Carnem levare / Carnes tollendas

Aquest mes de febrer és ben curiós vist des del punt de vista religiós i festiu: celebrem amb gran aldarull, música i alegria la festa de Carnestoltes, per a després donar pas a l'austeritat de la Quaresma, ja ho diu la cançoneta en una de les seues múltiples opcions:

Carnestoltes moltes voltes

i Nadal de mes a mes,

Pasqua cada setmana;

Quaresma, no vingues més.

El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Comença el dijous gras o llarder, ahir mateixa, i acaba amb l'enterrament de la sardina el dimarts de carnaval. 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades… El dia següent, en aquest cas, el proper dimecres divuit, serà dimecres de cendra, primer dia de la quaresma, faltant-ne 40 per Pasqua.

El divendres, tal dia com hui, normalment és el dia que arriba el Carnestoltes per donar inici al caràcter “irreverent” de la festa que es perllonga arreu del cap de setmana, plena d'excesos i llibertinatge. Tanta celebració i disbauxa porten al rei Carnestoltes a la seva fi.

El “carnem levare”, carnaval o “carnes tollendas”, carns suprimides o carnestoltes, fa referència al dejuni, “traure la carn”, d'altra banda, les disfreses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb l'arribada del cristianisme el carnestoltes perd els elements màgics i a l'edat mitjana pren una dimensió festiva i de permissivitat.

El Carnaval és una setmana que es caracteritza per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, moments de revolta controlada en què el món es posa momentàniament de cap per avall.

Carnestoltes és doncs una llicencia controlada de la rutina diària i la quotidianitat, dies de ballar, cantar, empaitar a les dones, fer bromes, menjar molta carn o embotits, bones fartades, per poder suportar el deler del dejuni quaresmal.

Tot i que han estat diversos els períodes on s'ha prohibit el carnestoltes, de vegades per evitar les venjances que donava l'anonimat al darrera d'una màscara o disfressa, mai va aconseguir-se acabar amb la festa.

Al nostre país la prohibició més recent la trobem el 1939, quan Franco va suprimir la festa, sent permesa exclusivament per celebrar-la amb els xiquets, no recuperant-se fins l'arribada de la democràcia.

A Castelló si deixem a banda la gran festa que es celebra a Vinaròs, -el seu carnaval és un dels més famosos de tota la costa mediterrània-, és al Grau on la festa adquirix tot el seu protagonisme popular, amb la realització de tot un programa d'actes populars i gratuïts, oberts al públic en general. Podeu consultar la programació si us ve de gust al següent enllaç: PROGRAMACIÓ.

Paradigma de la festa com a temps diferent, de transgressió de la quotidianitat, també a Castelló poble ric en tradicions podem, si ens ve de gust, deixar-nos embolicar per l'esperit del senyor Carnal; deixem pels propers dies la reflexió, la penitència i els sacrificis.