Som de vergonya...

Perdó, volia dir "somos de la tierra" , títol que hauria estat més que encertat, per la poca presència de la música valenciana als minifestivals que amb el nom oficial de "som de la terreta", i presentats des de la Generalitat com uns dels grans actes descentralitzats de la celebració del 9 d'Octubre, van celebrar-se de manera simultània la vesprada-nit d'ahir a Alacant, València i Vila-real.

Però si em reafirme amb el títol que encapçale aquest escrit per referir-me a aquests minifestivals, ho és per altres raons tant o més importants com la poca presència als escenaris de la música valenciana, com la ubicació, l'organització i el cost econòmic.

El primer que em crida l'atenció i res tinc contra els veïns i poble de Vila-real ha estat l'elecció que des de la Generalitat s'ha fet dels llocs per celebrar els concerts. Per allò de "no fer-se tot a València", el port de la ciutat d'Alacant i la Ciutat de les Arts de València, han estat els espais emblemàtics triats a les dues capitals, i el tercer? No al recinte firal de la ciutat de Castelló com podia esperar-se seguint la mateixa lògica, sinó al parc de "la mayorazga" del veí poble de Vila-real, un espai ideal per celebrar grans esdeveniments i que anit va reunir unes 9.000 persones. El motiu de la tria del poble en lloc de la capital?, ves a saber, però, pensa malament i encertaràs, de segur de caràcter polític.

També resulta curiós fixar-se en l'organització. Aquesta va ser encarregada a una iniciativa privada, sense publicitat ni licitació, la promotora "The Music Republic" a través de l'empresa Iron Stage SL, que si bé està avalada per diferents èxits en el festival de les Arts, el FIB o el Vinya Rock, com era d'esperar per conformar els programes, va contractar a artistes que formen part de la seua plantilla i discogràfica, a la vegada que, com no cobrava entrada, ja que els beneficis de les entrades a dos euros, segons contracte havien d'anar a parar a alguna associació benèfica, no va permetre l'entrada als recintes de menjar ni beguda, garantint-se una forta recaptació complementària per la gestió de les barres.

I que dir del cost econòmic de la moguda? S'ha publicat que la promotora triada ha rebut una subvenció fins ara inèdita en el concepte festiu valencià, una dotació extraordinària de 4 milions d'euros, el doble de la inversió de la Generalitat en música per tot un any i tres vegades més que la inversió pel Circuit Cultural Valencià, el programa de circulació d'espectacles d'arts escèniques, musicals i audiovisuals entre els municipis de la Comunitat Valenciana, organitzat per l'IVC en col·laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per a la qual cosa el Consell va haver de fer una modificació de crèdit en el seu pressupost.

Em sembla molt bé que la Generalitat vulga, mitjançant un festival dirigit a tota classe de públic, posar en valor la diversitat cultural i musical de la nostra terra, però pense que haguera estat millor fer-ho a les tres capitals o als pobles, però no mesclar capitals i poble, enlairant uns territoris en detriment d'un altre, amb licitació pública i transparent i amb predomini de la música en la nostra llengua oficial.

De vergonya l'escassa presència d'artistes valencians, quatre de vint-i-una formacions, no arriba al 20% de les bandes; i de cantants en valencià, només tres porten repertori en aquesta llengua, situació ridícula quan el motiu central ha estat commemorar el Nou d'Octubre, pretenent-se entre altres objectius, fer valdre la diversitat cultural i musical de la Comunitat Valenciana,

Voleu suposar que s'ha aconseguit amb aquestes accions de la vesprada d'ahir combinar a més de cultura i entreteniment, unió, diversió, transparència i germanor? Senyor Mazón, sincerament, crec que hem perdut una gran oportunitat per reivindicar i promocionar la cultura i la llengua del País Valencià en un esdeveniment que es fa coincidir amb la festivitat històrica més important del nostre poble.