Quan els números ballen...

Miguel Berger, pseudònim amb el qual escriu a les xarxes socials, el veí de Castelló, que va ser per molts anys cap de l'àrea d'arquitectura tècnica del nostre ajuntament, polifacètic ell, pintor, escriptor i un bon grapat de coses més, va publicar la vesprada d'ahir una nova "entrada" al "Facebook", en la seua línia de record de personatges i esdeveniments de temps passats molt relacionats amb el moment present, i de gran contingut didàctic.

El d'ahir anava dedicat a qui va ser Prior de Lledó entre els anys 1956 i 1962 mossèn Antonio Prades Safont, personatge popular, carismàtic a qui encara se'l recorda i molt a la ciutat per la seua bonhomia, i que, per molts anys, va ser definit com "un llaurador amb sotana", home proper i bondadós a la vegada que emprenedor, a qui la ciutat sempre li deurà el trasllat del Peiró que hui hi ha enfront de la basílica a l'inici del passeig, la construcció dels altars dels sants patrons en el creuer de l'església, la majestuosa "trona" de marbre, tribuna des d'on s'han fet grans homilies o l'escultura dels "bous de Perot" d'Adsuara.

Un personatge popular que va promoure el culte envers la Patrona, que va reorganitzar la Confraria, exemple de virtut i senzillesa, a qui la ciutat va dedicar-li primer un bust, als jardins de l'ermita de Fadrell, obra en bronze d'Eduardo Cabedo i amb posterioritat, l'any 1999, un carrer al PAU Lledó.

Un personatge cordial, tan entroncat en "la llar pairal" que fins i tot encara ara, més de 50 anys després del seu traspàs, són recordats "uns versets" ideats pel mestre Gargori, envers la figura del mossèn, que diuen: "Jo he vist un sant en sotana,/ anar en Vespa al Lledó/ li deien Tonico Prades/ i era fill de Castelló'.

I per què Miguel recordava ahir al mossèn en el seu escrit? Doncs, perquè segons Miguel, Antonio Prades Safont, va nàixer a Castelló el 19 de juny de 1914, és a dir, hui fa 102 anys, motiu més que suficient per a portar-lo al record.

Però, vet per on, que, consultada la biografia de "Mossèn Tonico", aquesta presenta segons fonts, dues dates diferents del seu naixement. Al llibre "Las calles de Castellón", de J.L. Gimeno, publicat el 2002, a la pàgina 58, trobem com a data de naixement el 19 de juny, però al web de la basílica, trobem una notícia datada al novembre del 2012, 50 aniversari de la mort del prior, on es diu que va nàixer la vespra de l'Assumpció de la Verge, el dia 14 d'agost de 1914, quasi dos mesos després de la primera data trobada.

Caldrà aprofundir una mica més per veure d'esbrinar quina és la data exacta, si 1el 19 de juny o el 14 d'agost, tot i que hi ha coincidència amb l'any 1914. Que millor per eixir de dubtes que acudir al llibre publicat l'any 1999, "Historia de la Basílica de Lledó", de J.M. Francés, i concretament al capítol XXV, que parla dels priors i ermitans?.

Però, casualitats de la vida, al parlar del priorat de mossèn Prades, no diu res del seu naixement malgrat sí que parla de la seua prematura mort, als 48 anys, el 19 de novembre de 1962.

Serà un "ball de números", una confusió adjudicar el 19 de juny el seu naixement si en realitat va ser el 19 de novembre la seua mort? Deguera nàixer "mossèn Tonico" en realitat un 14 d'agost? La pregunta resta a l'aire... Si algú dels que açò llegiu podeu aclarir-ho, donar llum, tots sabrem una mica més...

Viva la banda!!!

Així, en "be baixa", un viva o millor encara un visca molt gran per la nostra banda municipal. Un vitol per la banda de música municipal, que no cal confondre amb un "Biba la banda", pel·lícula espanyola de l'any 1987, dirigida per Ricardo Palacios i interpretada entre d'altres per Alfredo Landa i Fiorella Faltoyano, ambientada en plena guerra civil espanyola.

I és que, senyores i senyors, el nostre ajuntament i en concret la regidora de cultura, Vero Ruiz, ho tenen clar. Una banda Municipal no tan sols ha de servir per a tocar en Setmana Santa, o en altres processons, com el Corpus, Lledó o la setmana de Magdalena. També i a més de donar presencia interpretant alegres cercaviles, en els trasllats corporatius i sota masses, la banda municipal interpreta al llarg de tot l'any concerts públics, inclús simfònics, al centre de la ciutat, a l'auditori o als templets i places dels barris, pel gaudi de la gent en general i dels melòmans en particular. Vull des d'ací donar suport a públicament aquesta municipalització dels serveis musicals.

I és que la música des de sempre ha format part essencial en la vida del nostre poble i de les persones que ací vivim, com a expressió de la nostra cultura i dels nostres costums. Molts som els castellonencs que guardem als nostres records imatges i sons lligats a la banda municipal. Sens dubte la música de la banda juga i seguirà jugant un paper fonamental en el desenvolupament cultural del nostre poble.

Per això, m'he alegrat i molt quan m'he assabentat que fins i tot ara, a les portes de l'estiu, quan sembla que les activitats culturals també, per allò d'acabar-se el curs, han de fer vacances, la regidoria de cultura, trasllada al Templet del Moll de la Costa del barri mariner del Grau, els concerts de la Banda Municipal, perquè tots els divendres del mes de juliol, castellonencs i visitants puguem gaudir del talent de la nostra banda.

I com a preludi i per obrir boca ja el dijous vinent 29 a partir de les 19.30 hores la nostra agrupació musical dirigida pel mestre José Vte. Ramón, ens oferirà un concert especial de "Sant Pere" amb un repertori de pasdobles, fandangos i temes de pel·lícules i el 7 de juliol el concert de Sant Cristòfol en homenatge als compositors castellonencs Gargori, Artola, Ripollés, Signes... amb pasdobles i polques, al templet del Grau i la Plaça Major respectivament. Podeu veure el programa complet d'aquestes manifestacions al següent enllaç: PROGRAMA

Al llarg de la segona quinzena de juliol, els divendres 15, 22 i 29 serà el torn de tres monogràfics musicals, "Música, càmera i acció", "Mítics" i "Festival de Sarsuela i Pasdoble", respectivament. Música "de categoria" i a la fresca, què més podem demanar?

Una programació molt especial per al temps de calor, que vol apropar, més encara, el treball, la dedicació i el saber fer de la banda de tots i totes, per a veïns i visitants. Un nou encert de la municipalitat i de la regidoria de cultura, responsable directa de l'agrupació, un dels grans actius de la vida cultural de la ciutat... tot l'any!!!

Ahir va escriure'm Mariano...

 Supose que com a molts, milers o milions d'espanyols, el candidat a President del Govern, el senyor Rajoy, va tenir l'amabilitat de dirigir-me una carta "personalitzada" que vaig rebre al meu domicili amb un franqueig pagat, amb diners de tots, també els meus, com a enviament de propaganda electoral.

Va ser el primer "candidat" que va fer-me arribar les seues paperetes a casa. No sé si serà el darrer, però el primer que vaig pensar en veure el sobre va ser, llàstima de diners. Jo no vull rebre paperetes a casa, ni del PP ni de cap altre partit. Jo no vull propaganda electoral pagada, franquejada, amb els meus diners, ja n'estic fart del malbaratament que per un bon grapat d'ineptes que només busquen el seu profit, hem de pagar entre tots.

A mi no m'han de convèncer ni fer-me canviar el vot perquè m'envien les paperetes a casa facilitant-me i a la vegada convidant-me a votar una opció o l'altra; i com jo milers d'espanyols. Tot i això i amb un esperit crític vaig dedicar uns minuts a reflexionar sobre allò que em deia el senyor Mariano i, vet per on, encara va refermar-me més en el que jo pensava, i si abans ja ho tenia clar ara, després de la carta, em ratifique en què jo, no el votaré, de manera que la seua carta va servir, vet per on, per tot el contrari del que se suposa havia de servir.

I és que el senyor Rajoy després de dir una veritat com una casa de gran: "que estem farts i cansats de les eleccions, campanyes, partits i polítics" i de demanar-me que m'oblide de discursos, dades i enquestes em convida a que "observe la realitat que m'envolta" i vote la seua proposta, que defineix en un "avançar" front altres opcions que, sense nomenar-les, les inclou en un "tornar enrere".

I això, tot just això, és el que he fet i el que estic fent en aquests darrers dies, "observar la realitat que m'envolta" i,  que veig senyor Mariano? Vol què li ho diga?

Un tractament despectiu envers els possibles refugiats, un bon grapat dels seus companys amb cobraments en "B", imputats i condemnats a tot arreu amb el capdavant al País Valencià, una destrucció massiva de llocs de treball, un augment continu dels impostos any rere any, una llei de seguretat ciutadana que no agrada a ningú, una educació que prima l'ensenyament concertat enfront del públic, un finançament il·legal del seu partit.... Seguim?

Una pèrdua del poder adquisitiu de les pensions, un abaratiment dels acomiadaments, una amnistia fiscal que ha suposat la vergonya del país, un impost a les energies renovables injust i de jutjat de guàrdia, una dràstica disminució en l'apartat dedicat a beques i mobilitat d'estudiants...

I sense anar tan lluny, més a prop, a casa nostra: Més de 130 polítics del Partit Popular enfangats en la Gurtel, Brugal, Ciegsa, Taula... José Luis Olivas, Rafael Blasco, Carlos Fabra, Sonia Castedo, Ricardo Costa, Marcos Benavent, Alfonso Rus... corrupció total

I més a prop encara, els desastres econòmics del TRAM i el PGOU, la inexistent i irreal ciutat de les llengües, l'imaginari Centre de Convencions de Calatrava, la fantasmagòrica VIU i el seu gran edifici del rectorat, i la gota que ha vessat el got, el cas de l'hospital provincial, destapat en aquests darrers dies i de magnitud encara per descobrir...

De veritat senyor Rajoy, com em conta vosté a la carta, som un gran país? I una altra veritat del seu escrit: "si per alguna cosa han servit aquest darrers mesos, (i jo afegiria aquests darrers anys) ha estat precisament, per què tot el món quede retratat. Ara sabem els espanyols com actua cadascú a l'hora de la veritat".

Efectivament ara tots hem quedat retratats, sobretot vosté i els seus amb fets i oblits. Gràcies per recordar-m'ho. I una darrera consideració, al meu poble som bilingües, també coneixem i dominem el castellà, i encara sort perquè de no ser així no haguérem entés res del que vosté volia contar-nos en la seua carta, escrita només en la llengua de Madrid.

Jo també l'he rebut....

Va ser el passat dia 11. A través d'un grup de WhatsApp de l'associació cultural Colla el Pixaví, una de les sòcies, va fer-se ressò del missatge i amb tota la bona voluntat "va rebotar-lo". Es demanava la possibilitat d'acollir un xiquet saharaui, durant dos mesos aquest estiu, i es donava un telèfon mòbil de contacte.

Era una crida urgent, quasi a la desesperada de demanda de col·laboració. Va fer-me reflexionar.... Tanmateix només dos dies després, una altra sòcia "va penjar" una advertència, que a la vegada li havia arribat des de l'Associació Ajuda al Sàhara Occidental de la ciutat alacantina d'Elx, on s'indicava que tot era un muntatge, una estafa i que, cap xiquet viatja mai sense haver tingut una entrevista prèvia amb les possibles famílies acollidores.

Ara hui, llig en un diari local que la Guàrdia Civil està investigant el cas per suposada estafa, doncs sembla que aquests missatges de petició d'ajuda també han circulat pel País Basc, Castella-La Manxa o Galícia.

I on rau l'estafa? Doncs en què aquell número de telèfon mòbil que apareix de contacte que en teoria ha d'atendre una tal Cristina, en realitat no existeix i quan el marques el que fa és saltar un contestador automàtic a un número de tarifació especial, que factura per segons sense que l'usuari siga conscient, de manera que la trucada pot eixir, per aquell que la fa, molt cara i generar d'aquesta manera grans beneficis per algun o alguna espavilat/ada.

Sembla una jugada quasi perfecta, perquè des de la pròpia Guàrdia Civil, segons informa el diari, consideren impossible investigar la procedència, ja que el telèfon de "la Cristina" no existeix. Amb tota seguretat al darrere de la suposada Cristina hi ha algun "caradura", descarat o aprofitat, alguna persona maquiavèl·lica que, com ha ocorregut en altres ocasions, només busca el seu propi benefici aprofitant-se la bona fe dels altres, o tal vegada siga una empresa amb roïns artificis...

I és que, malauradament, WhatsApp al ser l'aplicació més descarregada per a mòbils, és motiu més que suficient per què els anomenats ciberdelinqüents intenten dia si, dia també, atacar als innocents usuaris, i que millor que usar missatges que "toquen el cor" de la bona gent i així fer-nos caure en l'engany, i aconseguir sense escrúpols, grans beneficis. Lladrés !!!

Així que ja ho sabeu, també des de l'associació Smara de Castelló, s'han desvinculat del missatge, a la vegada que indiquen que gràcies a la solidaritat de les famílies castellonenques, aquest estiu ja els 45 xiquets i xiquetes que vindran a Castelló, tenen família assignada. Tota una bona i esperançadora noticia.

I ara la reivindicació que a la vegada pot acabar amb aquest problema. És el moment oportú per instar a la comunitat internacional a què pressione al Marroc per complir les resolucions de l'ONU sobre el Sàhara Occidental i, es produïsca una solució justa, duradora i que respecte el dret d'autodeterminació del poble saharaui. Aquesta serà la manera d'aconseguir d'una banda frenar els intents d'estafa i d'altra de fer realitat una millor vida de tot un poble germà. Per a quan? Només calen voluntats...

Dormir el somni dels justos: El Museu de les Festes

El 12 de març del 2011 amb l'acte de la Galania a la Regina Mònica Sidro, va inaugurar-se "el Palau de la Festa" de l'avinguda de Chatelleraut, un edifici emblemàtic que havia de ser l'escenari de tots els esdeveniments socials més importants que se celebren a la ciutat, i que ara, 5 anys després, s'ha convertit en ús quasi exclusiu de les associacions gaiateres.

L'enorme edifici és seu de la gerència del Patronat de Festes, oficines i lloc de reunió de la Junta de Festes, de la Banda Municipal així com alguna altra associació com la Federació de Colles, però tot i això, cada vegada que vaig, tinc la sensació que és un edifici amb espais molt desaprofitats.

Des del moment de la seua construcció va considerar-se que seria també l'espai ideal per albergar el "Museu de les festes de Castelló", lloc on es puguen custodiar i visitar els documents històrics més representatius de les nostres festes, a la vegada que poguera convertir-se en referencia i centre de divulgació d'aquesta part de la nostra cultura.

Sembla que va reservar-se una sala d'uns 300 metres quadrats per aquest menester al primer pis de l'edifici. Fins i tot a la porta d'accés va ficar-se un rètol "Museu de la Festa", però en realitat allò, per les seues característiques arquitectòniques i constructives, res té a veure en el concepte ni tradicional ni modern del que ha de ser un museu i, el temps, ha volgut que mai s'haja portat a termini la instal·lació del museu, convertint-se més en un espai multifuncional de reunions, en un saló d'actes, i magatzem d'algunes peces que haurien de figurar en el museu, cas de les maquetes de gaiates i altres elements ornamentals, a la vegada que moltes altres peces, per no tenir un lloc adient, estan escampades per la resta de despatxos i oficines de tot l'edifici.

La realitat és que, ara, després de més de 6 anys d'haver estat declarades d'interés internacional les nostres festes fundacionals, les més importants que a la ciutat celebrem, no tenim un Museu en condicions per mostrar la riquesa de la tradició festera, no disposem d'un museu, un lloc idoni, per conéixer la història de les nostres festes populars.

I és que tal vegada el lloc no és l'idoni, ni la sala ni tampoc el mateix Palau, Tal vegada calga plantejar-se una ubicació més cèntrica, on veïns i forasters puguen experimentar sense massa dificultats d'accés les emocions que es viuen a les nostres festes, en contemplar amb una gran cura a l'hora de presentar els fons museístics, el que ha estat i és la història, música, vestimenta, costums, tradicions... de manera didàctica i atractiva.

Un espai original, divertit, modern i accessible. Que tinga les portes obertes a tots i que reculla també en el seu fons elements festers procedents de donacions o cessions per part de persones i entitats. Però clar, això sembla quasi del tot impossible a l'espai reservat al Palau i, estic segur, això ha estat una circumstància més perquè el Museu no estiga ara ja operatiu.

Necessitem un espai en un lloc més adient, jo apuntaria un espai als edificis dels Jutjats o de la Tresoreria de la Seguretat Social de la plaça de Borrull, a l'edifici de l'asilo o al dels Quatre Cantons, un espai on el Museu de les Festes puga convertir-se en santuari del patrimoni material i sentimental de les Festes de Castelló.

De no ser així, tenim el perill més que evident de perdre gran part del patrimoni fester o si més no de mantenir un pseudomuseu al Palau, sense gens d'interés particular. Voleu dir que tenim a Castelló vocació per atrapar en l'espai i temps la màgia que envolta les nostres festes? Veient el que veig tinc els meus dubtes...