Ahir va escriure'm Mariano...

 Supose que com a molts, milers o milions d'espanyols, el candidat a President del Govern, el senyor Rajoy, va tenir l'amabilitat de dirigir-me una carta "personalitzada" que vaig rebre al meu domicili amb un franqueig pagat, amb diners de tots, també els meus, com a enviament de propaganda electoral.

Va ser el primer "candidat" que va fer-me arribar les seues paperetes a casa. No sé si serà el darrer, però el primer que vaig pensar en veure el sobre va ser, llàstima de diners. Jo no vull rebre paperetes a casa, ni del PP ni de cap altre partit. Jo no vull propaganda electoral pagada, franquejada, amb els meus diners, ja n'estic fart del malbaratament que per un bon grapat d'ineptes que només busquen el seu profit, hem de pagar entre tots.

A mi no m'han de convèncer ni fer-me canviar el vot perquè m'envien les paperetes a casa facilitant-me i a la vegada convidant-me a votar una opció o l'altra; i com jo milers d'espanyols. Tot i això i amb un esperit crític vaig dedicar uns minuts a reflexionar sobre allò que em deia el senyor Mariano i, vet per on, encara va refermar-me més en el que jo pensava, i si abans ja ho tenia clar ara, després de la carta, em ratifique en què jo, no el votaré, de manera que la seua carta va servir, vet per on, per tot el contrari del que se suposa havia de servir.

I és que el senyor Rajoy després de dir una veritat com una casa de gran: "que estem farts i cansats de les eleccions, campanyes, partits i polítics" i de demanar-me que m'oblide de discursos, dades i enquestes em convida a que "observe la realitat que m'envolta" i vote la seua proposta, que defineix en un "avançar" front altres opcions que, sense nomenar-les, les inclou en un "tornar enrere".

I això, tot just això, és el que he fet i el que estic fent en aquests darrers dies, "observar la realitat que m'envolta" i,  que veig senyor Mariano? Vol què li ho diga?

Un tractament despectiu envers els possibles refugiats, un bon grapat dels seus companys amb cobraments en "B", imputats i condemnats a tot arreu amb el capdavant al País Valencià, una destrucció massiva de llocs de treball, un augment continu dels impostos any rere any, una llei de seguretat ciutadana que no agrada a ningú, una educació que prima l'ensenyament concertat enfront del públic, un finançament il·legal del seu partit.... Seguim?

Una pèrdua del poder adquisitiu de les pensions, un abaratiment dels acomiadaments, una amnistia fiscal que ha suposat la vergonya del país, un impost a les energies renovables injust i de jutjat de guàrdia, una dràstica disminució en l'apartat dedicat a beques i mobilitat d'estudiants...

I sense anar tan lluny, més a prop, a casa nostra: Més de 130 polítics del Partit Popular enfangats en la Gurtel, Brugal, Ciegsa, Taula... José Luis Olivas, Rafael Blasco, Carlos Fabra, Sonia Castedo, Ricardo Costa, Marcos Benavent, Alfonso Rus... corrupció total

I més a prop encara, els desastres econòmics del TRAM i el PGOU, la inexistent i irreal ciutat de les llengües, l'imaginari Centre de Convencions de Calatrava, la fantasmagòrica VIU i el seu gran edifici del rectorat, i la gota que ha vessat el got, el cas de l'hospital provincial, destapat en aquests darrers dies i de magnitud encara per descobrir...

De veritat senyor Rajoy, com em conta vosté a la carta, som un gran país? I una altra veritat del seu escrit: "si per alguna cosa han servit aquest darrers mesos, (i jo afegiria aquests darrers anys) ha estat precisament, per què tot el món quede retratat. Ara sabem els espanyols com actua cadascú a l'hora de la veritat".

Efectivament ara tots hem quedat retratats, sobretot vosté i els seus amb fets i oblits. Gràcies per recordar-m'ho. I una darrera consideració, al meu poble som bilingües, també coneixem i dominem el castellà, i encara sort perquè de no ser així no haguérem entés res del que vosté volia contar-nos en la seua carta, escrita només en la llengua de Madrid.