Avui és un dia simpàtic, tot i que ens ha eixit plujós; és
simpàtic perquè independentment que en resten 50, número rodó, per acabar
l’any, és un dia cap-i-cua en un mes cap-i-cua, l’11 de l’11, l’onze de
novembre, dia en què l’església celebra la festa de Sant Martí de Tours, un
sant també simpàtic i curiós, conegut per les diferents llegendes que es conten
sobre la seua persona, com aquella que diu que essent Martí a Amiens troba prop
de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de
la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n
pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa
i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat:
ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava
sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament
s'ha preferit per a la seva representació.
Aquesta llegenda miraculosa feu que la capa es conservara
per molts anys com a relíquia formant part del tresor dels reis merovingis que
la portaven a les campanyes militars com a amulet, de manera que el prevere
encarregat de la custòdia de la capa, era el “cappellanus” i el terme va donar
orige a la paraula capella com a lloc d’oració i a capellà com a sacerdot
primer i després com a religiós en general.
Una altra varietat de la mateixa llegenda molt
coneguda a les terres de parla catalana fou aquells que diu que Martí va
donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom
de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un
gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta
manera al vagabund. Per aquest motiu es coneix aquest fenomen amb el nom d'Arc
de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre
amb el nom d’estiuet de Sant Martí.
Una altra llegenda vincula Martí amb les oques. Martí no
volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d'honor. Havia sentit
que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per
evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i
van descobrir-lo.
Enteneu ara el per què del títol dia de llegendes? Però al
títol encara hi ha més, també dia d’il·lusió, i és que des de fa uns mesos i
als diferents mitjans de comunicació d’arreu del país, ja siguen escrits,
visuals o auditius, l’Organització Nacional de Cecs Espanyols, l’ONCE,
institució sense ànim de lucre que té com a propòsit millorar la qualitat
de vida de la gent cega a Espanya i que organitza l'anomenat Cupó, un sorteig
que, a més de donar premis a la combinació sortejada, proporciona una gran part
dels fons de l'organització. Ve publicitant un sorteig especial “l’onze de
l’onze de la ONCE” amb un premi gros d’onze milions d’euros i que, naturalment,
no he deixat de jugar, doncs la il·lusió també forma part encara, i espere que
per molts anys, de la meua vida.
Onze de novembre, tres-cents quinzé dia de l’any, dia
simpàtic, de llegendes,i també d’il·lusió…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada