El 12 de març del 2011 amb l'acte de la Galania a la Regina Mònica Sidro, va inaugurar-se "el Palau de la Festa" de l'avinguda de Chatelleraut, un edifici emblemàtic que havia de ser l'escenari de tots els esdeveniments socials més importants que se celebren a la ciutat, i que ara, 5 anys després, s'ha convertit en ús quasi exclusiu de les associacions gaiateres.
L'enorme edifici és seu de la gerència del Patronat de Festes, oficines i lloc de reunió de la Junta de Festes, de la Banda Municipal així com alguna altra associació com la Federació de Colles, però tot i això, cada vegada que vaig, tinc la sensació que és un edifici amb espais molt desaprofitats.
Des del moment de la seua construcció va considerar-se que seria també l'espai ideal per albergar el "Museu de les festes de Castelló", lloc on es puguen custodiar i visitar els documents històrics més representatius de les nostres festes, a la vegada que poguera convertir-se en referencia i centre de divulgació d'aquesta part de la nostra cultura.
Sembla que va reservar-se una sala d'uns 300 metres quadrats per aquest menester al primer pis de l'edifici. Fins i tot a la porta d'accés va ficar-se un rètol "Museu de la Festa", però en realitat allò, per les seues característiques arquitectòniques i constructives, res té a veure en el concepte ni tradicional ni modern del que ha de ser un museu i, el temps, ha volgut que mai s'haja portat a termini la instal·lació del museu, convertint-se més en un espai multifuncional de reunions, en un saló d'actes, i magatzem d'algunes peces que haurien de figurar en el museu, cas de les maquetes de gaiates i altres elements ornamentals, a la vegada que moltes altres peces, per no tenir un lloc adient, estan escampades per la resta de despatxos i oficines de tot l'edifici.
La realitat és que, ara, després de més de 6 anys d'haver estat declarades d'interés internacional les nostres festes fundacionals, les més importants que a la ciutat celebrem, no tenim un Museu en condicions per mostrar la riquesa de la tradició festera, no disposem d'un museu, un lloc idoni, per conéixer la història de les nostres festes populars.
I és que tal vegada el lloc no és l'idoni, ni la sala ni tampoc el mateix Palau, Tal vegada calga plantejar-se una ubicació més cèntrica, on veïns i forasters puguen experimentar sense massa dificultats d'accés les emocions que es viuen a les nostres festes, en contemplar amb una gran cura a l'hora de presentar els fons museístics, el que ha estat i és la història, música, vestimenta, costums, tradicions... de manera didàctica i atractiva.
Un espai original, divertit, modern i accessible. Que tinga les portes obertes a tots i que reculla també en el seu fons elements festers procedents de donacions o cessions per part de persones i entitats. Però clar, això sembla quasi del tot impossible a l'espai reservat al Palau i, estic segur, això ha estat una circumstància més perquè el Museu no estiga ara ja operatiu.
Necessitem un espai en un lloc més adient, jo apuntaria un espai als edificis dels Jutjats o de la Tresoreria de la Seguretat Social de la plaça de Borrull, a l'edifici de l'asilo o al dels Quatre Cantons, un espai on el Museu de les Festes puga convertir-se en santuari del patrimoni material i sentimental de les Festes de Castelló.
De no ser així, tenim el perill més que evident de perdre gran part del patrimoni fester o si més no de mantenir un pseudomuseu al Palau, sense gens d'interés particular. Voleu dir que tenim a Castelló vocació per atrapar en l'espai i temps la màgia que envolta les nostres festes? Veient el que veig tinc els meus dubtes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada