Ací no, però volen que sí.

No sé exactament quin serà el moment, però si fa o no fa, de segur que serà entre els propers 6 i 8 de desembre, quan l'alcalde del meu poble acompanyat de les reines de les festes pel 2015 Dunia i Cristina, donarà inici a la campanya nadalenca a la ciutat, amb la tradicional encesa de l'enllumenat nadalenc que, des de fa unes setmanes, penja als carrers i façanes dels edificis municipals.

Aquest fet, ha estat per sempre, el tret de sortida de la campanya de les vendes nadalenques, per molts comerciants de la Vila i Ravals. Tanmateix sembla que per allò de les modes i que tot el que ve d'Amèrica és millor, ara alguns espavilats volen que pugem al carro de la modernor americana i marquem com a inici de la temporada de compres nadalenques el dia de hui, que dieuen és famós als Estats Units i conegut com el divendres negre o el que és el mateix Black Friday, dia en que molts botiguers detallistes i sobretot els grans magatzems ofereixen substancioses rebaixes.

Jo, fins a aquest any, havia sentit parlar de diferents“divendres negre” en relació a un escàndol financer als Estats Units, un esdeveniment especialment violent en la lluita pel sufragi femení a Anglaterra, un atac aeri aliat contra les tropes alemanyes a Noruega i fins i tot em sona com a títol d'alguna pel·lícula, però res a veure en una festa tradicional d'obertura de compres nadalenques a l'estat espanyol i menys encara a Castelló.

Sembla ser que a Amèrica es costum arrrelada celebrar un festival anual per agrair tradicionalment a Déu la collita de la temporada, l'anomenat dia d'acció de gràcies, el quart dijous de novembre, tot just ahir i el divendres següent hui, la festa de l'obertura de la temporada de compres del Nadal.

Be, em sembla un costum com un altre, però pensem que també a Europa, Espanya, i cponcretament a Castelló i al Raval, també celebrem unes festes, les de Sant Fèlix a l'octubre, després del cicle de collites de l'estiu i abans de les de la tardor per agrair juntament amb la resta de la comunitat, dels veïns, els dons rebuts i, a ningú, se li haguera ocorregut mai dir que, era aquell moment l'deal per donar inici a una campanya comercial.

Per tant amics, deixem-nos d'embolics i respectant els costums de terres llunyanes no vullguem ser més “papistes que el papa” i importar esdeveniments que res tenen a veure amb nosaltres, que ja està bé de costums externs, que no són millors que els nostres, són simplement diferents...

Us heu adonat que el Pare Noel, l'arbre del Nadal, el Halloween anglosaxó, Sant Valentí, les oktoberfest i altres festes alienes van incorporant-se a les tradicions espanyoles i de vegades fins i tot substituint-les?

Cal estar a l'aguait i sobretot en casos com aquest de hui, com aquest Black Friday que, de manera més que descarada només busca el consumisme el més aviat possible. No ens creguem allò d'igualar la felicitat personal a la compra de béns o al consum. Per una vegada i per sempre pensem que no és veritat aquella frase tant sentida “com més consumix, més feliç sóc”. Bona tarda i bon divendres negre, negre i …..plujós.

“Pon una naranja en tu vida”: Oportunitat perduda !!!

La vesprada d'ahir impulsada per la regidoria de consum del nostre ajuntament i recolzada per la d'agricultura, va celebrar-se al saló d'actes de la casa de cultura del carrer d'Antoni Maura, una jornada, la segona, dedicada a fomentar el consum de la taronja.

Una curta jornada, d'una hora de durada, entre les 7 i les 8 de la vesprada, en què sota el títol de “pon una naranja en tu vida” s'anunciava a més a més de la inauguració i la cloenda, la celebració de dues ponències a càrrec, d'una banda del doctor cap de zona bàsica de salut del centre de salut 9 d'Octubre i d'altra del mestre major del gremi de forners de Castelló, que dissertarien al voltant dels beneficis de la taronja saludables per la salut i de la rebosteria tradicional castellonenca que té a la taronja com a ingredient principal, respectivament.

D'entrada semblava podia ser força interessant i allà que vaig encaminar les meues passes, disposat a escoltar tant eminents conferenciants, doncs no hi ha a la nostra ciutat massa actuacions culturals encaminades a conéixer i fomentar aquest cultiu bàsic, motor de l'agricultura castellonenca del segle passat i ara, malauradament, en decadència.

La primera sorpresa que vaig constatar va ser la poca afluència de públic. És ben sabut que el saló d'actes del centre de cultura no té massa capacitat, doncs bé, allí hi hauria allò que es diu en termes numèrics “mitja entrada”, de manera que vaig pensar que la difusió que se li havia donat a l'acte no havia estat l'adient.

D'altra banda observant el tipus de públic assistent es constatava que, majoritàriament, per no dir la totalitat, eren persones que de bon tros superaven els 50 anys, pocs o cap ni un de joves, que, haurien de ser els impulsors del consum en els anys venidors, alguna altra cosa fallava.

També i malgrat l'esforç que els ponents van ficar en les seues xarrades, aquestes van semblar-me, poc preparades, poc novedoses i gens atractives, molt fluixes pel que dels títols podia deduïr-se. Mentre el doctor va passar molt superficialment pels beneficis que la taronja pot aportar als nostres organismes i tant sols va centrar-se en la taronja com a element a consumir com a fruita o en suc, el mestre forner va contar-nos les excel·lències del seu gremi i els seus productes, pa, coca de creïlla i fadrinets, parlant molt, però molt de passada, de la taronja com a element de la rebosteria castellonenca, limitant-se a dir que, qualsevol pastís o coca que es faça a casa, serà de taronja, si substituïm la llet que puga portar per suc de taronja i la ratlladura de llimona per la de la pell de la taronja. No calien tantes alforges per aquest viatge !!!

Malgrat que a l'eixida i tal i com s'indicava en el fullet que et donaven a l'entrada amb el programa va realitzar-se un tast de suc i de coca de taronja i, va obsequiar-se a tots els presents amb un llibret de 8 pàgines, això si a tot color i en paper-cartolina, amb 10 receptes alternatives al consum de la taronja com a fruita, pense que no se li va traure profit a la idea i que, la mini-jornada tant sols va servir per fer un grapat de fotografies i justificar unes despeses que, els regidors senyors Masip i Romero supose hauran de fer, si més no front l'oposició municipal.

Llàstima que un projecte que haguera pogut tenir una ampla repercussió s'haja quedat en un no res, i això que aquesta, la d'ahir, era la segona jornada. Senyal que la primera, la del 2013, deguera complir les expectatives d'ambdues regidories.

M'agradaria que, cas que es pense celebrar una tercera edició l'any 2015, es buscara d'una banda una major repercussió social, seguint per exemple el camí de les Jornades de Cultura Popular, i d'altra, es convidara a veritables experts i coneixedors del món de la taronja que hi ha al nostre poble i molts, de no ser així, malauradament no arribarem enlloc i seguirem tirant els diners de tots els contribuents en benefici només d'unes fotos o ressenyes als mitjans de comunicació.

Ah, i una darrera cosa, senyor Masip i senyor Romero, el valencià també és la llengua municipal, ho dic perquè tot, des del programa, el llibre de receptes, les paraules de presentació i cloenda i els propis ponents van oblidar-se d'aquest important matís. Llàstima, ja ho deia al començament, II jornada sobre el consum de la taronja, oportunitat perduda.

Puntuals: El dolç sabor del passat.

 S'acaba Novembre i dos elements han arribat a casa puntuals. Tot i que no marquen el cap d'any, ens acosten i fan manifest que resten menys de 40 dies per acabar aquest 2014. Es tracta de dos elements que a força de veure'ls a casa any rere any, s'han fet tan comuns que, en moltes ocasions, en molts dies, passen desapercebuts, però, ells allí estan, per ser consultats en qualsevol moment, són fidels i sempre et descobrixen coses noves. Són, desvetllem-ho ja, “el taco” i “el zaragozano”.

El Taco del Sagrat Cor és un calendari que va nàixer a la fi del segle XIX a la cuina d'una casa de jesuïtes que hi havia a Bilbao, com a antídot d'uns altres calendaris que de manera més frívola s'editaven a l'època, adquirint ràpidament una gra popularitat, doncs el secret principal del seu èxit va ser i seguix sent el seu baix cost, buscant arribar així a un públic popular, de poc nivell adquisitiu, a la vegada que difondre unes “idees sanes”.

Una curiositat del Taco és que mai apareix l'autor de cada any, sempre resten a l'anonimat, no perquè siga una obra col·lectiva, si més no per senzillesa i humilitat, tot i que en moltes ocasions el que es reproduïx són extractes i cites d'alguns personatges famosos. Una altra curiositat que presenta el calendari és que hi ha moltes persones que el “veneren” considerant-se veritables taco-adictes, i que algunes persones col·leccionen determinades fulles arribant fins i tot a emmarcar-les, dates com naixements, bodes o celebracions importants.

L'altre element, com he indicat abans, és el popular “zaragozano”, un llibret de tapes de color sèpia amarronat, una publicació també anual que inclou a més a més d'un calendari de l'any, una predicció meteorològica no científica del temps que farà al llarg de l'any. També igual que el Taco, ´s'edita des del segle XIX i també va ser molt popular sobre tot entre la gent del camp, entre els llauradors del Raval de Sant Fèlix, al llarg dels dos primers terços del segle passat.

Recull l'essència d'un saber quasi oblidat, els eclipsis de sol i de lluna i si són o no visibles des d'un territori, a més a més, pot consultar-se l'estat de la lluna mes a mes i els signes del zodíac i les hores d'influencia d'aquells, el periheli i l'afeli, les èpoques de sembra, les fires i els mercats, el santoral, els còmputs eclesiàstics i algun secret més diferent cada any...

Que diu el “zaragozano” per aquest novembre i més concretament per aquest dimarts 25? Doncs que “si en noviembre oyes que truena, la cosecha será buena” i que les temperatures màximes es mantindran destemplades i que es celebra el dia internacional contra la violència a la dona, o que “l'esperança és el somni de l'home despert”, frase que atribuïx a Aristòtils.

Tanmateix trobe una gran diferència entre les dues publicacions. Mentre la primera, el Taco, s'ha sabut adaptar als nous temps, fins i tot pot descarregar-se una aplicació, una App, del mateix pels mòbils, el zaragozano ha perdut xifres de venda i resta, en l'actualitat, quasi com un vestigi arqueològic.

Dos elements que, tot i ser arcaics, tampoc en aquest 2015 faltaran a casa... j

Espectacle ?

 No és la primera ni crec serà la darrera ocasió en què comente en aquest blog una notícia publicada a l’edició digital, del periòdic Mediterraneo.

En aquesta ocasió una curta notícia que apareix a la secció “espectáculos” del dia d’avui, juntament amb quatre noticies més. Aquesta la que ens interessa sembla ha estat “penjada” a les 10:18 hores i sota el títol de “El patrimonio del Castellón Medieval”, fa referència a l’inici demà divendres de la 17ena edición de les Jornades de Cultura Popular, que en aquesta ocasió tenen com a tema central el patrimoni històric medieval del nostre poble.

Unes jornades monogràfiques promogudes per l’ajuntament i organitzades per l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular, una institució que té com a objectiu la investigació etnogràfica de camp i la publicació d’estudis sobre la vida tradicional en les seues més diverses manifestacions.

Per això, al llarg dels diferents anys, “La Panderola”, el món de la mar, l’agricultura de secà, la religiositat o la literatura popular, la vida quotidiana del poble, el foc, i molts altres temes han estat tractats per diferents ponents, veritables experts en les diferents matèries.

També les jornades que tot just demà comencen contaran amb destacats ponents amb el camp relacionat amb la temàtica apuntada, com Sara Bono, Tomàs Martínez, Miquel Gomez, Sergi Selma o Elena Sànchez, que tractaran de donar-nos, des de les seues especialitats, una visió ampla del nostre patrimoni històric.

Per això, justament perquè el patrimoni és el valor que la societat atribueix a cada moment de la història, em crida i molt l’atenció que el periòdic Mediterraneo, es faça ressó de les jornades qualificant-les d’espectacle.

I realment no va errat el periòdic, doncs tot i que generalment quan parlem d’espectacles ho fem amb l’accepció “Funció, representació, oferta al públic”, i espectador aquell que contempla sense participar, també  un espectacle és, segons el diccionari de la nostra llengua, allò especialment notable, digne d'atenció, que s'ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual.

De manera que, amics que açò llegiu, a partir de demà i fins el proper diumenge teniu l’oportunitat de gaudir d’un espectacle notable, intel·lectual, on amb total seguretat s’analitzaran el diversos trets del periode medieval castellonenc, de la societat que va acollir-los, de la cultura, de la llengua, dels costums i dels personatges, així com de les restes arqueològiques i documentals que al seu pas ens han deixat.

Un ESPECTACLE amb majúscules i que res tindrà a veure amb l’accepció de ser simples espectadors, si més no, un espectacle participatiu on podrem, de segur, aprendre molt, gaudir i participar, obert, fet per tots i per a tots, en definitiva una manera senzilla, propera i molt interessant de conèixer una part del nostre patrimoni.

Onze de l'onze, dia de llegendes i il•lusió

 Avui és un dia simpàtic, tot i que ens ha eixit plujós; és simpàtic perquè independentment que en resten 50, número rodó, per acabar l’any, és un dia cap-i-cua en un mes cap-i-cua, l’11 de l’11, l’onze de novembre, dia en què l’església celebra la festa de Sant Martí de Tours, un sant també simpàtic i curiós, conegut per les diferents llegendes que es conten sobre la seua persona, com aquella que diu que essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.

Aquesta llegenda miraculosa feu que la capa es conservara per molts anys com a relíquia formant part del tresor dels reis merovingis que la portaven a les campanyes militars com a amulet, de manera que el prevere encarregat de la custòdia de la capa, era el “cappellanus” i el terme va donar orige a la paraula capella com a lloc d’oració i a capellà com a sacerdot primer i després com a religiós en general.

Una altra varietat de la mateixa  llegenda molt coneguda a les terres de parla catalana fou aquells que diu que  Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu es coneix aquest fenomen amb el nom d'Arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’estiuet de Sant Martí.

Una altra llegenda vincula Martí amb les oques. Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d'honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo.

Enteneu ara el per què del títol dia de llegendes? Però al títol encara hi ha més, també dia d’il·lusió, i és que des de fa uns mesos i als diferents mitjans de comunicació d’arreu del país, ja siguen escrits, visuals o auditius, l’Organització Nacional de Cecs Espanyols, l’ONCE, institució sense ànim de lucre  que té com a propòsit millorar la qualitat de vida de la gent cega a Espanya i que organitza l'anomenat Cupó, un sorteig que, a més de donar premis a la combinació sortejada, proporciona una gran part dels fons de l'organització. Ve publicitant un sorteig especial “l’onze de l’onze de la ONCE” amb un premi gros d’onze milions d’euros i que, naturalment, no he deixat de jugar, doncs la il·lusió també forma part encara, i espere que per molts anys, de la meua vida.

Onze de novembre, tres-cents quinzé dia de l’any, dia simpàtic, de llegendes,i també d’il·lusió…