Seixanta-quatre anys d’autobús urbà…

S’ha dit en múltiples ocasions que Castelló no és una ciutat, és un poble gran, un lloc on podem trobar de tot sense anar massa lluny. Una localitat que, malgrat no parar de créixer, es pot recórrer a peu des d’una punta a l’altra sense haver d’invertir massa temps i esforç.

Tot i això, a mesura que passen els anys es fa més que evident, el temps i la pressa va convertint-se en una condició inherent a la individualitat, per la qual cosa, la preocupació perquè els desplaçaments necessaris o secundaris entre diferents llocs del mateix poble puguen efectuar-se de la manera més ràpida possible, ha estat no només una inquietud municipal, si més no una reivindicació veïnal.

Per això, allà per l’any 1959 a conseqüència de l’augment del trànsit, el creixement de la ciutat, amb grups aïllats i gairebé sense serveis, i un centre amb molta densitat, edificis alts i carrers menuts i estrets, el nostre ajuntament es veu en la necessitat de plantejar-se la creació d’un servei d’autobús urbà.

De manera que tot just fa 64 anys, el 1961 i tal dia com avui, el 24 d'octubre, es va inaugurar a Castelló el primer servei de bus urbà que anava a compartir protagonisme amb el troleibús; un servei que naix amb una finalitat quasi caritativa, afavorir que els veïns de la perifèria pogueren realitzar els desplaçaments al centre d’una manera més còmoda.

Per això les seues primeres línies, quatre en total, Avinguda València-grup Tombatossals, Avinguda València-Castàlia, avinguda del Mar-Passeig Morella i Rei en Jaume-Benadressa, naixien per cobrir les necessitats d'una nova societat i una nova ciutat.

Allò va ser tot un encert i només dos mesos després, al desembre va afegir-se’n una altra, la número 5, que unia la plaça del Rei en Jaume amb l’ermitori de Lledó. No serà fins a l’any 1962 quan l’empresa encarregada del servei, “La Valenciana SA”, que també estava al capdavant del troleibús, fent-li la competència a la castellonenca HIFE que era qui operava el trajecte entre Castelló i el Grau, crearà la línia 6, tot i que per diferents litigis amb l’empresa de Benassal, la Valenciana haurà de suspendre el servei.

Resta en la memòria d’aquells primers usuaris la figura “del cobrador” que en aquells primers anys, fins al 1966, assegut en un xicotet espai a la part de darrere de l’autobús era l’encarregat d’emetre, previ pagament d'1,5 pessetes, el corresponent bitllet.

Amb el continuat creixement perifèric de la ciutat, els darrers anys de la dècada dels 60, apareixen noves línies, Grapa-Sant Llorenç o es modifiquen i s’allarguen algunes arribant fins a la acabada d'inaugurar residencia sanitària, hui hospital general.

Malgrat que el preu del bitllet s’arriba a doblar en pocs anys, els anys 70 s’inicien amb la renúncia a la concessió per problemes econòmics de La Valenciana, apareixent en escena l’empresa Autotransports Col·lectius Castellonencs Societat Anònima, la popular ACCSA, creada pels socis de la companyia Hispano del Cid, HICID, en una ciutat que creix però no així les línies.  

Amb l’arribada de l’ajuntament democràtic es produeix un canvi important, primer assumint el municipi el cost de part del bitllet, a partir de 1985 implantant-se la gratuïtat total per les persones jubilades, arribant-se als inicis de la dècada dels 90 a la gratuïtat total del servei, fet que fa créixer ràpidament el nombre d’usuaris, però, a la vegada, dispara el cost pel consistori, superant-se els 200 milions de pessetes, 3 vegades més del que inicialment s’havia pressupostat.

Ja dins aquest segle, noves línies venen a completar la xarxa, línies 9, 10, 11, 12..., nous trajectes entre l’Estació de Renfe i el Centre, són anys de creixement, de millora en les freqüències, optimització de recorreguts, renovació i ampliació de flota de vehicles, 20, 30, 40...

En els darrers anys noves propostes veuen la llum, entre elles el nou servei del transport a demanda, que uneix les urbanitzacions de muntanya del districte Nord, Penyeta Roja i Tossal Gros, amb els grups del sud, Lourdes, Roquetes, Santa Teresa, Sant Antoni, Sant Bernat i Perpetu Socors, juntament amb propostes de futur, com el Bus Orellut que serà una línia que donarà servei els dies que dispute partit el CD Castelló a l'Estadi SkyFi Castàlia des de diferents zones de la ciutat.

Més de 60 anys de mobilitat urbana que no ha parat d’evolucionar i créixer em desperten un desig futur, arribar a aconseguir una major transformació significativa impulsada per la inclusió d’innovacions tecnològiques, polítiques de sostenibilitat i canvis en els hàbits d’ús del servei. Per molts anys!!!