El riu.

Observant la descripció, les impactants imatges o sentint els esquinçadors documents sonors de l'enorme desgràcia que està ocorrent als pobles de l'horta sud de València, a la vegada que em solidaritze i mostre el meu condol per les víctimes, no puc deixar de pensar en la sort, la immensa sort, que hem tingut a Castelló; perquè, aquesta DANA, com una malèfica loteria, haguera pogut, només amb una xicoteta variació de les condicions meteorològiques, "caure'ns" al damunt i, a hores d'ara, estar parlant d'una situació semblant al nostre estimat Castelló.

Perquè no ens oblidem, la nostra com la del voltant de València, també és "una Plana" on també conflueixen rieres i barrancs que amb origen oest, busquen eixida a la mar per l'est i que, per allò del "mai passa res" han estat massa vegades canalitzades, obstruïdes, urbanitzades, desviades o minimitzades, oblidant-nos que, l'aigua, sobretot quan ve de trompada, no respecta res i busca l'eixida natural cap a la mar.

No vull dir que les actuacions que al llarg dels darrers anys s'han fet principalment sobre el barranc de Fraga, des de l'Estepar fins a la mar, o les més recents de canalització del del Sol al seu pas per la barriada de Sant Agustí i Sant Marc, no siguen efectives, no ho sé, i més val que mai hàgem de comprovar-ho, però, les imatges de troncs i canyes taponant i emportant-se els ponts, omplint de restes de vegetació procedent dels barrancs, els carres i avingudes de Paiporta, Picanya, Xest o Riba-roja, deixant palesa una clara manca de neteja, em fa pensar en la situació actual del riu sec al seu pas per la ciutat i, sobretot, al seu pas per l'horta, Ramell, la Brunella, la Fileta o la Mota, fins a arribar a la mar.

Supose que les obres que van fer-se fa ara una vintena d'anys consistents en la canalització i cobriment del riu hauran de ser suficients per a assumir els cabals extraordinaris d'una hipotètica d'avinguda, no tinc per què dubtar-ho, però el que sí que em genera dubtes i molts, és la visió de com està la llera del riu, abans i sobretot, després del tram soterrat.

S'ha fet públic en més d'una ocasió que, tant els murs dels dos marges del riu com els diferents ponts que el travessen en el seu tram final, necessiten actuacions per millorar la seua capacitat, obres que suposen projectes i col·laboracions imminents entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, d'una banda, i, l'ajuntament per l'altra, intencions que en massa ocasions queden només en paraules, mentre el problema del desguàs ràpid, en cas de força major, en cas d'avinguda o tromba d'aigua, es veu a simple vista, pot ser major cada dia que passa degut fonamentalment a la manca de neteja de la llera.

No només espècies de flora invasora, canyars, arbustos i arbres de gran potencial colonitzador s'estenen pel llit del riu, per manca de manteniment, conservació i adequació per a tot el tram, si més no, també la gran quantitat d'arbrat mort o sec i de deixalles dificultarien la regularització superficial del llit en cas de forta avinguda.

Una cosa és la vegetació de ribera, que es planten arbres al costat del riu, i una altra cosa és que les canyes cresquen a l'interior formant un mur que reduïsca de manera important el possible cabal circulant d'aigua.

La manca de neteja del llit del riu sec agreuja el perill d'incendi a l'estiu i d'inundacions a la tardor. El canvi climàtic, malauradament, està provocant que les crescudes de rius i barrancs es repetisquen cada cop amb més freqüència. En aquesta ocasió "ens hem salvat", però, i la propera?

Ara és el moment, cal dir-ho i fer-ho ben fort, si no volem problemes majors cal lluitar per aconseguir l'objectiu de mantenir la capacitat de desguàs del riu, amb una necessària ampliació de ponts, sobretot els més arrimats a la seua desembocadura i un control i eliminació d'arbrat i vegetació en general. En cas de no fer-ho ja, després serà tard i tot seran lamentacions...