Amb tots els meus respectes...

Amb tots els meus respectes pel Club Taurí de Castelló i totes les persones que el conformen, vull dir-los que a mi els bous no m'agraden i a més a més em semblen una salvatjada. Tal vegada el meu ideal de virilitat hauria de ser un altre, però l'espectacle “de la corrida” no em sembla gens digerible i si m'apureu us diré que em sent més identificat amb el patiment del bou que amb la “xuleria” del torero.

Afirmar públicament,com sembla haver fet ahir mateix el nostre alcalde,que la festa dels bous forma part del caràcter, sentiment i història de la ciutat, crec és passar-se'n una mica prou i que l'equip de govern, ara, a pocs mesos de les eleccions, presente una moció al plenari municipal en defensa dels bous, crec sincerament només respon a un esperit propagandístic per atraure vots dels aficionats que gaudeixen dels festejos taurins i que, cada vegada, veuen més a prop com poden acabar fins i tot prohibint-se alguns d'aquests tipus espectacles.

És veritat que les corregudes de bous al nostre país, a la província i al mateix Castelló han estat una tradició, però arribar a afirmar que el món del bou és una activitat que dinamitza tota la ciutat, crec sincerament és massa i això, amb tots els meus respectes, no s'ho creu ni el propi regidor en cap.

Més encara, cal distingir entre corregudes de bous i bous al carrer. Els aficionats tot i que en moltes ocasions són els mateixos, ho veuen en ulls diferents. Els pro-tarurins de les corregudes disfressen la mort de l'animal anomenat art, allò que fa el torero. Pels antitaurins allò que fa el torero és fanfarronejar, ficar la seua vida en perill sense cap necessitat, a més a més de fer patir el bou fins la mort. D'altra banda, en els bous de carrer, la festa és més grossa si l'animal manté la dignitat malgrat estar acorralat enmig d'una multitud que no para de xillar-li i fer-li mil i una extorsió i si manifesta la seua bravura envestint una i altra vegada.

A mi, que no m'agraden els bous més que a la cassola, els arguments defensats pels taurins, ja siguen de plaça o de carrer, no em convencen i seguix pensant que aquells espectacles són signe d'humiliació i patiment de l'animal, que voleu que us diga?.

Malgrat totes aquestes apreciacions també pense podria haver-hi na mica més de flexibilitat i poder donar resposta als gustos de tothom. Els taurins que seguisquen amb les corregudes, però que no vuguen que tots siguem com ells, que a tots ens agraden els bous i que aquella ha de ser per sempre la “festa nacional”. No, no i no. I també, els antitaurins, aquells que mostren per bandera el maltractament de l'animal, ja siga a la plaça o als carrers, que prediquen amb l'exemple i siguen també uns ciutadans exemplars, que de vegades també deixen molt a desitjar...

I per damunt de tot els polítics, sobretot els locals, d'un o d'altre color, no vullguen fer de la defensa de la festa del bou o també de la defensa antitaurina, que de tot hi ha, bandera electoral per aconseguir arrapar uns vots; això no és fer política, això, malauradament és voler aprofitar-se'n del moment, i per mi, amb tots els meus respectes, és lleig, molt lleig.

Atenció que manifestacions com la d'ahir poden servir de precedent perquè demà ens posicionen aquests o alguns altre col·lectius a favor o en contra del tir i arrossegament, carreres de cavalls o de gossos, que també empren animals com a mitjans per la satisfacció humana, com si tant sols foren objectes per la nostra disposició.