Insostenible o imprescindible, tant s'hi val, no la volem.

Ja fa uns mesos, tal vegada allà per la fi de l'estiu passat, vaig veure enganxada a un pal elèctric la “pegatina” que acompanye a aquest escrit. No vaig donar-li massa importància doncs no entenia ben bé el seus significat. Intuïa un rebuig elèctric i poca cosa més.

Ara, hui mateix, a un diari local torne a trobar-me amb un titular “No habrá línea de muy alta tensión provincial” que m'ha fet vindre a la memòria aquella enganxina i he començat a tirar del fil...

Una línea de Molt Alta Tensió (també coneguda com MAT), és una infraestructura promoguda per transportar l'energia elèctrica en tensions elevades. Són autèntiques autopistes energètiques amb torres d’uns 80 metres d’altura que no subministren electricitat a les nostres cases, indústries o comerços, sinó que servixen per a traslladar l’excedent energètic a l’exterior, i en definitiva, que les elèctriques guanyen més diners.

La xarxa Red Eléctrica Española, transportista únic i operador del sistema elèctric espanyol, gestor de les infraestructures elèctriques, recolzada pel Ministeri de Medi Ambient, considera una actuació d'Interés Públic la creació d'una d'aquestes MAT, la coneguda com l'eix Morella-La Plana, que afecta directament a 17 municipis de la nostra província, inclosa la pròpia capital, i que ha de formar part del nou eix de transport a 400 quilovols que es ramificarà per tot el País amb l'objectiu d'incrementar les possibilitats de la xarxa elèctrica actual.

D'altra banda escorcollant una mica et trobes que aquest eix Morella-La Plana està despertant més recels, oposició i rebuig entre veïns, agricultors i ecologistes dels municipis afectats per la proximitat del seu traçat als 17 nuclis urbans afectats, que no ha sigut consensuat en cap moment, que significa una espasa de Dàmocles per als pobles i les seues economies pel que suposen aquestes torres, i és que els estudis que relacionen aquestes línies elèctriques amb determinades malalties s’acumulen, doncs sembla que aquestes enormes torres desprenen una gran quantitat d’energia electromagnètica i segons l’OMS els casos de leucèmia infantil, càncer, depressió, Alzheimer i altres malalties augmenten en els seus voltants.

Serà així o no serà? Seran beneficioses i d'interés públic o per contra seran danyoses per la població? El que sí és cert és que la desinformació és absoluta a les localitats afectades: Morella, Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestre, Vilafranca, Atzeneta, La Torre d’en Besora, Benassal, Culla, Les Useres, Vall d’Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró, La Pobla Tornesa, Castelló de la Plana, Borriol i Almassora,

I s'haurà tingut en compte a l'hora del traçat l'impacte turístic, paisatgístic i mediambiental que suposa tota una cicatriu de 50 metres d'amplària al llarg de tants i tants quilòmetres? I que passarà quan haurà de travessar paratges protegits inclosos en la Xarxa Naatura 2000? Hi haurà compliment de les disposicions de la UE en matèria mediambiental i d'hàbitat?

Front totes aquestes inquietuds no seria millor advocar per un canvi de model, per un sistema elèctric basat més en un autoconsum i eficiència? Tal vegada per totes aquestes raons i pors és pel que alguns veïns dels pobles afectats continuen vigilants, realitzant un seguiment dels tràmits i vetllant per què es respecten les normes internacionals. Podu veure diferents accions punxant sobre el següent enllaç: NOMAT  

La polèmica està servida: exportar electricitat amb afavoriment del negoci de les companyies elèctriques i, impacte visual sobre el paisatge, problemes de seguretat, incendis forestals, morts massives d'aus o generació de camps electromagnètics altament nocius per la salut... Lucre d'elèctriques o utilitat pública? Progrés, futur o caos? Insostenible o imprescindible? Vosaltres mateixa...

Amb tots els meus respectes...

Amb tots els meus respectes pel Club Taurí de Castelló i totes les persones que el conformen, vull dir-los que a mi els bous no m'agraden i a més a més em semblen una salvatjada. Tal vegada el meu ideal de virilitat hauria de ser un altre, però l'espectacle “de la corrida” no em sembla gens digerible i si m'apureu us diré que em sent més identificat amb el patiment del bou que amb la “xuleria” del torero.

Afirmar públicament,com sembla haver fet ahir mateix el nostre alcalde,que la festa dels bous forma part del caràcter, sentiment i història de la ciutat, crec és passar-se'n una mica prou i que l'equip de govern, ara, a pocs mesos de les eleccions, presente una moció al plenari municipal en defensa dels bous, crec sincerament només respon a un esperit propagandístic per atraure vots dels aficionats que gaudeixen dels festejos taurins i que, cada vegada, veuen més a prop com poden acabar fins i tot prohibint-se alguns d'aquests tipus espectacles.

És veritat que les corregudes de bous al nostre país, a la província i al mateix Castelló han estat una tradició, però arribar a afirmar que el món del bou és una activitat que dinamitza tota la ciutat, crec sincerament és massa i això, amb tots els meus respectes, no s'ho creu ni el propi regidor en cap.

Més encara, cal distingir entre corregudes de bous i bous al carrer. Els aficionats tot i que en moltes ocasions són els mateixos, ho veuen en ulls diferents. Els pro-tarurins de les corregudes disfressen la mort de l'animal anomenat art, allò que fa el torero. Pels antitaurins allò que fa el torero és fanfarronejar, ficar la seua vida en perill sense cap necessitat, a més a més de fer patir el bou fins la mort. D'altra banda, en els bous de carrer, la festa és més grossa si l'animal manté la dignitat malgrat estar acorralat enmig d'una multitud que no para de xillar-li i fer-li mil i una extorsió i si manifesta la seua bravura envestint una i altra vegada.

A mi, que no m'agraden els bous més que a la cassola, els arguments defensats pels taurins, ja siguen de plaça o de carrer, no em convencen i seguix pensant que aquells espectacles són signe d'humiliació i patiment de l'animal, que voleu que us diga?.

Malgrat totes aquestes apreciacions també pense podria haver-hi na mica més de flexibilitat i poder donar resposta als gustos de tothom. Els taurins que seguisquen amb les corregudes, però que no vuguen que tots siguem com ells, que a tots ens agraden els bous i que aquella ha de ser per sempre la “festa nacional”. No, no i no. I també, els antitaurins, aquells que mostren per bandera el maltractament de l'animal, ja siga a la plaça o als carrers, que prediquen amb l'exemple i siguen també uns ciutadans exemplars, que de vegades també deixen molt a desitjar...

I per damunt de tot els polítics, sobretot els locals, d'un o d'altre color, no vullguen fer de la defensa de la festa del bou o també de la defensa antitaurina, que de tot hi ha, bandera electoral per aconseguir arrapar uns vots; això no és fer política, això, malauradament és voler aprofitar-se'n del moment, i per mi, amb tots els meus respectes, és lleig, molt lleig.

Atenció que manifestacions com la d'ahir poden servir de precedent perquè demà ens posicionen aquests o alguns altre col·lectius a favor o en contra del tir i arrossegament, carreres de cavalls o de gossos, que també empren animals com a mitjans per la satisfacció humana, com si tant sols foren objectes per la nostra disposició.

Esperem que encerten...

És un recurs fàcil dir que la llum és cara. Ja el propi ministre senyor Soria s'ha encarregat de fer-nos creure que el constant augment del preu de l'electricitat ve donat per la necessitat de cobrir amb la tarifa els costos de finançament del dèficit, a més dels anomenats peatges elèctrics, és a dir, el transport i la distribució.

És a dir si no ho entenc malament que produïm una electricitat molt més barata però la paguem cara per ineficàcia del govern central espanyol i per subvencionar el sector ruinòs del carbó, resultant que els valencians, com la resta de ciutadans espanyols, paguem la llum més cara de tota Europa, passant de tenir una de les factures més barates al 2002 a tenir-ne una de les més cares al 2015.

I per què ha de ser tant cara i les companyies elèctriques obtenir tants beneficis? És que els valencians som tant rics que podem permetre'ns pagar una de les factures més cares de la llum? No, però sembla ser que d'una banda, tenim un gran deute amb les elèctriques i d'altra, s'han creat uns oligopolis elèctrics on els proveïdors i les comercialitzadores són els mateixos (Endesa, Iberdrola, Gas natural, EDP i EON) i entre ells pacten els preus.

I si hui parle de la llum és perquè aquesta mateixa setmana he rebut el primer rebut del 2015. No diré si he gastat molta o poca llum, això és cosa meua, però el que si us comentaré és que analitzant-lo amb detall he pogut comprovar com a “la facturació per energia consumida”, que és una part de la factura que hauria de ser la principal, el cost de l'energia, que al cap i a la fi és el que jo “he consumit”, només representa el 30% del total de la factura, es a dir, de cada euro que jo he pagat per la llum només 30 cèntims són per pagar aquesta, els altres 70 cèntims són abonaments, peatges i compensacions, en definitiva impostos que res tenen a veure amb la llum, de manera que la càrrega fiscal és una bogeria.

Creeu que això en el cas de la llum, que estareu d'acord amb mi, és un producte de primera necessitat a la nostra societat, és de justícia? No em val allò tant socorregut que diu: “estem pagant un preu alt per l'electricitat consumida com a conseqüència de les polítiques energètiques desenvolupades fins fa pocs anys”. Això no és culpa meua, si hi ha hagut una mala política energètica que es busquen els culpables i responguen dels seus propis actes.

Us heu adonat del gran nombre de ministres, ex-ministres i alts càrrecs de governs anteriors hi ha als consells d'administració de les grans empreses elèctriques? Interés, interés, interés... o com diuen en castellà “por dinero baila el perro”.

No seria d'estranyar que el caòtic model tarifari imposat pel govern espanyol arribara a incomplir les directrius europees sobre l'electricitat, els drets dels consumidors i les clàusules imposades foren del tot abusives, i aleshores permeteu-me l'expressió, el merder estaria ja del tot muntat.

Sembla que a tots els ix el negoci rodó menys a nosaltres els clients, els consumidors i malgrat que el “mercat de futurs” va pronosticar una reducció, la realitat diu que puja el consum i puja també la factura de la llum al gener, encara que el ministeri seguix pensant que hi haurà una evolució favorable dels preus en els propers mesos. Esperem que encerten i no ens hagem de quedar tots a les fosques...

Carnem levare / Carnes tollendas

Aquest mes de febrer és ben curiós vist des del punt de vista religiós i festiu: celebrem amb gran aldarull, música i alegria la festa de Carnestoltes, per a després donar pas a l'austeritat de la Quaresma, ja ho diu la cançoneta en una de les seues múltiples opcions:

Carnestoltes moltes voltes

i Nadal de mes a mes,

Pasqua cada setmana;

Quaresma, no vingues més.

El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Comença el dijous gras o llarder, ahir mateixa, i acaba amb l'enterrament de la sardina el dimarts de carnaval. 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades… El dia següent, en aquest cas, el proper dimecres divuit, serà dimecres de cendra, primer dia de la quaresma, faltant-ne 40 per Pasqua.

El divendres, tal dia com hui, normalment és el dia que arriba el Carnestoltes per donar inici al caràcter “irreverent” de la festa que es perllonga arreu del cap de setmana, plena d'excesos i llibertinatge. Tanta celebració i disbauxa porten al rei Carnestoltes a la seva fi.

El “carnem levare”, carnaval o “carnes tollendas”, carns suprimides o carnestoltes, fa referència al dejuni, “traure la carn”, d'altra banda, les disfreses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb l'arribada del cristianisme el carnestoltes perd els elements màgics i a l'edat mitjana pren una dimensió festiva i de permissivitat.

El Carnaval és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall.

Carnestoltes és doncs una llicencia controlada de la rutina diària i la quotidianitat, dies de ballar, cantar, empaitar a les dones, fer bromes, menjar molta carn o embotits, bones fartades, per poder suportar el deler del dejuni quaresmal.

Tot i que han estat diversos els períodes on s'ha prohibit el carnestoltes, de vegades per evitar les venjances que donava l'anonimat al darrera d'una màscara o disfressa, mai va aconseguir-se acabar amb la festa.

Al nostre país la prohibició més recent la trobem el 1939, quan Franco va suprimir la festa, sent permesa exclusivament per celebrar-la amb els xiquets, no recuperant-se fins l'arribada de la democràcia.

A Castelló si deixem a banda la gran festa que es celebra a Vinaròs, -el seu carnaval és un dels més famosos de tota la costa mediterrània-, és al Grau on la festa adquirix tot el seu protagonisme popular, amb la realització de tot un programa d'actes populars i gratuïts, oberts al públic en general. Podeu consultar la programació si us ve de gust al següent enllaç: PROGRAMACIÓ.

Paradigma de la festa com a temps diferent, de transgressió de la quotidianitat, també a Castelló poble ric en tradicions podem, si ens ve de gust, deixar-nos embolicar per l'esperit del senyor Carnal; deixem pels propers dies la reflexió, la penitència i els sacrificis.

Temps moderns

 Aquest és el títol d'una pel·lícula molt coneguda del 1936, escrita, dirigida, produïda i protagonitzada per Charles Chaplin, que mostra un reflex de les condicions desesperades de les quals és víctima un treballador de la classe obrera en l'època de la Gran depresfió nort-americana.

Una pel·lícula que transmet clarament un missatge: una crítica al sistema capitalista, mostrant el treball mecanitzats la producció en cadena, els salaris baixos, l'estrés, l'opressió, fins i tot la fam i la pobresa i injustícia social de la classe treballadora.

En definitiva és una aguda reflexió sobre el que ha suposat per a la humanitat la idea de progrés desencadenat per la industrialització massiva. Advertint-nos sobre els perills de la deshumanització de les persones que entren en els engranatges industrials com si foren una peça més, que es transformen en un apèndix del maquinisme i que es converteixen en un número.

I m'ha vingut a la memòria aquest gran film en llegir la ressenya a la premsa, sobre la visita que ahir dijous va fer el president del Govern Nacional, el senyor Mariano Rajoy a la planta de Ford a Almussafes on va anunciar-se per part del president de la companyia, el senyor Fields, que Ford Espanya augmentarà la seua producció en aquesta fàbrica de l'horta de València, un 40% respecte de l'any anterior, del 2014, de manera que en aquest 2015 seran 400.000 els vehicles que es fabricaran, sent, per tant, el sector automobilístic el cap tractor de la recuperació de l'economia espanyola.

Jo, que voleu que us diga? Tinc els meus dubtes. Però el que més em crida l'atenció són els números, les quantitats en relació a les unitats. Producció de 400.000 cotxes en un any, en 365 dies, o el que és el mateix, 1095 al dia, 45 a l'hora, 3 vehicles enllestits cada 4 minuts !!!! Serà possible?

No conec la fàbrica, no conec les instal·lacions però he llegit que des de la seua inauguració el 1976 i fins l'any passat 2014, es a dir en 38 anys s'han fabricat 10 milions de vehicles, el que suposa una mitjana que no arriba als 250.000 anuals. Ara, treballant en tres torns de treball i especials de cap de setmana, amb una plantilla de vora 10.000 treballadors, s'ha d'assolir un augment de 150.000 vehicles produïts.... no sé, no sé, molts cotxes em semblen, tot i que siguen exportats a molts i molts països.

Es possible que el procés productiu siga revolucionari, que la producció industrial en cadena de muntatge haja deixat pas a les línies de producció, que cada treballador tinga una funció específica i que les màquines siguen les més desenvolupades del moment, però enllestir un vehicle en poc més de cada minut em sembla quasi un miracle.

També és veritat que va ser el senyor Henry Ford qui va incorporar per primera vegada a la producció industrial el concepte de cadena de muntatge i que va fer que fora un dels conceptes de productivitat més poderosos de la història, per tant, experiència en tenen un bon grapat, però, sóc escèptic.

Tanmateix estiga errat i Ford fabrique tots els vehicles que diu vol fabricar aquest any, i a més a més els venga, això servirà per traure de la por la malmesa economia valenciana i fer-la créixer, que falta fa, tot i que jo...