No anem bé...

Com faig molts dies, aquest matí he dedicat una estona a assabentar-me del que passa al món i més en concret ací a casa nostra, al meu estimat Castelló; ho he fet d'una manera senzilla i fàcil, fullejant el diari local del diumenge. I què voleu que us diga? La frase amb la qual encapçale aquesta reflexió és la conclusió primera que he tret, no, no anem bé; a Castelló alguna cosa no estem fent bé.

Un primer titular m'ha cridat l'atenció: "El mercado rústico no arranca". És ben cert que hem estat per molts anys un poble fonamentalment agrícola, que moltes famílies han tirat endavant gràcies a la rendibilitat que la terra donava, però des de fa uns anys, la terra, l'agricultura, está en franca decadència i, vet per on, la periodista hui demostrava que la compravenda d'horts al terme municipal continua estancada davant el poc atractiu respecte a la rendibilitat, i les vendes de terrenys agrícoles cada dia que passa són més escasses.

Si li afegim l'escassa comercialització dels productes i els preus baixos que, en molts casos, no arriben per cobrir despeses, tindrem l'explicació per entendre la manca de relleu generacional al camp i el constant i continu abandonament per inactivitat dels terrenys de conreu. Cal canviar la dinàmica actual si no volem que el paisatge del terme municipal en poc de temps quede desèrtic. No, no anem bé, tenim un problema.

En aquestes reflexions estava quan, en passar pàgina, un nou titular em colpeja "Castellón suspende en reciclaje" i és que sembla, per les dades obtingudes, que la senzilla pràctica de separar els residus i tirar-los al contenidor corresponent, resulta una pràctica minoritària i que, la majoria dels veïns, tira la brossa mesclada.

Els càlculs demostren que dels més de 370 quilos de brossa que, de mitjana a l'any fem els castellonencs, només el 10% té una recollida selectiva. Tot i que en els darrers anys aquesta xifra sortosament ha anat en augment, tal vegada per una major conscienciació i l'augment de la xarxa de contenidors, separar la brossa en origen i depositar-la als llocs adients, encara a Castelló suposa tot un repte, un escàs 10% de recollida selectiva ve a demostrar que, tampoc en aquest apartat anem bé.

Dues notícies de hui que, constatant fets, em fan concloure en la necessitat urgent de replantejar-nos tota la nostra manera de viure. La situació del camp no està gens clara i la crispació agrícola cada dia és major, la del reciclatge selectiu tampoc. Cal pensar en un futur no llunyà, ja que sense pensar en futur no hi ha cap rumb. Així no anem bé; entenc que redreçar tot això és molt difícil, però cal posar esperança i accions reals.

Idees? Ací en van algunes... simplificació real i l'eliminació de la burocràcia en la política agrària comuna, adaptació de la reforma laboral a les necessitats del camp, que es tinga en compte el paper de l'agricultura com a part essencial en la conservació del medi ambient, necessitat d'ajudes directes per la reducció de la producció i de la rendibilitat de les terres..., i en el cas del reciclatge i la sostenibilitat, aplicació de percentatges de descompte en la factura de la brossa, recollida separada porta a porta o incentius pel retorn d'envasos...

No totes són accions o tasques que corresponen a la municipalitat, però no oblidem que és des de la municipalitat i sobretot des del govern local, des d'on cal fer força per a aconseguir impulsar la millora del mercat rústic i que els castellonencs aprovem en matèria de reciclatge.

Accions com aquestes i moltes altres, tal vegada no arriben mai a ajudar massa a guanyar eleccions, però, estic segur que, a la llarga, la manca de fets concrets en defensa del territori i la poca implicació en la recol·lecció i eliminació de residus de manera eficient, poden ajudar l'equip de govern a perdre-les.