 anys. Un home que al llarg dels seus 85 anys de vida va anar renovant el seu llenguatge artístic i que culmina amb el seu autoretrat realitzat assegut al seu jardí de "l'hort de Victorino", només unes setmanes abans de la seua defunció.

No sóc pintor ni arqueòleg, però m'agrada escriure, i de la mateixa manera que admire la plasmació subjectiva que el pintor Porcar fa de la naturalesa, amb una estètica moltes vegades expressionista, no vaig dubtar gens ni mica, en gastar la seua figura, fent-lo protagonista indirecte de la meua primera i única novel·la editada l'any 2019 "Eduard Macameu, temps de postguerra", una història de lluita, amor i amistat que, movent-se entre la realitat i la ficció de la societat agrícola castellonenca del segle passat, recrea la fictícia amistat entre el personatge real, Porcar, en la seua faceta d'arqueòleg, pintor i enamorat de la seua terra, i el literari, Eduard, en un temps de pors i de fams, de misèries, de solidaritats, d'il·lusions i d'esperances.

Ara, 5 anys després de veure la llum aquella novel·la, Porcar torna a la meua memòria, torna al record, ja que, hui mateix, la Regidoria de Cultura del nostre ajuntament en col·laboració de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i la Diputació Provincial de Castelló, presenten, en un acte públic, al cor de la ciutat, les activitats programades del que ha estat considerat "l'Any Porcar".

Unes dades i uns actes que es desenvoluparan a partir de hui, per rendir homenatge a aquell fill predilecte amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de la seua trajectòria i l'obra i que inicialment comptara amb dues accions ja programades.

La de hui, un videomapping, un espectacle que combinant imatge i so, projectat en "diferents passes", sobre la façana de l'ajuntament, que busca captar l'essència i l'esperit de l'artista, les seues textures, colors, llums i atmosferes, recordant els seus paisatges i el seu amor i fascinació pel seu estimat Castelló, al que seguiran diferents exposicions, tallers, visites, conferències i itineraris; una completa programació que si us ve de gust podeu consultar punxant en aquest enllaç ANY PORCAR/

No, la meua novel·leta, fàcil de llegir, dedicada a aquells castellonencs, anònims o no, que amb encerts i mancances i per damunt de tot amb la manera de viure i estimar van saber escollir el seu camí, en uns temps difícils, no formarà part oficial de cap moment de "l'Any Porcar", però si voleu llegir el centenar de pàgines de la mateixa podeu dirigir-vos a qualsevol llibreria, o directament a Unària edicions que amb molt de gust us la facilitaran.

La vida, l'art i l'ànima de Porcar, ha estat per mi model de vida i font d'inspiració. Espere que tot allò que està ara programat, faça recordar als castellonencs la seua figura, i com la seua figura va passar a formar part de la identitat de la ciutat, contribuint també, com pocs, al coneixement d'aquesta terra.

I cal fer-ho començant per a donar al programa, als diferents actes, la difusió i projecció que es mereixen. En cas de ser així, jo seré dels primers a aplaudir aquest encert.