De mercats…

Estareu d’acord amb mi que un mercat, vist amb la mentalitat del segle XXI, és més que un lloc on anar a fer la compra, és un espai veïnal de convivència i lloc de trobada; per això, la reforma del mercat central de Castelló, ubicat des del 1949 al cor de la ciutat, a tocar de la plaça Major, va ser una de les promeses del partit popular, signades sota notari, fetes en les darreres eleccions; un compromís adquirit amb la ciutat i els ciutadans.

Dos anys van haver de transcórrer de govern PP+VOX   fins que el maig passat l'alcaldessa i els regidors d'Urbanisme i de Comerç, presentaren l’expedient de les obres i, ara, 4 mesos després, s’anuncia que, en assemblea, els venedors, han recolzat el projecte de forma majoritària.

Un nou pas que no serà encara el definitiu, el que marque l’inici de les obres, ja que s’anuncia que aquelles no començaran fins al gener vinent, amb un termini d’execució de 16 mesos, vet per on, acabaran a les portes d’una nova cita electoral municipal, maig de 2027; quina casualitat no? Però aixó és un altre tema...

Sembla que la reforma, donarà pas a un mercat més modern i amb capacitat per a llocs gastronòmics, a una terrassa en la plaça Major, així com a una altra en la part superior de la pescateria per a ús general, a la vegada que dotarà de major profunditat les diferents parades, passant de ser un mercat clàssic, com la Boqueria de Barcelona o el Central de València, a un mercat gastronòmic, que són els que ara estan de moda, cas del de Colon a València o santa Caterina a Barcelona.

El mercat central de Castelló vol ser molt més que un lloc on continuar venent productes d’alimentació i amb petits bars on se continuen preparant tapes, racions o plants senzills elaborats fins i tot amb ingredients comprats a la mateixa zona de restauració. Un espai de fusió entre tradició i modernitat. Pero atenció...

No fa encara un any, el passat mes de gener, va inaugurar-se, amb els mateixos protagonistes de la presentació de la reforma del central, la rehabilitació i remodelació del mercat de sant Antoni, un mercat de barri, on a l’oferta comercial de fruites i verdures, peix o pernils i embotits, s’afegien com a novetats la venda de menjar preparats i una zona central de degustació, amb tauletes per facilitar el consum directe.

En honor de la veritat cal dir que en general, el resultat d'aquella remodelació va agradar molt, i tant els comerciants com els clients valoren que la reforma va aportar un “rentat de cara” a l'edifici, destacant sobretot la sensació d’amplitud aconseguida.

Tanmateix, tenim un perill, canviar l’aspecte de vegades fa que també canvie la clientela. Voler mantenir l’essència del mercat tradicional, però al gust actual, pot portar a l’èxit i fins i tot atraure turistes, convertint l’espai en un lloc dels més visitats de la ciutat, però, a la vegada, el fet que darrere de cada parada, de cada lloc hi haja fins i tot marques de qualitat, pot convertir el mercat en un espai per a sibarites.

Al nou mercat central no tot ha d’estar pensat i enfocat per consumir-hi. Està bé que el visitant puga comprar una copa de xampany en alguna vinoteca i després apropar-se, per què no?, a la parada d’ostres i prendre’n una dotzeneta, o cercar la botiga d'embotits i demanar un platet de bon pernil ibèric tallat al moment; o a la formatgeria i triar els seus formatges favorits d'entre una amplíssima selecció i menjar-lo assegut a l’ombra de la terrassa.

Tot sense oblidar que el mercat ha de continuar sent un lloc d’intercanvi de béns i serveis, un espai per conéixer la gent de la ciutat, l’essència del poble, el lloc ideal per viure la ciutat. El nostre mercat central s’ha de modernitzar, no dic que no, s’ha d’adaptar als nous temps, però, ha de continuar sent el lloc on la visita continue sent tot un ritual pels veïns, i a la vegada, no cal dir-ho?, una grata sorpresa per als forasters que el visiten, assistint perplexos a una cita amb la història.

Això sí, no esgotem, per abús, el que pot ser pels venedors una font de riquesa. Cal mantenir els preus mai per sobre del que pot ser habitual i convenient, no fos cas que “matem la gallina” i, mai més ben dit. De moment caldrà continuar esperant per veure en què acaba tot...