Carabassa a la cassola, a la farmaciola i a la lectura!

Les previsions meteorològiques dels pròxims dies indiquen un canvi de temps i l’entrada definitiva a les temperatures pròpies de la tardor, temps de fulles de colors, de castanyes, moniatos i carabasses; aquestes últimes formen part del grup dels vegetals anomenats dolços, i són un dels fruits més espectaculars de la terra per la seua gran varietat i vistositat; poden variar de color, de textura i de forma, n’hi ha de rodones i d’allargades, de petites i de grosses...

Les mides exuberants i la possibilitat d'emmagatzemar-les durant molt temps, van fer que a Castelló, durant molts anys, foren una de les principals fonts d’alimentació a la tardor i l’hivern, ja que per les propietats de la seua corfa, dura i resistent, permeten menjar-ne fins a la primavera i més.

A banda de ser un aliment rehidratant, ric en fibra, vitamines i minerals, és antiinflamatori, regula el sucre en sang i ajuda a combatre les malalties respiratòries.

El problema que tenen per a nosaltres és on les guardem perquè ocupen molt espai, resultant convenient de conservar-les en un lloc fresc i fàcil de vigilar; per això a Castelló, fins no fa massa anys, se’n solien veure moltes als terrats i sobretot als balcons de les cases dels llauradors.

Boniques carabasses aquelles, totes, tant les grans, que junt amb les creïlles i moniatos evitaven molts badalls, com les menudetes i allargades que, convenientment seques, servien per a guardar el vi, l'oli o l'aigua; perquè el costum actual, lligat al Halloween, de foradar i tallar una carabassa en forma de cara per convertir-la en un fanal, d’origen en el folklore irlandés del segle XVIII, res té a veure amb la nostra tradició: “A Castelló, carabasses al balcó”.

Una frase que identificava molt el caràcter agrari de la ciutat de fa una mica menys d'un segle, i que un bon i recordat amic, Antoni Rodrigo Valls, Toni de Cuc, va emprar com a títol d’un dels seus llibres costumistes, editat l’any 1995; amb una elegant prosa, un graciós castissisme i un afectuós amor per la terra, ens transporta des de la infància a la vellesa, des de la ironia a la tendresa, amb l’amplitud de significats i usos del mot carabassa…

Arròs al forn amb carabassa, llesqueta de carabassat, al corral de ma tia sabonera hi havia una carabassera…, a la marjal a regar amb el carabassí, carabasseta de Paulí…, que m’has donat per als queixals?: carabasseta de cascall! I, en parlar de carabassa, ja ho sabeu “ni poca, ni massa”.

I com deia abans la carabassa a Castelló no només ha estat aliment en temps d’escassesa, font de nutrients i calories. En els últims anys la carabassa ha estat incorporada pels nous gurus de la cuina a suggeridors plats en què aporta el seu sabor suau i vellutat i el seu vistós colorit, si més no, també va estar durant molts anys, sense realment saber-ho, un gran producte farmacològic, des de la vitamina “A” afavoridora del sistema immunitari fins a l’afavoriment i millora de la capacitat visual per l’acció de dos potents antioxidants que formen part del betacaroté, passant pel seu alt contingut en potassi que regula la pressió arterial o la fibra que ajuda a controlar el sucre a la sang i a mantenir un microbioma saludable.

És una hortalissa que ens ensenya a compartir, a guardar per tenir què menjar més endavant; a la cuina és versàtil a més no poder i amb les seues propietats infinites és una autèntica joieta per la nostra salut. Si li afegim que a Castelló és tot un símbol literari, digueu-me vosaltres ara si no us sembla meravellosa la carabassa.

Estic molt content de plantar-ne, collir-ne, i emprar-ne; estic molt satisfet d’aquest temps màgic de carabasses en el que, fins i tot si alguna passada de maduresa se’m podreix, dipositada al cub de compostatge, es descompon i serveis de nutrients per al compost.

Les possibilitats són moltes i no cal parlar només de les carabasses quan ens referim al carruatge que va fer servir la ventafocs, al Halloween, als suspensos en els exàmens o al rebuig d'un pretendent/a que, tal vegada, us va enviar amb caixes destemperades quan vàreu confessar el vostre amor etern cap a ell o ella. Seguiu el meu consell castellonenc, a la cassola, la farmaciola i la lecturai, de segur, que la carabassa us enamorarà.